Anar al contingut

Caldas da Rainha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caldas de la Reina (en portugués i oficialment Caldas da Rainha) és una ciutat portuguesa de la comunitat intermunicipal del Oeste i a la regió Oeste e Vale do Tejo, en prop de 31 000 habitants. Forma part de el "Turisme do Centre" pertanyent a l'històrica província de Estremadura. La ciutat dista de la capital Lisboa uns 80 km.

Geografia

És sèu d'un municipi en 255,87 km² d'extensió i 50 917 habitants (2021), subdividit en 12 freguesias. El municipi llimita al nordest en Alcobasa, a l'est en Rio Maior, al sur en Cadaval, a l'oest en Bombarral i Óbidos i al noroest té llitoral en el oceà Atlàntic.

En la "Praça dona República" (coneguda popularment com "Praça dona Fruta") hi ha mercat tots els dies de matí, a l'aire lliure, i és un dels pocs mercats diaris en especialitats horto-frutícola del país, pràcticament inalterable des del final del XIX.

Des del 16/02/2011 té dedicada un carrer a la localitat pacense de La Codosera com a commemoració a l'arribada de la Cicle-Brevet Internacional, prova cicliste que ha aplegat en vàries ocasions a esta localitat rayana.

Història

L'història de la ciutat està estretament lligada als seus recursos hidrotermales.

Es creu que, en 1484, durant un viage de Óbidos a Batalla, la reina Doña Leonor, esposa de Juan II de Portugal, i la seua cort, varen passar per un lloc a on vàries persones es banyaven en aigües d'olor intensa. Parlant en veu alta, la reina els va preguntar per qué ho feyen, ya que, en aquella época, banyar-se no era comuna, i molt manco en aigües d'olor tan forta, i li varen dir que estaven malalts, i que aquelles aigües tenien poderosos poders. La reina va voler comprovar la veracitat de l'informació i també es va banyar en aquelles aigües, ya que també estava malalta (no hi ha unanimitat entre els autors sobre la naturalea de la malaltia: alguns afirmen que la reina patia una úlcera en el pit, uns atres, que problemes de pell, i uns atres més, que només tenia una ferida en el braç). De totes formes, segons la llegenda, la sobirana es va curar i, a l'any següent, va decidir construir en eixe lloc un hospital termal per a atendre a tots aquells que allí volgueren tractar-se.

En apoyo de l'hospital, la reina va fundar un chicotet llogaret en trenta veïns als que va otorgar privilegis com no tindre que pagar els següents imposts: "jugada" (antic tribut que recaïa sobre les terres de cultiu), "octaus", sisa i peaje, privilegis que es varen estendre també a Comerciants que venien de l'estranger per a comprar o vendre. El desenroll de Caldas da Rainha (ve a significar "termes de la reina") va començar en Alfonso VI de Portugal, qui va fer reconstruir i ampliar l'hospital. Durant tretze anys, fins al final de la seua vida, ell, la família real i la cort varen gojar anualment de les aigües termals, lo que va permetre el desenroll de la localitat. El 21 de març de 1511, el rei Manuel I de Portugal, germà de Leonor, va concedir a Caldas da Rainha l'estatus de ciutat.

El Municipi de Caldas da Rainha no va ser creat fins a 1821 a pesar del desenroll i la prosperitat que va experimentar durant la transició de l'Edat Mija a l'Edat Moderna. Va ser durant el XIX quan la localitat va viure el seu major esplendor, en la moda dels balnearis termals, passant a ser freqüentada per les classes acomodades que buscaven ací les aigües sulfurosas per als seus tractaments. Ademés, l'abundància d'argila en la regió va permetre el desenroll de fàbriques de ceràmica, que varen convertir la llavors localitat en un dels principals centres productius del país, destacant les produccions de Rafael Bordalo Pinheiro iniciades en la Fàbrica de Faianças dones Caldas da Rainha, entre 1884 i 1907.

El creiximent demogràfic experimentat en el XIX va continuar en el XX, sent elevat el poble a la categoria de ciutat en 1927. En el temps, ací varen prosperar atres arts ademés de la ceràmica, com la pintura i l'escultura, fent de Caldas da Rainha un centre d'arts plàstiques, a on es varen destacar noms com José Malhoa, António Duarte i João Fragoso.

El fallanc "Alçament de Caldas", el 16 de març de 1974, va ser precursor de la Revolución de los Claveles.

Desarrollo urbano y cuestiones patrimoniales

Caldas da Rainha és una ciutat pluricentenaria en un ric patrimoni arquitectònic, el centre del qual conserva encara varis edificis històrics, especialment influenciats pel Art Nouveau. Es va desenrollar històricament entorn a la seua activitat termal, lo que li conferix una identitat singular dins del paisage urbà portugués.

No obstant, en les últimes décades, el centre històric ha sofrit cert abandó, mentres que l'expansió urbana s'ha produït en la perifèria. Este creiximent s'ha traduït a sovint en la construcció de complexos residencials estandardisats o de calitat arquitectònica llimitada, en detriment de l'harmonia estètica i dels espais naturals circumdants. Esta evolució tendix a modificar profundament el caràcter d'alguns barris, reduint l'espai dedicat a la naturalea i a les zones verdes.

Paralelament, varis elements importants del patrimoni local permaneixen infrautilizados o en estat d'abandó. És el cas del Hôpital thermal de Caldas da Rainha, considerat un dels establiments termals més antics del món encara existents, aixina com d'alguns edificis històrics situats en el Parc Dom Carlos I. La seua restauració i valorisació podrien constituir, no obstant, un important motor de desenroll turístic, econòmic i social, generant ocupació i reforçant l'atractiu de la ciutat.

En este context, varis observadors subrallen l'importància d'un desenroll urbà controlat, evitant els errors observats en atres països europeus durant el XX, a on una urbanisació ràpida va conduir en ocasions a una deterioració de l'entorn de vida i del patrimoni. La preservació de l'identitat local apareix com un desafiu central: es tracta de conciliar la modernisació en el respecte del teixit històric, sense convertir la ciutat en un destí turístic estandardisat.

Aixina, el futur de Caldas da Rainha depén en gran mida de la seua capacitat per a protegir el seu patrimoni arquitectònic, rehabilitar els seus llocs emblemàtics i reintegrar la naturalea en el cor del seu urbanisme. Mantindre el seu encant, la seua història i el benestar dels seus habitants seguix sent un factor essencial per a garantisar un desenroll sostenible i equilibrat.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Caldas da Rainha
Any 1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004 2011 2021
Població 1470 8486 20 971 29 207 37 430 41 018 43 205 48 846 51 403 51 729 50 917
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Freguesias

Les freguesias de Caldas da Rainha són les següents:[1]

Freguesia (parròquies) Població
(cens 2011)
Àrea km²
A dos Francos 1,701 18.93
Alvorninha 2,987 37.60
Caldas da Rainha — Nossa Senhora do Pópulo, Coto e São Gregório, União dones Freguesias de |align=right|18,417 31.69
Caldas da Rainha — Santo Onofre e Serra do Bouro, União dones Freguesias de |align=right|11,926 27.51
Carvalhal Benfeito 1,279 13.95
Foz do Arelho 1,339 9.62
Landal 1,051 10.21
Nadadouro 1,904 10.60
Salir de Matos 2,583 24.59
Santa Catarina 3,029 19.98
Tornada e Salir do Porto, União dones Freguesias de |align=right|4,358 29.53
Vidais 1,155 21.49
Fonts:[2][3]

Equipamiento

Espacios públicos y museos

  • Museu do Ciclisme
  • Museu de José Malhoa
  • Casa Museu Rafael Bordalo Pinheiro
  • Praça dona Fruta (Praça dona República)
  • Praça 5 de Outubro (antiga Praça do Peixe)
  • Estação de autocarros na Rua Coronel Soeiro de Brito (eixemple d'arquitectura modernista)
  • Parc D. Carlos I
  • Chafariz dones Cinc Bicas
  • Hospital Termal Rainha Dona Leonor
  • Café Central (una de les parets va ser decorada per l'artiste plàstic portugués Júlio Pomar)

Asociaciones

  • ACCCRO - Associação Comercial dos Concelhos de Caldas da Rainha i Óbidos
  • Associação Regional Caldense —
  • Associação Caldense dos Estats Units
  • Associação Cultural Recreativa i Desportiva de Sant Onofre

Escuelas

Universidades

Escuelas Secundarias

Escuelas Básicas

Colégio Rainha Dona Leonor

Periódicos locales

Ciudades hermanadas


Referències

  1. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 15 de febrero de 2022.
  2. ↑ «Censos 2011 - População residente por freguesia, CAOP 2013» (en pt) (CSV). Instituto Nacional de Estatística (Statistics Portugal). Consultat el 2014-11-26. To access the web page without automatic download: http://censos.ine.pt/xportal/xmain?xpid=CENSOS&xpgid=censos_quadros
  3. ↑ «Áreas das freguesias, municípios e distritos» (en pt) (XLS). Ministério do Ambiente, Ordenamento do Território e Energia / Direção-Geral do Território (2014-08-05). Archivat des de l'original, el 2016-03-03. Consultat el 2014-11-26.

Enllaços externs

Commons