Moll de Valongo
El moll de Valongo és un antic moll localisat en la zona portuària de Ric de Janeiro, entre els actuals carrers Coelho i Castro i Sacadura Cabral.[1] Va rebre el títul de Patrimoni Històric de la Humanitat per l'Unesco en juliol de 2017 per ser l'únic vestigi material de l'arribada dels africans esclavizados a Amèrica.[2]
Construït en 1811, va anar un lloc de desembarque i comerç de esclavizados africans fins a 1831, quan es va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Durant els vint anys de la seua operació, entre 500 mil i un milló de persones varen desembarcar en el moll de Valongo.[1]
En 1843, el moll va ser rehabilitat per a l'arribada de la princesa Teresa Cristina de Borbón-Dos Sicilias, que vindria a casar-se en l'emperador Pedro II. El atracadero va passar llavors a cridar-se moll de l'Emperatriu.[3]
Entre 1850 i 1920, l'àrea entorn a l'antic moll es va fer un espai ocupat per negres esclaus o libertos de diverses nacions - àrea que Heitor dels Plaers va cridar de Menuda Àfrica.[4][5]
Història
[editar | editar còdic]Fins a mediats de la década de 1770, els esclaus desembarcaven en la Plaja del Peix, actual Plaça XV, i eren negociats en la rúa Direita (hui rúa Primer de Març), en el centre, a la vista de tots. En 1774, una nova llegislació va establir la[5] transferència desale mercat per a la regió de Valongo, per iniciativa del virrey, Luís de Almeida, alarmat pel fet de que negres malalts i nuets circularen pels carrers de la ciutat.
El mercat va ser transferit sense que existira encara el atracadero, i l'alternativa trobada va ser desembarcar els esclaus en l'aduana i immediatament enviar-los en pot a Valongo, d'a on botarien directament a la plaja. En 1779, el comerç d'esclaus finalment es va establir en l'àrea de Valongo, a on va tindre el seu auge entre 1808, en l'aplegada de la família real portuguesa, i 1831, quan es va prohibir traficar en persones.[5]
A partir de 1808 el tràfic es va multiplicar per dos, acompanyant el creiximent de la ciutat que, despuix de la trasllat de la cort portuguesa a Brasil, pansa de 15 mil per a 30 mil habitants. No obstant, només en 1811, el moll va ser construït, passant el desembarque a ser fet directament en Valongo.[5] De 1811 a 1831, entre 500 mil i un milló d'esclaus varen desembarcar en eixe lloc.[1] A finals dels anys 1820, el tràfic d'esclaus per a Brasil viu el seu apogeu. Riu era llavors un important depòsit comercial d'esclaus, i Valongo la principal porta d'entrada de les persones provinents Angola, d'Àfrica Oriental i Central. A Maranhão i a Baïa aplegaven navío vinguts de Guinea i d'Àfrica Occidental, respectivament.[5]
En 1843, es varen realisar obres de guany de terra i es va construir un nou atracadero sobre l'antic moll, destinat a rebre la princesa Teresa Cristina, futura esposa de Pedro II. El moll va ser llavors rebatejat 'Moll de l'Emperatriu'. Pero este també acabaria per ser enterrat en 1911, durant la reforma urbana mampresa per l'alcalde Pereira Passos.[5][3]
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]En 2011, durant la rehabilitació del port, es varen descobrir dos atracaderos - el de Valongo i el de l'Emperatriu -, un sobre l'atre, i, junt a ells, una gran cantitat d'amulets i objectes de cult originaris de Congo, Angola i Moçambic.[5][6] l'IPHAN i el govern de Riu de Janeiro varen elaborar un dossier per a la candidatura de la casa de camp arqueològica del moll al títul de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[7][3][8] La casa de camp va ser declarada patrimoni de la humanitat en la 41.ª sessió del comité de l'Unesco, en 2017.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cais do Valongo: a história dona escravidão no porte do Rio de Janeiro». Globo.com Educação.
- ↑ «Cais do Valongo, no Rio, é declarat Patrimônio Històric dona Humanidade». g1 rio de janeiro.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cais do Valongo é candidat a Patrimônio dona Humanidade». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2015. Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ Moura, Roberto.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Sàpia tot sobre ho Caus de Valongo - el local per a on entrabar els africans esclaus en Brasil el sigle [1] archivat en Wayback Machine. XIX.
- ↑ «Escavaçõés d'obra de drenagem dona Zona Portuária encontram restants dos cais dona Imperatriz i do Valongo.». O Globo Rio.
- ↑ «Valongo Wharf Archaeological Site». World Heritage Convention.
- ↑ Vídeo: Caus de Zona Portuària pot bolcar patrimoni de la humanitat.
- ↑ Quotidià.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Programa Porte Maravella. Circuit històric i arqueològic de la celebració de l'herència africana - Caus de Valongo i de la Imperatriz [2] archivat en Wayback Machine.
- Valongo, Cais dos Escravos: memória dona diàspora i modernização portuária na cidade do Rio de Janeiro, 1668 – 1911
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muelle de Valongo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.