Nazaré
Nazaré és una vila i un municipi portugués pertanyent a la comunitat intermunicipal del Oeste i a la regió del Oeste e Vale do Tejo,[1]en prop de 10 100 habitants. Forma part de el "Turisme do Centre" pertanyent a l'històrica província de Estremadura. En el oceà Atlàntic, dona nom al cañón de Nazaré, un canó submarí situat front a les plages del municipi. Dista de Lisboa uns 120 km, 16 km de Alcobaza i uns 30 km de Batalha.
Etimología
L'orige del nom Nazaré prové de la traducció bíblica de la ciutat santa de Nazaret en Israel.
Leyenda e historia
AP
Segons la llegenda de Nazaré, el poble deu el seu nom a una chicoteta estàtua de fusta de la Verge María duta des de Nazaret, en Terra Santa, Nuestra Señora de Nazaré, a un monasteri prop de Mèrida, Espanya, per un monge en el IV. L'estàtua va ser traslladada a la seua ubicació actual en l'any 711 per un atre monge, Romà, acompanyat per Rodrigo, l'últim rei visigodo de l'actual Portugal. Despuix de la seua arribada a la costa, es varen convertir en ermitaños. Romà va viure i va morir en una chicoteta gruta natural en la part alta d'un penya-segat sobre l'mar. Despuix de la seua mort, segons els seus desijos, el rei ho va enterrar en la gruta. Rodrigo va deixar l'estàtua de la Verge Negra en la gruta, sobre un altar.
El poblament de la plaja de Nazaré es remonta a principis del XIX. L'àrea estava coberta per dunes costeres erosionades aigües dalt per la desembocadura del río Alcoa, que desembocava en la mar molt més al nort de la seua ubicació actual (al sur del port peixquer).[2] Les diverses alteracions del caixer varen contribuir a la diversificació de la geologia local. Els peixcadors locals vivien principalment en les zones més elevades -Sítio i Pederneira-, ya que els constants atacs de pirates algerins i holandesos durant els sigles anteriors feyen que la plaja fòra insegura. A mitan del XIX, despuix de les invasions franceses es varen donar les condicions de seguritat necessàries per a que els peixcadors s'assentaren prop de la plaja i Nazaré va començar a ser coneguda i solicitada com a localitat balnearia.[2]
Cultura
Nazaré s'ha convertit en una popular atracció turística i es promociona internacionalment com un pintoresc poble coster. Té llargues plages en molts turistes en l'estiu. La localitat es va fer coneguda per la vestimenta tradicional usada pels peixcadors i les seues esposes, els qui duyen un mocador tradicional i devantals brodats sobre sèt faldes de franela en diferents colors. Rep numerós turisme per les celebracions religioses dedicades a La nostra Senyora de Nazaré, en processons i també algunes activitats profanes.
Museos y centros culturales
- Museu d'arqueologia i folklore del doctor Joaquim Manso[3]
- Museu d'Art Sacre de Reitor Luís Nesi
- Casa-Museu del Peixcador
- Plaza de toros de Nazaré
- Centre Cultural Nazaré
Surf
[[Archivo:Can you see the surfer? (33988985575).jpg|miniatura|La Praia do Norte, en Nazaré, figura en el libro Guinness de los récords a causa de les ones jagantes jamai surfeadas (creades baix l'influència del cañón de Nazaré).]]
Per la rodalia del cañón submarino de Nazaré en la costa de la localitat, les olas que es produïxen en la Playa del Norte són considerades les més altes del món,[4]sent per això un dels llocs més atractius d'Europa per a practicar surf . El canó crea una interferencia constructiva entre les ones entrantes, lo que contribuïx a que estes siguen molt més grans de lo normal. El 29 d'octubre de 2020, el surfiste alemà Sebastian Steudtner, surfeó una ona de 26,21 metros en la plaja del Nort, sent arreplegat en 2022 pel Libro Guinness de los récords com "récort mundial d'ona més alta surfeada".[5][6]
Les competicions de surf han produït gran afluència de visites en alguns llocs com el far, que va aumentar de 80 000 visitants en 2015 a 174 000 en 2017.[7] Les ones en alguns poden ser perilloses. En agost de 2012, una ona va matar a una chiqueta britànica de 5 anys i al seu yayo en la plaja Salgado.[8]
Geografia
El municipi de Nazaré llimita en l'oceà Atlàntic a l'oest i pel municipi de Alcobaça al nort, est i sur.
Clima
Nazaré té un clima mediterráneo, en estius càlits i secs i hiverns suaus i humits. El clima de la ciutat està moderat per l'oceà Atlàntic i pel fenomen estacional de afloramientos, típic de l'oest de Portugal, pel que les masses profundes d'aigua ascendixen des de la zona abissal de l'oceà cap a la superfície en les zones de la plataforma continental, lo que produïx estius frescs, secs i generalment solejats. Com a conseqüència de la temperatura de la superfície de la mar, són habituals les boira matutinas i vespertines durant l'estiu. En hivern, els afloraments estacionals solen provocar un clima més inestable, dominat per l'Atlàntic, en dies nuvolats, plujosos i tormentosos que s'alternen en dies rebujats. En comparació a localitats propenques de l'interior, com Alcobaça, les temperatures de Nazaré estan má scondicionadas per la mar, lo que provoca un promig de sol 2 dies en màximes superiors a 30 grados Celsius (86 °F) i 3 dies en mínimes inferiors a 0 grados Celsius (32 °F) a l'any.[9] El desfasament estacional de Nazaré es manifesta en temperatures generalment més altes en setembre que en juny.
Población
| Any | 1884 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 4277 | 8393 | 10 406 | 13 511 | 15 436 | 15 313 | 15 436 | 14 988 | 14 885 |
Freguesies
Les freguesias de Nazaré són les següents:
Referències
- ↑ «Official Journal L 87/2023». eur-lex.europa.eu. Consultat el 2024-01-13.
- ↑ 2,0 2,1 Município da Nazaré (2026). «Nazaré-Praia» (en portugués). Câmara Municipal de Nazaré. Consultat el 24 de junio de 2026.
- ↑ «Museos en Nazaré, Portugal.». www.turismoenportugal.org. Consultat el 29 de abril de 2019.
- ↑ «Por qué Nazaré tiene las olas más grandes del mundo». El Mundo (23 de enero de 2018). Consultat el 6 de diciembre de 2020.
- ↑ Crònica del fet en és.euronews.com
- ↑ «Largest wave surfed (unlimited) - male» (en en). guinnessworldrecords.com. Consultat el 10 de mayo de 2025.
- ↑ «The economic power of surf» (en en-us). The Business Report. Consultat el 29 de abril de 2019.
- ↑ «Lara, the 'magical' girl of five swept away by a wave: Tributes to child and her grandad in Portugal beach tragedy». Mail Online (21 de agosto de 2012). Consultat el 29 de abril de 2019.
- ↑ «São Pedro de Moel (1971-2000)». IPMA. Consultat el 9 May 2021.
Enllaços externs
Plantilla:Traducido ref Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nazaré.