Centre històric de Diamantina
El centre històric de Diamantina és l'àrea urbana d'esta ciutat històrica, va ser nomenada en l'àmbit federal en 1938 (un dels primers nomenaments del país, fet pel llavors SPHAN actual IPHAN) i inscrita en la Llista del Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. La zona que pertany al Patrimoni de la Humanitat és del 28,5 hectàrees, rodejada per una zona que coincidix en el territori federal.
Història
La formació del municipi està intrínsecament vinculada a l'explotació d'or i diamants. L'ocupació inicial del territori es deu a Jerónimo Gouveia, qui, seguint el curs del riu Jequitinhonha, va trobar en les confluències del riu Piruruca i Riu Gran, una gran cantitat d'or.
En 1722, va escomençar l'auge del llogaret, sempre seguint les vores dels rius. A partir de 1730, inclús en una població fluctuante, la Vila de Tejuco es va ser engrandint. A través de l'expansió dels chicotets llogarets a lo llarc dels cursos d'aigua en direcció al núcleu administratiu de Tejuco, es va ser construint també la ciutat de Diamantina, tenint com els primers carrers les de Burgalhau, de l'Esperit Sant i de les Beatas.
En 1938, el conjunt arquitectònic del centre històric de la ciutat va ser catalogat per l'Institut Nacional de Patrimoni Històric Artístic, i en 1999 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Característiques
Construït en un lloc escarpado, posseïx un traçat urbà sinuós, format per carrers estrets pavimentadas en pedra. Les cases, que definixen els carrers, es distinguixen pel color viu dels enquadraments de les fronteres que contrasten en les parets blanques. Hi ha vàries iglésies en el centre, pero en general no destaquen de l'entorn en el que estan immerses. S'utilisen elements que fan referència a l'arquitectura portuguesa influenciada pels àraps, tal com l'ocupació de celosías en les finestres i balcons. La morfologia urbana de Diamantina va ser inspirada en les ciutats migevals portugueses. En la part central de la ciutat es troba una part plana de pedres de color gris. La tipologia comuna és colonial, en alguns eixemples d'edificis d'estil neoclàssic, eclèctic o neo-colonials. l'arquitectura moderna està representada per tres obres d'Oscar Niemeyer, de la década dels anys 50. Situat en la escarpada Serra do Espinhaço, Diamantina és un viu eixemple de l'arquitectura colonial de llínees i formes suaus, adaptada als tròpics.
Vore també
Referències
- UNESCO - Patrimônio mundial no Brasil. Brasília: UNESCO, Caixa Econômica Federal, 2002, 2ª edição. ISBN 8587853775
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centre Històric de Diamantina» de Wikipedia en portugués publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.