Círio de Nazaré

Círio de Nazaré

Catedral metropolitana de Belém a a on és duta l'image de la Verge de Nazaré des de la seua basílica en la tart-nit del segon dissabte d'octubre. Allí es congrega la multitut per a celebrar el Ciri de Nazaré.

El Círio de Nazaré és una festa religiosa catòlica que se celebra en Belém i Riu Branco, Brasil. És la commemoració religiosa catòlica més multitudinària de Brasil i una de les més grans del món. Reunix a més d'un milló de persones que es congreguen durant el recorregut de l'image de la Verge de Nazaré des de la Basílica de La nostra Senyora de Nazaré a la Catedral Metropolitana de Belém la segona fi de semana d'octubre (dissabte i dumenge). El terme portugués «círio» procedix del llatí cirium i designa la vela gran utilisada especialment en les llitúrgies marianas.

Història

Té el seu orige en un cult a la Verge Maria aparegut en el XIV en un poble de la costa de Portugal cridat Nazaré. En el XVII va ser dut a l'Amazònia pels jesuïtes. En 1700 el cult es «brasilianiza» quan un mestizo cridat Plácido descobrix en Belém una estatuilla de la Verge de Nazaré i li la du a la seua casa. Pero la estatuilla miraculosament torna al lloc a on l'havia trobat, lo que decidix a Plácido a alçar allí una capella. Este nou cult atrau l'atenció de les autoritats portugueses i en 1773 el bisbe de la ciutat posa a Belém baix l'invocació de la Verge de Nazaré. En esta época seria quan varen tindre lloc les primeres processons organisades per les autoritats civils i religioses.

A lo llarc del XIX la celebració va ser seguida per un número creixent de fidels i en 1906 es va fer càrrec de la mateixa la congregació dels barnabitas. Estos decidixen erigir la Basílica de La nostra Senyora de Nazaré a on des de llavors és venerada «la Santa».

Celebració

La festa se celebra cada any en la segona fi de semana d'octubre. El dissabte una rèplica de l'estàtua de la Verge de Nazaré, de la que es creu que té els mateixos poders que l'original, és colocada en un barco de guerra que la conduïx pel riu Guamá, un dels afluents del Amazones, a les portes de la ciutat de Belém. En esta romaria (romeria en portugués) fluvial participen prop d'un miller d'embarcacions que «escolten» a la Verge. Per la vesprada-nit d'eixe dissabte l'estàtua és duta des de la basílica de La nostra Senyora de Nazaré a la catedral metropolitana a on permaneixerà fins al dumenge en que serà tornada a la basílica. Durant el recorregut, que dura entre quatre i cinc hores, centenars de mils de fidels «acompanyen» a la Verge. Durant les semanes precedents rèpliques de l'image de la Verge circulen per tots els llocs de la ciutat, que des de setembre s'engalana en els colors del Vaticà (groc i blanc). Les famílies intercanvien regals, preparen plats típics de menjar, etc., eclipsant al Nadal. Molts són els fidels que apleguen per a implorar l'ajuda de «la Santa» o per a agrair-li els seus beneficis portant exvotos. I molts són els que disputen tirar de la corda per a arrastrar la berlina que transporta a la Verge i després pugnen per quedar-se en trossos de la corda convertits en verdaderes relíquies.

Segons Serge Gruzinski, «este cult mariano va nàixer en el creuament de cultures i de religions que es varen enfrontar en l'época de la colonisació portuguesa: el cristianisme dels misionero, les creències indígenes i les divinitats dutes clandestinament d'Àfrica per esclaus víctimes de la tracta». Oferix, puix, «un terreny comú a les diferents poblacions, que, sense distincions, combreguen en els rituals i les festivitats que rodegen a l'image miraculosa», lo que, per un atre costat, segons Gruzinski, «és explotat per la jerarquia eclesiàstica i les autoritats locals per a enquadrar una societat profundament desigual». «La festa del Ciri torna l'image desconcertante d'una Amazònia mestiza i urbanisada, al mateix temps profundament religiosa i monstruosamente desigual», conclou Gruzinski.