Sant Ignacio de Zamucos
Sant Ignacio de Zamucos, o simplement Sant Ignacio, va ser una localitat misional fundada en el centre del Chaco Boreal en les primeres décades del sigle XVIII pels jesuïtes espanyols en territori de l'ètnia dels zamucos (en este cas ugaraño/ayoreo), en l'actual territori de Bolívia.
Ubicació
[editar | editar còdic]Les seues ruïnes es troben en l'extrem surest del Parc nacional del Gran Chaco Kaa-Iya en la zona del lloc hui anomenat simplement Sant Ignacio en l'actual municipi de Charagua de la província Cordillera en el departament de Santa Creu, a pocs quilómetros de la frontera en Paraguay i del Cerro Sant Miguel (o "Cerro d'Irala").[1]
Història
[editar | editar còdic]Sant Ignacio de Zamucos va ser fundada en territori dels "zamucos ugaraños" (ayoreos) en l'any 1724 pel religiós jesuïta Agustín Castañares, li va ajudar el també flare Ignacio Chomé. Originalment va ser fundada en l'intenció de comunicar-se directament en la Província jesuítica del Paraguay. No obstant, en el decés de Castañares la reducció va ser atacada constantment pels indígenes, lo que va causar que fora abandonada en 1745,[2] marchant-se gran part dels seus pobladors a formar part de la població de Sant Ignacio de Velasco.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Patrimoni de la Humanitat» (en espanyol). Consultat el 14 de giner de 2020.
- ↑ (2004) Chiquitos: Una història per a contar, La Foguera, p. 14. ISBN 99905-70-68-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Ignacio de Zamucos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.