Frevo

Erro al crear miniatura:

Frevo

El frevo és un ritme sorgit en Pernambuco, estat del nordest de Brasil, derivat de la marcha i del maxixé. Sorgit en la ciutat de Recife a finals de el XIX, el frevo es caracterisa per un ritme accelerat. S'eixecuta profusamente durant el carnestoltes pernambucano.

En un començ eren freqüents els conflictes entre blocos de frevo, a on es duyen capoeiristas per a intimidar als blocos rivals. Inclús els parasols colorits que són característiques d'este ball es varen iniciar com a mecanismes d'amenaça i/o defensa. De la mescla del capoeira i el ritme del frevo naix el Passo, dansa del frevo que en l'actualitat conta en més de 120 passos catalogats (encara que segons Nascimento do Passo, existixen tants passos com pernambucanos vius).

La dansa del frevo pot ser de dos formes. Una és la dansa lliure de la multitut, que eixecuta alguns passos al són de la música interpretada pels blocos. L'atra és el frevo complex, eixecutat per ballarins més experimentats i que comprén una vestimenta especial i l'us de parasols.

El frevo s'ha desenrollat com a música per al carnestoltes, en molts casos basat en melodies simples destinades al ball de les multituts. La música guanya vida acompanyada del ball eufòric de la multitut, o de les acrobàcia dels ballarins. Tot açò és potenciat per les característiques pròpies del carnestoltes pernambucano, que combina elements dels carnestoltes ibèrics i centreeuropeus en elements propis de la cultura negra africana i inclús indígena autòctona, configurant un espai ric en multiculturalidad.

Musicalment, es tracta d'un ritme que combina raïls africanes en les percussions i els ritmes, en sons propis de les marches europees, la polka i certes reminiscència de mambo i el jazz de Big Band.

Durant el Carnestoltes de Recife i Olinda de l'any 2007 es varen celebrar i varen homenajar els 100 anys del frevo. El frevo va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 6 de decembre de 2012.

Orige de la paraula

Frevo ve de frever, corruptela del portugués ferver (hervir). Apunta a l'agitació, l'efervescència i l'eufòria associada tant a la pràctica del ball com al carnestoltes (segons el vocabulari portugués de Pereira Dona Costa).

El 12 de febrer del 1907, el chicotet diari de Recife Jornal Pequeno, que dedicava pàgines al carnestoltes local, va fer la primera alusió escrita coneguda al frevo, per lo que s'assumix com el dia del seu naiximent oficial. (Segons l'Almanac de Cultura Popular de Brasil de febrer el 2007, que dedica les seues pàgines centrals al frevo, açò va ocórrer el 9 de febrer de 1907 situació que és corroborada pel fet que les autoritats pernambucanas hagen celebrat el dia 9 i no el 12 de febrer de 2007 els 100 anys del frevo).

El frevo en el Carnestoltes

Des dels seus inicis el frevo forma part important del Carnestoltes Pernambucano. No obstant, després de convertir-se en un ritme popular que inclou lletra ademés d'orquestes, ha passat a formar part del repertori de ritmes característics de tot Brasil.

En 1957, el frevo invadix el carnestoltes carioca de la mà del bloco Batutes de Sao Jose, desplaçant a les marchinhas i sambas tradicionals de dit carnestoltes. Des de llavors s'ha consolidat com un ritme tradicional de Brasil, lo que ha segut reconociodo per variats cantores populars que han incorporat frevos als seus repertoris, entre ells Gilberto Gil i Chic Buarque.

El frevo Vassourinhas té un impacte especial en la multitut. En sonar les seues primeres notes la gent s'exalta i comença a ballar de manera frenètica.

Tipos de frevo

Des dels anys 30 s'accepta una divisió que comprén tres tipos de frevo:

• Frevo de bloco: És el que interpreten les orquestes i que conten en els seus propis ballarins i cor.
• Frevo canção (Frevo cançó): És frevo destinat a ser cantat, du lletra i entonament especials. És similar a la marchinha carioca.

• Frevo de rua (Frevo de carrer): És el frevo propi del Carnestoltes, destinat a movilisar a la multitut. Es dividix en Frevo-Coqueiro, Frevo-Ventania i Frevo-abafo. Este últim s'eixecuta quan una orquesta enfronta a una atra.

Recentment s'han pogut trobar atres tipos de frevo, com el frevo fusió, que fusiona el frevo ya siga en el jazz contemporàneu, en la música docta contemporànea o en atres formes de música llatinoamericana com la andina, la centroamericana i la rioplatense. Per una atra part hi ha els qui han dut el frevo a associar-se al roc o al Hip hop. Finalment, existix una nova tendència anomenada Frevo Opus Dei, caracterisada per un major conservadurisme en les lletres, en els entonament i en les melodies, tot carregat d'una semàntica neo-catòlica.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Frevo.