Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil

Bens culturals i naturals de Brasil

Brasil conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Ciutat històrica de Ouro Preto
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Mines Gerais
	Fundada a finals de el XVII, la ciutat de Ouro Preto (Or Negre) va ser el punt de convergència dels buscadors d'or i el centre de l'explotació de mines auríferas en el Brasil de el XVIII. La ciutat va declinar en l'agotament de les seues mines a principis de el XIX, pero encara subsistixen moltes iglésies, ponts i fonts que atesten el seu passat esplendor i el talent excepcional de l'escultor barroc Antonio Francisco Lisboa, “El Aleijadinho”. (UNESCO/BPI)}

	Centre històric de la ciutat de Olinda
	Be cultural inscrit en 1982.
	Localisació: Pernambuco
	L'història d'esta ciutat, fundada pels portuguesos en el sigle XVI, està vinculada a l'indústria de la canya de sucre. Va tindre que ser reconstruïda en el sigle XVII despuix del seu saqueig pels holandesos i el seu teixit urbà data essencialment del sigle XVIII. L'arquitectura equilibrada dels seus edificis i jardins, aixina com la dels seus vint temples barrocs, convents i numerosos “passos” (capelles), dona a esta ciutat un encant molt especial. (UNESCO/BPI)

	Missions jesuítiques guaraníes: Sant Ignacio Miní, Santa Ana, Nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina), Ruïnes de São Miguel dones Missõés (Brasil)
	Be cultural' inscrit en 1983, extensió en 1984. Este ben és compartit en [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]
	Localisació: Rio Gran do Sul (Brasil) / Erro al crear miniatura: Província de Missions ([[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]])
	En el cor mateix de la selva tropical estan ubicades les ruïnes de cinc missions jesuïtes: Sant Miguel de les Missions (Brasil), Sant Ignacio Miní, Santa Ana, La nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina). Construïdes en territori guaraní durant els sigles XVII i XVIII, estes missions es caracterisen pel seu traçat específic i el seu desigual estat de conservació. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de Salvador de Baïa
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Erro al crear miniatura: Baïa
	Primera capital del Brasil (1549-1763), Sant Salvador de Baïa ha segut un punt de confluència de cultures europees, africanes i amerindias. En 1588 es va crear en ella el primer mercat d'esclaus del Nou Món, destinats a treballar en les plantacions de canya de sucre. La ciutat ha pogut conservar numerosos edificis renaixentistes de calitat excepcional. Les cases de colors vius, magníficament estucadas a sovint, són característiques de la ciutat vella. (UNESCO/BPI)

	Santuari del Bon Jesús de Congonhas
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Paraná.svg Mines Gerais
	Construït en la segona mitat del sigle XVII, este santuari està situat en l'Estat de Mines Gerais, al sur d'Belo Horizonte. Consta d'una iglésia en una suntuosa decoració interior a l'estil rococó italià, una escalinata ornada en estàtues de profetes i sèt capelles d'un via crucis en grups escultòrics polícromos del Aleijadinho, que són obres mestres d'un art barroc, expressiu i patètic, de gran originalitat. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional do Iguaçu
	Be natural inscrit en 1986.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Distrito Federal (Brasil).svg Paraná
	De la mateixa manera que el parc nacional argentí confrontant del mateix nom, el parc nacional del Iguazú brasiler permet admirar una de les cascades més grans i impressionants del món, que té un esgambi de mi¡s de 2.700 metros. El parc alberga numeroses espècies rares de flora i fauna en perill d'extinció com la llúdria i l'orso formiguer jagants. Els núvols de bruma de les cascades propicien el desenroll d'una vegetació exuberante. (UNESCO/BPI)

	Brasília
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Piauí.svg Districte Federal
	Construïda ex nihilo en el centre del país entre 1956 i 1960, Brasília és una fita de gran importància en l'història de l'urbanisme. El propòsit dels seus creadors, l'urbaniste Lucio Costa i l'arquitecte Oscar Niemeyer, va anar que tot reflectira una concepte armonioso de la ciutat, des del traçat dels barris administratius i residencials –comparat a sovint en la silueta d'un pardal– fins a la simetria de les construccions. Els edificis públics sorprenen pel seu aspecte audaç i innovador. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional de la Serra de Capivara
	Be cultural inscrit en 1991.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Maranhão.svg Piauí
	Els numerosos refugis excavats en les roques del parc nacional de la Serra de Capivara estan decorats en pintures rupestres. Algunes d'elles daten de 25.000 anys arrere i constituïxen un testimoni excepcional d'una de les més antigues comunitats humanes d'Amèrica del Sur. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de São Luis
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Erro al crear miniatura: Maranhão
	Fundada pels francesos i ocupada pels holandesos abans de caure baix la dominació dels portuguesos, esta històrica ciutat ha conservat el seu centre històric del sigle XVII, caracterisat pel traçat rectangular dels seus carrers. Pel seu estancament econòmic a principis del sigle XX, Sao Luis ha conservat un gran número d'edificis històrics de calitat excepcional que fan d'ella un eixemple de ciutat colonial ibèrica únic en el seu gènero. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de la Ciutat de Diamantina
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Archiu:Cascalheira12.jpg Mines Gerais
	Diamantina és una ciutat colonial engastada com una pedra preciosa en un inhòspit massiç montanyós. És un testimoni de l'aventura dels buscadors de diamants del sigle XVIII, aixina com de l'influix eixercit per les realisacions culturals i artí stiques del ser humà en el seu marc de vida. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira do Paraná.svg	Bosc Atlàntic-Reserva del Surest
	Be natural inscrit en 1999.
	Localisació: Archiu:Bandeira do estado de São Paulo.svg Paraná i Archiu:Panorama, Parque Nacional e Histórico do Monte Pascoal.JPG São Paulo
	Estes reserves estan situades en els Estats de Paraná i Sao Paulo i oferixen un dels millors i més vasts eixemples del bosc atlàntic brasiler. Les 25 zones protegides que formen el lloc sumen una superfície de 470.000 hectàrees i ilustren la riquea biològica i l'evolució dels últims vestigis del bosc atlàntic. Des de les montanyes cobertes per tupidos boscs fins als pantans i illes costeres en montanyes i dunes asilades, el mig natural extremadament ric d'este lloc va sempre unit a panorames d'una gran bellea. (UNESCO/BPI)

Erro al crear miniatura:	Costa del Descobriment-Reserves de Bosc Atlàntic
	Be natural inscrit en 1999.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Espírito Santo.svg Baïa i Archiu:Pantanal, south-central South America 5170.jpg Espírito Sant
	Les reserves de la Costa del Descobriment estan situades entre els Estats de Baïa i Espirito Sant. Són huit zones protegides, separades entre sí , que sumen 112.000 hectàrees de bosc atlàntic i arbustos associats (”restingas“). Els boscs humits de la costa atlàntica de Brasil posseïxen la biodiversitat més rica del planeta. El lloc alberga una àmplia gama d'espècies endèmiques i ilustra un model d'evolució de gran interés per a la ciència i la conservació del mig ambient. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira de Mato Grosso.svg	Zona de conservació del Pantanal
	Be natural inscrit en 2000.
	Localisació: Archiu:Bandeira de Mato Grosso do Sul.svg Mate Grosso i Archiu:NEO lake jau big.jpg Mate Grosso do Sul
	La reserva del Pantanal comprén quatre zones protegides, en una superfície total de 187.818 hectàrees. Situada en l'en l'extrem sudoriental de l'Estat de Mate Grosso, esta zona de conservació comprén les capçaleres dels rius Cuiabá i Paraguay. El lloc representa l'1,3% del pantanal brasiler, un dels ecosistemes de chapulls d'aigua dolça més vasts del món. L'abundància i diversitat de la seua vegetació i fauna són les característiques més espectaculars de la reserva. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira do Amazonas.svg	Complex de conservació de la Amazonía Central
	Be natural inscrit en 2000.
	Localisació: Amazones
	Este lloc de més de sis millons d'hectàrees és la zona protegida més vasta de la conca de l'Amazones i una de les regions del planeta de més rica biodiversitat. Oferix una mostra significativa d'ecosistemes de varzea, boscs de igapó, llac i rius que formen un mosaic aquàtic a on viu la major varietat d'espècies de peixos elèctrics del món. Ademés, el lloc alberga atres importants espècies animals en risc d'extinció, per eixemple el arapaima jagant, el manatí de l'Amazones, el caimà negre i dos tipos de delfins fluvials. (UNESCO/BPI)

	Illes atlàntiques brasileres: Reserves de Fernando de Noronha i Atolón de les Roques
	Be natural inscrit en 2001.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Rio Grande do Norte.svg Pernambuco i Archiu:Flag of Goiás.svg Rio Gran do Nort
	Cims de la gran dorsal submarina de l'Atlàntic Sur que emergix front a les costes de Brasil, l'archipèlec de Fernando de Noronha i el Atolón de les Roques representen una gran part de la superfície insular de la regió. Per les seues aigües riques en nutrients, el lloc és de suma importància per a l'alimentació i reproducció de tonyines, taburons, tortugues de mar i mamífers marins. Estes illes alberguen la major concentració d'aus marines tropicals de l'Atlàntic Occidental. La baïa dels Golfinhos és famosa per la seua excepcional població de delfins i, durant la marea baixa, el Atolón de les Roques oferix un espectacular paisage, esguitat d'estanys i pozas repletes de peixos. (UNESCO/BPI)

	Zones protegides del Tancat: Parcs nacionals de Chapada dos Veadeiros i les Emas
	Be natural inscrit en 2001.
	Localisació: Archiu:Boamorte.jpg Goiás
	Estos parcs alberguen la flora, fauna i hàbitats característics de el “tancat”, un dels ecosistemes tropicals més antics i diversificados del món. Els dos llocs protegits han servit de refugi durant milenis a numeroses espècies en els periodos de canvi climàtic i s'estima que seran indispensables per al manteniment de la biodiversitat. (UNESCO/BPI)

Archiu:Flag of Goiás.svg	Centre històric de la ciutat de Goiás
	Be cultural inscrit en 2001.
	Localisació: Archiu:Flickr - Ministério da Cultura - Praça São Francisco - São Cristóvão (SE).jpg Goiás
	Goiás constituïx un testimoni de l'ocupació i colonisació de l'interior de Brasil en els sigles XVIII i XIX. El seu disseny urbà és característic de les ciutats mineres de desenroll orgànic, adaptades al seu entorn. Encara que modesta, l'arquitectura dels seus edificis públics i privats presenta una gran harmonia, que és frut, entre atres factors, d'una ocupació coherent de materials i tècniques locals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira de Sergipe.svg	Plaça de Sant Francisco en São Cristóvão
	Be cultural inscrit en 2010.
	Localisació: Archiu:Bandeira do estado do Rio de Janeiro.svg Sergipe
	La plaça de São Francisco en la ciutat de São Cristovão forma un quadrilàter a cel obert rodejat d'imponents edificis, com l'iglésia i convent de São Francisco, l'iglésia i la Santa Casa dona Misericórdia,el palau provincial i les seues vivendes associades de diferents periodos històrics. Este conjunt monumental, unit a les cases dels sigles XVIII i XIX que ho rodegen, creen un paisage urbà reflex de l'història de la ciutat des dels seus orígens. El complex franciscano és un eixemple de l'arquitectura típica desenrollada per esta orde religiosa en el nordest de Brasil. (UNESCO/BPI)

	Ric de Janeiro, paisages cariocas entre la montanya i la mar
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Erro al crear miniatura: Ric de Janeiro
	En el lloc inscrit destaca la dimensió de la ciutat com a assentament urbà excepcional més que el patrimoni construït que esta conté. Unix els elements naturals clau que han inspirat el desenroll urbà: des dels cims de les montanyes del parc nacional de Tijuca fins a l'mar. Inclou també els Jardins Botànics, creats en 1808, el cim del Corcovado, en el seu famós Crist, els tossals que rodegen la baïa de Guanabara i els amplis paisages de la baïa de Copacabana, escenari de la cultura vivent d'esta espectacular ciutat. En esta inscripció, es reconeix també a Riu de Janeiro l'inspiració artística que ha brindat a músics, paisajista i urbanistes. (UNESCO/BPI)

	Conjunt arquitectònic modern de Pampulha
	Be cultural inscrit en 2016.
	Localisació: Archiu:Cais do Valongo e da Imperatriz.jpg Mines Gerais
	El conjunt arquitectònic de Pampulha va ser el centre d'un proyecte urbanístic visionari de ciutat-jardí realisat en 1940 en la ciutat d'Belo Horizonte, capital de l'estat brasiler de Mines Gerais. Planejat entorn a un llac artificial, eixe centre de caràcter cultural i recreatiu comprenia un cassino, una sala de ball, el Yate Gòlf Club i l'iglésia de Sant Francisco d'Assís. Tots els seus edificis varen ser dissenyats per l'arquitecte Oscar Niemeyer, en colaboració en diversos artistes innovadors. L'explotació de les propietats plàstiques del formigó i la fusió de diverses arts –arquitectura, escultura, pintura i paisagisme– varen donar lloc a la creació de construccions de formes audaces que s'integren en un conjunt harmònic. El lloc constituïx ademés un testimoni de l'influència del clima, el mig ambient i les tradicions del Brasil en els principis de l'arquitectura moderna. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira do estado do Rio de Janeiro.svg	Lloc arqueològic del Moll de Valongo
	Be cultural inscrit en 2017.
	Localisació: Archiu:Paraty 05.JPG Ric de Janeiro
	Zona de protecció: 0.3895 ha. Zona de respecte: 41.6981 ha.
	El Lloc Arqueològic del Moll de Valongo està situat en el centre de Riu de Janeiro i comprén la totalitat de la plaça del Jornal do Comércio. Està en l'antiga àrea portuària de Riu en la que les velles pedres del moll varen ser construïdes per al desembarc dels esclaus africans que aplegaven a Sudamérica des de 1811 en avant. Una sifra estimada de 900.000 africans varen aplegar al subcontinent via Valongo. El lloc físic està compost per numeroses capes arqueològiques, la més baixa de les quals consistix en un sol de paviment d'estil pé de moleque, atribuït al Moll Valongo original. Són els restants físics més importants de l'arribada d'esclaus africans al continent Suramericà. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira do estado do Rio de Janeiro.svg	Paraty i Ilha Gran – Cultura i biodiversitat
	Be mixto inscrit en 2019.
	Localisació: Archiu:Sítio Roberto Burle Marx 03.jpg Ric de Janeiro
	Zona de protecció: 173 164.1 ha. Zona de respecte: 258 921 ha.
	Situat entre l'Oceà Atlàntic i els monts de la Serra de la Bocaina, este lloc consta dels següents elements: quatre zones naturals protegides de bosc atlàntic brasiler, pertanyents a una de les cinc regions de més alta biodiversitat del planeta; i el centre històric de la ciutat costera de Paraty, que és un dels millor conservats de tot el país. El lloc alberga una varietat impressionant d'espècies animals entre les que figuren algunes en perill d'extinció, com el jaguar (Panthera onca), el pecarí de llavis blancs (Tayassu pecari) i el muriquí o mona arrapa lanudo (Brachyteles arachnoides), un primat endèmic que és emblemàtic de la gran biodiversitat de la regió. Pel que fa a la ciutat, cal senyalar que a finals del sigle XVII Paraty era el punt de destí de la ruta de l'or (“Caminho do Ouro”) a on s'embarcava per a Europa el metal extret en l'interior del país. Al seu port també aplegaven les importacions d'utillage industrial i de mà d'obra esclava africana destinada a treballar forçosament en les mines d'or. Un complex de fortificacions protegia les riquees del port i la ciutat, el centre històric de la qual encara conserva el mateix ordenament urbà que en el sigle XVIII, aixina com una gran part dels edificis d'estil colonial construïts a finals del sigle XVIII i principis de el XIX. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bandeira do estado do Rio de Janeiro.svg	Sítio Roberto Burle Marx
	Be mixto inscrit en 2021.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Maranhão.svg Ric de Janeiro
	Zona de protecció: 40.53 ha Zona de respecte: 575 ha
	Situat a l'oest de Riu de Janeiro, este lloc mostra el conseguit proyecte portat a terme durant més de 40 anys per l'artiste i arquitecte paisajista Roberto Burle Marx (1909-1994), que va pretendre crear una “obra d'art vivent” i un “laboratori del paisage” recorrent a la vegetació nativa i inspirant-se en les idees del moviment moderniste. Començat en 1949, este jardí paisagístic és representatiu dels elements essencials de lo que va aplegar a ser en el temps l'estil singular de Burle Marx, l'influència del qual ha segut notòria en la creació de numerosos jardins moderns en tot lo món. El jardí es caracterisa per les seues formes sinuoses, l'exuberància de les seues plantacions massives, la disposició arquitectònica de la seua vegetació, l'utilisació d'espècies botàniques tropicals i l'incorporació d'elements artístics propis del folclore popular. A finals del deceni de 1960, este lloc albergava la colecció més representativa de plantes brasileres natives, junt en numerosos espècimen rars de flora tropical. Les 3.500 espècies vegetals plantades en el jardí creixen en harmonia en la vegetació autòctona de la regió, composta essencialment per manglars, boscs humits de full ample (“restingas”, en portugués) i boscs atlàntics. El lloc és una viva mostra del procés de plasmació en els fets d'una concepció ecològica de l'estètica, que ha integrat ademés la cooperació social en la seua realisació per ser esta l'element bàsic fonamental de la preservació del patrimoni migambiental i cultural. És el primer jardí tropical modern que s'inscriu en la Llista del Patrimoni Mundial. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional dels Lençóis Maranhenses
	Be natural inscrit en 2024.
	Localisació: Erro al crear miniatura: Maranhão
	El lloc es troba en el noreste de Brasil, en la costa este de Maranhão, en una zona de transició entre tres biomas brasilers: Tancat, Caatinga i Amazònia. Més de la mitat de la seua superfície està coberta per zones de dunes costeres d'arena blanca en estanys temporals i permanents. El parc no solament complix un paper important en la conservació de la biodiversitat, sino que també posseïx valors estètics i geològics/geomòrfics considerables. A lo llarc del seu llitoral de 80 km d'extensió, en el que s'alternen plages i planures, els vents dominants modelen les dunes creant llargues cadenes de barjanes que, durant l'estació plujosa, s'omplin formant estanys de diversos colors, formes, tamanys i profunditats. El lloc lluïx el seu major esplendor quan els estanys alcancen el seu volum màxim, creant una bellea única. La vasta extensió de dunes estabilisades i mòvils, la major de Sudamérica constituïx una prova extraordinària de la progressió evolutiva de les dunes costeres a lo llarc del Cuaternario. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional Cavernes del Peruaçu
	Be natural inscrit en 2025.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Amazonas.svg Mines Gerais
	Ubicat en el nort de Mines Gerais i en espectaculars paisages càrstics, vastes coves i una rica biodiversitat, els sistemes de coves horisontals del parc, formats en roca carbonatada, revelen sorprenents espeleotemas, dolina colapsades, arcs de pedra calcàrea i rius subterràneus. Desenrollat en el cratón estable de São Francisco, el paisage reflectix els principals canvis climàtics i geològics del Plio-Pleistoceno. El parc es troba en l'intersecció dels biomas Tancat, Caatinga i Bosc Atlàntic, alberga més de 2000 espècies de plantes i animals, incloses moltes amenaçades. (UNESCO/BPI)

	Teatres de la Amazonía
	Ben cultural inscrit en 2026.
	Localisació: Archiu:Bandeira do Pará.svg Amazones i Archiu:Rio-SaoBento3.jpg Pará
	El complex arquitectònic es compon de dos parts: el Theatro de la Pau i la Plaça de la República en Belém, i el Teatre Amazones i la Plaça de São Sebastião en Manaus. Construïts en els estats de Pará i Amazones, Brasil, durant la "Edat d'Or" de la Amazonía, com a resultat de l'auge econòmic del Cicle del Caucho entre 1879 i 1912, estos edificis es varen inspirar en l'arquitectura francesa i europea i es varen decorar en motius que evoquen la Amazonía, sent concebuts com a símbols d'ambició política i urbana. Inaugurats en 1878 i 1889, respectivament, el Teatre de la Pau i la Plaça de la República varen reafirmar el paper estratègic de Belém com a port i capital de l'estat, ademés de celebrar la República Brasilera. El Teatre Amazones, inaugurat en 1896, va formar part de l'extens desenroll urbà de Manaus durant el cicle del caucho i, junt en la Plaça de São Sebastião, va expressar la riquea i el prestigi de la futura capital de la Amazonía. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Brasil 1. Pampulha - 2. Moll de Valongo *Lloc compartit en Argentina

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Brasil, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 30 de giner de 2015, ha presentat els següents llocs:

Archiu:MESP4.jpg	Iglésia i monasteri de São Bento, Riu de Janeiro Be cultural Propost en 1996
Archiu:Pico da Neblina.jpg	Palau de la Cultura, antiga sèu del Ministeri d'Educació i de Sanitat, Riu de Janeiro Be cultural Propost en 1996
Archiu:Taim 03.JPG	Parc Nacional del Pico dona Boira terrera (Amazones) Be natural Propost en 1996
Archiu:Rio moa.jpg	Estació ecològica de Taim (Rio Gran do Sul) Be natural Propost en 1998
Archiu:Serra da Canastra.jpg	Parc nacional de la Serra del Divisor Be natural Propost en 1998
Archiu:Eram os deuses astronaustas?.JPG	Parc nacional de la Serra de Canastra Be natural Propost en 1998
Archiu:Paranapiacaba's Clock Tower.jpg	Àrea Federal de Protecció Migambiental de les Cavernes del Peruaçu / Vereda del Parc Estatal de Peruaçu Be mixto Propost en 1998
Archiu:Belém Ver-o-Peso 01.jpg	Paisage Cultural de Paranapiacaba: vila i sistemes ferroviaris en la Serra do Mar, São Paulo Be cultural Propost en 2014
Archiu:1998 fort s a ratones 2.jpg	Vore-o-Pes Be cultural Propost en 2014
Archiu:Cedro e galinha choca quixada ce.JPG	Conjunt de fortalees brasileres Be cultural Propost en 2015
Archiu:Fazenda Colorada.jpg	Presa de Cedre en els monolits de Quixadá Be cultural Propost en 2015
Archiu:Itacoatiaras de Ingá - Ingá Paraíba Brasil.jpg	Geoglifos d'Acre Be cultural Propost en 2015
Archiu:CHAPADA DO ARARIPE 01.jpg	Itacoatiaras del riu Ingá Be cultural Propost en 2015
Archiu:Manguinhos fiocruz1.jpg	Conca Cultural Sociobiodiversa de la Chapada do Araripe Be cultural Propost en 2024
Archiu:Convento de São Francisco - João Pessoa - Paraíba - Brasil.jpg	Fundació Oswaldo Cruz: salut, ciència i cultura en Manguinhos Be cultural Propost en 2024

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Rio Corujas. Vale do Ribeira.jpg	Monasteris franciscanos en el noreste de Brasil	1996–2011	K	Incloïa a João Pessoa (Paraíba, propost en 1982), Olinda (Pernambuco), São Cristóvão (Alagoas), Marechal Deodoro i Penedo (Sergipe), Salvador (Baïa), São Francisco do Comte i Cairu (Baïa). Posposta en 2008, Olinda, São Cristóvão i Salvador (Baïa) ya formen part del Patrimoni Mundial.
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Àrea protegida Entanque Alt-Ribera	1999–2005	K

Patrimoni Cultural Immaterial

Actualment Brasil té sis elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Olodum-drummers.jpg	Les expressions orals i gràfiques dels wajapi
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
Archiu:Enawene-nawe 1257a.JPG	Samba de roda del Recóncavo de Baïa
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
Archiu:Passistas de Frevo.jpg	El Yaokwa, ritual del poble enawene nawe per al manteniment de l'orde social i còsmic
	Be immaterial inscrit en 2011 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Els enawene nawe viuen en la conca del riu Juruena, en els boscs plujosos de l'Amazònia meridional. Tots els anys, en l'estació seca, eixecuten el ritual Yaokwa per a rendir homenage als esperits i garantisar el manteniment de l'orde còsmic i l'orde social entre els seus diferents clans. Este ritual vincula la biodiversitat local a una complexa cosmologia simbòlica en la que s'entrellacen àmbits distints, pero inseparables, de la societat, la cultura i la naturalea. El ritual forma part de la vida diària dels enawene nawe i es prolonga per espai de sèt mesos, un periodo en el que els clans assumixen per tanda diferents activitats: un grup mamprén expedicions peixqueres per tot el territori, mentres que un atre prepara ofrenes de sal gema, peix i menjars rituals per als esperits i interpreta músiques i danses. El ritual combina els coneiximents teòrics i pràctics sobre l'agricultura, el tractament d'aliments, l'artesania (confecció d'indumentària, utensilis i instruments musicals) i la construcció de cases i dics per a la peixca. Com el Yaokwa i la biodiversitat local es basen en un ecosistema sumament delicat i fràgil, la continuïtat dels dos primers depén directament de la conservació d'este últim. No obstant, tant el ritual com la diversitat es veuen greument amenaçats per la desforestación i toda una serie de pràctiques invasivas: explotació intensiva de jaciments miners i terres forestals, ganaderia extensiva, contaminació de l'aigua, deterioració del curs superior dels rius, urbanisació incontrolada, obertura de vies terrestres i fluvials, construcció de dics, drenage i desviació dels rius, crema de boscs, peixca furtiva i comerç ilícit d'espècies salvages. (UNESCO/BPI)
Archiu:Cirio 2006 berlinda 1.jpg	Frevo: art de l'espectàcul del carnestoltes de Recife
	Be immaterial inscrit en 2012.
	El frevo és una expressió artística musical i ballada que es practica principalment durant el carnestoltes de de Recife. El ritme ràpit, frenètic i potent de la seua música, eixecutada per bandes de música militars i charangues, es basa en la fusió de gèneros com la marcha, el tango brasiler, la contradanza, la polka i peces de música clàssica. La música és essencialment urbana i de la mateixa manera que el passo –la dansa que l'acompanya– és també dinàmica i subversiva. La dansa té els seus orígens en la destrea i agilitat dels lluitadors de capoeira, que improvisen els seus brincos al són electrizante de les orquestes i bandes d'instruments de metal. Els que practiquen el frevo i el passo són membres d'associacions que participen en les desfilades del carnestoltes. En les sèus d'estes associacions s'oferix respal per a preservar, transmetre i desenrollar les competències i coneiximents relacionats en el frevo. Este element del patrimoni cultural també està estretament vinculat a les creències i a l'univers simbòlic de la religió d'els qui ho practiquen. Vàries associacions adopten com a distintius colors que guarden relació en la fe religiosa dels seus membres i alguns dels ornaments utilisats tenen també un significat religiós. El frevo és frut de la creativitat i riquea cultural generades per una combinació excepcional de la música, el ball, la capoeira, l'artesania i atres elements que posen de manifest l'ingeni i la capacitat de creació d'els qui ho practiquen. Eixa capacitat per a fomentar la creativitat humana i el respecte de la diversitat cultural són inherents al frevo. (UNESCO/BPI)
Archiu:Roda de capoeira1.jpg	El “Círio de Nazaré”: processó de l'image de La nostra Senyora de Nazaret en la ciutat de Belém (Estat de Pará)
	Be immaterial inscrit en 2013.
	Les festivitats de el “Círio de Nazaré” donen començ tots els anys a partir del més d'agost i el seu punt culminant és la gran processó celebrada en honor de La nostra Senyora de Nazaret el segon dumenge d'octubre de cada any, en motiu del trasllat d'una image de fusta de la Verge María des de la catedral de la Sé fins a la plaça del Santuari de Nazaret en la ciutat de Belem. Despuix d'este acte religiós, les festivitats es prolonguen per espai de dos semanes més. Pràcticament tots els veïns de la ciutat participen en la processó i grans flotes de peregrins acodixen des de tot el Brasil per a participar en esta concentració religiosa, que és una de les més grans del món. Les festivitats comprenen numerosos elements que reflectixen el caràcter multicultural de la societat brasilera: pràctiques culturals i culinàries tradicionals de l'Amazònia; i objectes artesanals com els joguets fabricats en fusta de la varietat de palma local. La mescla de lo sagrat i lo profà fa que este event religiós tinga també facetes estètiques, turístiques, socials i culturals. L'us de barcos en la processó té un caràcter simbòlic ya que La nostra Senyora de Nazaret és la santa patrona dels mariners. Els fidels alcen altars en cases, tendes, bars, mercats i edificis públics de tota la ciutat. La transmissió d'esta pràctica cultural tradicional s'efectua en el sí de les famílies, quan els pares assistixen als festejos acompanyats pels seus fills menuts i adolescents. Per a molts, la festivitat del Círio de Nazaré és una ocasió per a retornar a la llar i reunir-se en la família, i per a uns atres és una oportunitat per a organisar manifestacions polítiques. (UNESCO/BPI)
Archiu:Roda de capoeira1.jpg	El círcul de capoeira
	Be immaterial inscrit en 2014.
	La capoeira és una pràctica cultural afrobrasileña que combina a un temps la lluita i la dansa i que es pot considerar una expressió cultural tradicional, un deport o inclús una espècie d'art. Els capoeiristas formen un círcul i dos d'ells competixen en el centre d'este. Els moviments eixecutats exigixen una gran destrea corporal. Els participants que rodegen als competidors canten i toquen les palmes i i instruments de percussió. Els círculs de capoeira estan integrats per hòmens i dònes i cada u d'ells conta en un mestre, un contramaestre i varis discípuls. El mestre, que és el custodie dels coneiximents del círcul, deu ensenyar el repertori als discípuls, mantindre la cohesió del grup i velar per l'observança d'un còdic ritual. El mestre sol tocar un instrument de percussió d'una sola corda i és ell qui inicia les vores i marca els temps i el ritme del joc. Tots els participants tenen que ser capaços de fabricar instruments de música i tocar-los, cantar un repertori comú de vores, improvisar cançons, conéixer els còdics d'ètica i comportament, i eixecutar els moviments, passos i gests d'atac preceptius. En el círcul de capoeira els coneiximents i tècniques es transmeten per mig d'observació i imitació. El círcul també eixercita una funció en estos tres àmbits: l'afirmació del respecte mutu entre comunitats, grups i individus; el foment de l'integració social; i la memòria de la resistència dels afrobrasilenys a l'opressió històrica. (UNESCO/BPI)

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Brasil conta en dos proyectes entre les millors pràctiques de salvaguardia baix les denominacions de Museu Viu del Fandango i Concurs de proyectes del Programa Nacional de Patrimoni Immaterial , seleccionats en 2011.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Vore també

• Arquitectura de Brasil

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Brasil (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Brasil (en espanyol)