Alcobaça
Alcobaza[1][2][3] (en portugués, Alcobaça) és una ciutat portuguesa pertanyent a la comunitat intermunicipal del Oeste i a la regió del Oeste e Vale do Tejo. Forma part de el "Turisme do Centre" pertanyent a l'històrica província de Estremadura. Segons el cens de 2021, té una població de 54 973 habitants.[4]
Geografia
El municipi té una extensió de 408,14 km² d'àrea i està subdividit en 13 freguesias. Llimita al nort en Marinha Grande, a l'est en Leiría, Porto de Mós i Rio Maior, al suroest en Caldas da Rainha i a l'oest en Nazaré (que està rodejat per Alcobaza). Té dos porcions de costa sobre el oceà Atlàntic.
La ciutat dista de la capital, Lisboa, uns 92 km, situant-se entre dos ciutats de dimensió superior: Caldas da Rainha i Leiría. Banyada pels rius Alcoa i Baça.
Història
La zona de l'actual municipi de Alcobaza va estar habitada pels romans, pero el nom li va ser donat pels àraps, l'ocupació dels quals denota una época de progrés a jujar pels numerosos topònims de les terres confrontants que els recorden, com Alcobaça, Alfeizerão, Aljubarrota i Alpedriz.
Quan Alcobaza va ser reconquistada, la ciutat tenia accés a la mar que en les seues rodalies formava la gran llac de Pederneira que aplegava fins a Cos i permetia la navegació de les embarcacions que transportaven els deliciosos fruts produïts en la regió al restant del país gràcies a la tècnica implantada pels monges cistercienses.
Afonso Henriques (Alfonso I de Portugal) donó les terres de Alcobaza als monges cistercienses el 8 d'abril de 1153, en l'obligació de netejar-les; les donacions realisades a lo llarc dels diferents regnats varen aplegar a constituir un vast territori - els Vedats de Alcobaza - que s'estenia des de les afores de São Pedro de Moel fins a São Martinho do Porto i des de Aljubarrota fins a Alvorninha, alcançant el seu màxim territori en el regnat de Fernando I de Portugal. Els monges cistercienses es varen convertir en senyors de catorze pobles, dels quals quatre eren ports marítims: Alfeizerão, São Martinho do Porto, Pederneira i Paredes dona Vitória.
Els monges de Alcobaza, ademés de la seua activitat religiosa i cultural, varen desenrollar una notable i duradora acció colonizadora, ensenyant tècniques agrícoles i posant en pràctica innovacions experimentades en atres monasteris, gràcies a les quals varen netejar terrenys, varen secar pantans, varen introduir cultius aptes per a la cada terreny i explotacions o granges organisades, a les que varen cridar granges, creant pràcticament del no res una regió agrícola que s'ha mantingut com una de les més productives de Portugal fins al dia de hui. Joaquim Vieira Natividade es referix als monges de Alcobaza com a monges-agrònoms. Els municipis de Alcobaza i Nazaré, aixina com la partix nort del municipi de Caldas da Rainha, varen ser netejats i administrats per monges de Alcobaza. Este vast territori es va cridar els Coutos de Alcobaça (Vedats de Alcobaza). Pero a mitan del XVII, la major part de les terres del vedat de Alcobaza ya pertanyien als habitants dels pobles i el seu concelhos (ajuntaments).
La ciutat de Alcobaza va rebre fur del rei Manuel I en 1514. En 1567, el monasteri de Alcobaza es va separar de la casa matriu del Císter en França, per a convertir-se en cap de la Congregació portuguesa, per bula del papa Pío V.
En 1755, pel gran terremoto de Lisboa, Alcobaza va sofrir greus danys i una gran inundació. El marqués de Pombal va impulsar la reconstrucció del municipi despuix d'aquella tragèdia.
Durant las invasiones francesas, a principis del XIX, el monasteri de Alcobaza va ser saquejat. El monasteri va ser novament saquejat durant 11 dies en 1833, en acabant de que els monges es veren obligats a abandonar-ho despuix de la victòria lliberal en la guerra civil. En la extinción de las órdenes religiosas decretada en 1834, part del monasteri de Alcobaza va ser venut en pública subasta. De les catorze viles del vedat solament varen quedar els municipis de Alcobaza i Pederneira (hui Nazaré), quedant els demés extinguits.
En els antics vedats, administrats pels monges cistercienses durant casi sèt sigles, ademés de l'activitat agrícola per ells introduïda, queden profusió d'elements arquitectònics, principalment manuelinos, alguns costells i numeroses cases rurals i anexos agrícoles, com a molins de vares que en del XVII al XIX varen ser utilisats per a l'extracció d'oli d'oliva dels olivares de la Serra dos Candeeiros.
Va ser nomenada Dama de l'Antiga i Molt Noble Orde Militar de la Torre i Espasa, del Valor, Llealtat i Mèrit el 26 d'abril de 1919.[5] El 30 d'agost de 1995, Alcobaza va ser elevada a la categoria de ciutat. Fins al 12 de juliol de 2001, la parròquia de Moita també formava part del municipi, que va ser traslladat al veí municipi de Marinha Grande.
Demografia
| Any | 1864 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 21 217 | 28 969 | 38 462 | 50 027 | 52 347 | 54 382 | 55 376 | 56 688 | 54 973 |
Freguesias
Les freguesias de Alcobaza[6][7] són les següents:[8]
- Alcobaça e Vestiaria
- Alfeizerão
- Aljubarrota
- Bárrio
- Benedita
- Cela
- Coz, Alpedriz e Montes
- Évora de Alcobaça
- Maiorga
- Pataias e Martingança
- São Martinho do Porto
- Turquel
- Vimeiro
Patrimonio
- Artícul principal → Monasterio de Alcobaza.
[[Archivo:Alcobaca fountain hires.jpg|miniatura|Fuente en el monasterio de Alcobaza]] Alcobaza és coneguda pel seu monasteri cisterciense, en torno del com es desenvolvían les poblacions de la comarca. El monasteri va ser fundat per orde de Alfonso I de Portugal en l'any 1148, i va ser conclós en el 1222, d'estil gótico en influències moriscas. Durant l'Edat Mija, va aplegar a rivalizar en atres grans monasteris cistercienses d'Europa; el vedat de Alcobaza constituïa un dels majors dominis privats dins del regne de Portugal, comprenent a varis dels municipi veïns de Alcobaza com Nazaré.
En el monasteri es troben els sepulcros del rei Pedro I de Portugal (1357-1367) i el seu amant Inés de Castro.
Referències
- ↑ Ferro, Antonio (1947). España y Portugal en la poesía y en la historia, p. 83.
- ↑ Gómez Crespo, Juan (1947). Boletín de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba. Consultat el 10 de diciembre de 2022. «Alcobaza tuvo enorme importancia en Portugal y en el aspecto artístico es el primero de la península»
- ↑ «Descripción geográfica histórica del Reyno de Portugal».: 5.
- ↑ «senya INE».
- ↑ ORDENS HONORÍFIQUES PORTUGUESES
- ↑ «Topónimos de Portugal». Consultat el 5 de marzo de 2019.
- ↑ José Cornide: Estat de Portugal en l'any de 1800, tom XXVI, p. 23
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 15 de febrero de 2022.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcobaça.- Ajuntament de Alcobaza (portugués)
- ALCOBASA I BATALHA DOS MONASTERIS DE PORTUGAL
- Portugal Districte de Leiria Alcobasa Amanecer i vespradeta en Alcobasa