Missions jesuíticas de Bolívia
Les missions jesuíticas de Bolívia, també cridades reduccions, varen ser pobles misionales fundats per la Companyia de Jesús en la finalitat d'evangelizar la regió, en lo que actualment són les terres baixes de Bolívia. Les missions de Chiquitos i de Tarija varen pertànyer a la província jesuítica del Paraguay, mentres que les de Moxos i el restant de Charcas pertanyien a la província jesuítica del Perú.[1]
Les missions varen començar la seua funció en les regions de Chiquitos i Moxos, actualment en els departaments de Santa Creu i Beni, entre 1691 i 1692, reunint als indis moxeños i chiquitanos entre les ètnia més importants.[2] L'any 1681, el governador Benito Rivera i Quiroga va trobar cinc missions (Loreto, Trinitat, Sant Ignacio, Sant Javier i Sant Josep) en 13.486 habitants.[2] En 1766, la població ya constituïa una cantitat de 23.788.[2]
Jesuïtes
[editar | editar còdic]La colonisació d'Amèrica va ser mampresa per sacerdots catòlics de distintes órdens religioses, que varen portar a terme una àmplia llabor evangelizadora. Entre les missions de dites órdens varen destacar les dels jesuïtes i franciscanos, i la seua llabor en la Chiquitania boliviana.
La Companyia de Jesús, baixe el mando d'Ignacio de Loyola i per mandat del papa Paulo III, va mamprendre a partir de març de 1540 la llabor de fundar reduccions i evangelizar en les terres del Nou Món aixina com l'incursió i descobriment de nous dominis. En Bolívia va influir fortament va ser la busca d'El Dorat, o el Gran Paitití, denominativos d'una mítica ciutat d'or.
Missions de Chiquitos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Missions jesuïtes de Chiquitos.
A finals de el XVII va començar la creació de les missions jesuïtes en el territori bolivià, essencialment en la regió de Chiquitos, a l'est i noreste del departament de Santa Creu, i en Moxos, ubicat en el territori del departament del Beni.
Les missions creades en Chiquitos que varen existir fins al moment de l'expulsió dels jesuïtes varen ser:[3]
- Sant Francisco Xavier, fundada en 1691 pel jesuïta José d'Arce.
- Sant Rafael, fundada en 1696 pels pares Zea i Herbas. L'iglésia es va construir entre 1749 i 1753.
- Sant Josep de Chiquitos, fundada en 1697 pels pares Felipe Suárez prop de Sant Lorenzo de la Barranca. En 1745 tenia 2375 indígenes reduïts sent el seu rector Bartolomé de Mora.
- Sant Joan Batiste, fundada en 1699.
- Concepció, fundada en 1708 pel jesuïta Lucas Cavaller. Va passar a l'administració civil en 1768.
- Sant Miguel, fundada en 1721 sent una de les reduccions més pròsperes.
- Sant Ignacio de Loyola va ser fundada en 1748 pel pare Miguel Streicher, qui va reunir a chiquitanos i a un grup de ayoreos de la missió de Sant Ignacio de Zamucos.
- Santiago, fundada en 1754.
- Santa Ana, fundada en 1755, la seua iglésia va ser terminada pels indígenes després de l'expulsió dels jesuïtes.
- Sant Cor, fundada en 1760, va ser l'última missió chiquitana.
Atres dos reduccions ya no existien:
- Sant Ignacio dels Zamucos va ser fundada en 1724 pels jesuïtes Agustín Castañares i Ignacio Chomé en un grup d'ayoreos i abandonada en 1745.
- Santa Rosa dels Taúcas, creada en 1696, pero per l'invasió mameluca va ser fusionada eixe mateix any en Sant Rafael.
l'evangelización per mig de l'us de la música renaixentista i barroca va tindre gran acolliment en l'época i que s'ha desenrollat consecutivament fins a l'actualitat, deixant un llegat propi.
Entre 1767 i 1768 la Companyia de Jesús va ser expulsada del Imperi espanyol, quedant la seua llabor incompleta i abandonada. Encara que en Argentina, Paraguay i Brasil el treball fet va desaparéixer notablement, en Bolívia l'obra es va mantindre i es va desenrollar durant generacions fins a l'actualitat.
Les «Missions jesuíticas del Chiquitos» varen ser declarades en 1990 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Senyala l'Unesco que, entre 1696 i 1760, sis conjunts de reduccions (assentaments d'indis cristianizados) inspirats per les ciutats ideals dels filòsofs de el XVI, varen ser fundades pels jesuïtes en un estil que aünava l'arquitectura catòlica en les tradicions locals. Les sis que queden (Sant Francisco Javier, Concepció, Santa Ana, Sant Miguel, Sant Rafael i Sant Josep) són un patrimoni viu en l'anterior territori del Chiquitos.[4]
-
Iglésia de Sant Javier
-
Iglésia de Sant Josep de Chiquitos
-
Iglésia de Santiago de Chiquitos
-
Iglésia de Sant Rafael de Velasco
-
Iglésia de Sant Miguel de Velasco
-
Iglésia de Santa Ana de Velasco
La majoria de les missions en la Chiquitania es troben a 5 o 8 hores de la ciutat de Santa Creu de la Serra, la capital del departament de Santa Creu.[2] El seu territori constituïx part del pantanal i la seua ruta es conecta en el Mate Grosso, regió al suroest del Brasil.[2]
Missions de Moxos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Missions jesuíticas de Moxos.
Al moment de l'expulsió dels jesuïtes en 1768 existien 15 pobles en Moxos:[5]
- Loreto (la primera, fundada en 1682 pels pares Pedro Marbán i Cipriano Barace)
- Santíssima Trinitat (fundada en 1682 pels pares Marbán i Barace)
- Sant Francisco Javier
- San Pedro (indígenes de llengua canichana)
- Santa Ana
- Exaltació
- Sant Ignacio
- San Francisco de Borja
- Sants Reis
- La Magdalena (de llengua itonama)
- Concepció
- Sant Simón
- San Joaquín
- San Nicolás
- San Martín
Varen existir també dos pobles propencs a Santa Creu de la Serra: el de Desposorios (o Bona Vista, poblat per indígenes chiquitos) i el de Santa Rosa, que eren administrats pels jesuïtes de Moxos, pero que es trobaven fòra del seu districte.
Economia
[editar | editar còdic]
Tant en l'época de la colonisació com en l'actualitat, la regió de la Chiquitanía s'ha dedicat per complet a l'agricultura, ganaderia, artesania, el treball del cuiros i dels teixits.
En l'actualitat la ganaderia s'ha desenrollat àmpliament, aixina com el processament de la llet de forma industrial en una planta industrial. L'artesania i el turisme estan molt relacionats des del llançament de les missions jesuïtes de la Chiquitanía realisat a mitan de 2004, en proyecció cap a 2016.
Els misionero varen incentivar als lugareño a desenrollar les seues habilitats en l'agricultura i ganaderia, fomentant les arts manuals com el teixit, orfebreria, herrería, fusteria, escultura i pintura i la construcció d'instruments musicals.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Els cànons arquitectònics i la distribució espacial de les missions varen seguir un esquema que va ser repetit en certes variacions en el restant de les reduccions misionales. La Missió de Sant Xavier va ser la base d'este estil d'organisació, una estructura modular i una àmplia plaça d'entorn, en la qual es concentraven l'iglésia, el cementeri, les escoles, els tallers i les vivendes.
El pare suís Martin Schmid va ser l'arquitecte i músic creador de les iglésies misionales, en un estil barroc mestizo. En la construcció destaca l'us dels materials naturals del lloc com la fusta, que es va usar en les columnes tallades, els púlpits i cajonerías, i els altars banyats en or. El tallat de les imàgens va ser una llabor mestiza que va continuar fins a l'actualitat en tallers de formació.
L'iglésia, composta de tres naus, té un sostre forjat de fusta simple, sostingut per columnes de fusta cuchi llaurada, i horcones en les naus laterals, en un sistema estructural de fusta casi independent dels murs. Dit tipo de fusta posseïx una gran resistència. Atres elements, com l'algeps, es varen usar en els decorats de reboçat plans, ondulats i falsos per a assemblar la construcció barroca per mig de volutas, cenefas i caracolas. L'us de la pedra volcànica és destacat en alguns enclavaments.
L'iglésia de la missió de Sant Rafael té ornaments d'or i mica i en el seu altar lateral dret es troba l'escultura més important de les missions de Chiquitos, la de la Verge María.
En Sant Josep de Chiquitos l'Unesco va declarar Patrimoni Cultural de la humanitat al conjunt arquitectònic de l'iglésia, el campanar, la capella mortuoria i les voltes, la construcció de les quals va necessitar de 5000 persones.
L'iglésia de Concepció va ser construïda entre 1753 i 1756 per Martín Schmidt i reconstruïda per Hans Roth en 1975. L'iglésia de Sant Miguel va ser terminada en 1754 i entre 1979 i 1983 reconstruïda. L'altar de l'iglésia de Sant Ignacio de Loyola va ser dissenyat pel pare Martín Schmidt i va ser conegut com el més bell de la Chiquitanía.
Turisme
[editar | editar còdic]
El turisme s'ha convertit en una font important d'ingressos en la regió, millorant les infraestructures. Destaquen la riquea cultural del recorregut misional i els festivals de música. Existixen ademés numerosos atractius naturals, com a rius, estanys, aigües termals, cavernes i catarates.
Tant les autoritats bolivianes com a organisacions sense fins de lucre porten a terme el llançament turístic de la zona. Des de 1996 i cada 2 anys, es realisa el Festival Internacional de Música Renaixentista i Barroca Americana, organisat per l'Associació Pro Art i Cultura (APAC), una institució sense ànims de lucre. A mitan de 1975 es va portar a terme la restauració de l'iglésia de la Concepció, en el transcurs de la qual es varen trobar 6000 partitures de música pertanyents als sigles XVII i XVIII. Posteriorment, atres 6000 partitures varen ser trobades en Moxos i finalment unes 10 000 en Sant Xavier. En 2006 el festival va incloure l'interpretació de moltes d'estes obres. L'evolució del festival és la següent:
| 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | |
|---|---|---|---|---|---|
| Grups | 14 | 32 | 28 | 30 | 42 |
| Concerts | 32 | 68 | 76 | 77 | 122 |
| Músics | 355 | 517 | 402 | 400 | 980 |
| Països | 8 | 14 | 14 | 17 | 21 |
| Sèus | 3 | 9 | 9 | 14 | 16 |
| Públic | 12 000 | 20 000 | 30 000 | 40 500 | 70 000 |
El festival és realisat en diferent places Misionales, inclús en la plaça principal de la ciutat de Santa Creu de la Serra. Competixen diferents orquestes de varis països. Una de les orquestes locals és l'Orquesta Urubichá, integrada per persones natives de les missions i que usen instruments manufacturados per ells mateixos, construcidos segons els plans deixats pels misionero jesuïtes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Govern polític i militar de Chiquitos
- Govern polític i militar de Moxos
- Missions jesuíticas guaraníes
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia
- Archiu Musical de Chiquitos
- Missions jesuïtes de Chiquitos
- Missions franciscanas de Apolobamba
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Jesuïtes Argentina». Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 11 de novembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cristián Garay Vora. «L'aventura de la fe: les missions jesuíticas de Chiquitos en Bolívia». Reacció Charquina.
- ↑ Pobles Originaris. Reduccions Jesuïtes i Franciscanas. Gran Chaco i regions fronterices.
- ↑ Pàgina web de l'Unesco
- ↑ Volum 4 de Memòries dels vireyes que han governat el Perú: durant el temps del coloniaje espanyol, J. A. Manso de Velasco, comte de Superunda [1761]; M. Amat i Yunient [1773]. Pág. 4 i 5. Autor: Manuel Atanasio Fonts. Contribuidores: Ministeri de Facenda de Perú, Cerdan de Landa Simon Pontero, Ambrosio. Editor: F. Bailly, 1859
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Colecció de fotografies de les Missions i detalls de l'exterior i interiors [1] archivat en Wayback Machine.
- Aventura per les Missions Jesuíticas de Bolívia
- Missions Jesuïtes de Bolívia rutes
- Les Missions Jesuíticas de Chiquitos
- Música en les missions jesuíticas de Bolívia
- Companyia de Jesús en Bolívia
- Relació historial de les missions d'indis chiquitos que en el Paraguay tenen els pares de la Companyia de Jesús per Juan Patricio Fernández
- Detallada descripció ilustrada de les reduccions jesuíticas en Bolívia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misiones jesuíticas de Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.