Samba de roda

Samba de roda

Samba de roda és una variant de la música de samba de tipo més tradicional, d'orige en l'estat brasiler de Baïa, provablement en el XIX.

L'estil musical tradicional afrobrasileny s'associa en un ball, que a la seua volta està associada en la capoeira. És tocat per un grup d'instruments, entre ells la pandereta, el tambor, el berimbau (instrument de corda provinent d'Angola), la guitarra i alguns sonajeros (com les maracas), pero per sobretot acompanyada de vores i aplaudiments.

Patrimoni immaterial

El Samba de roda en la regió del Recôncavo bahiano, significa una mescla de música, dansa, poesia i festa. Present en tot l'estat de Baïa, el samba es practica principalment en la regió de Recôncavo.

El ritme s'ha estés per tot el país, principalment Pernambuco i Riu de Janeiro. Riu de Janeiro, ara en la seua condició del Districte Federal, li'l coneix com "la capital mundial de la samba brasilera", perque va ser en esta ciutat en la que ha evolucionat cap al samba, va adquirir la seua diversitat artística i va establir, en l'àrea urbana, un moviment de gran valor social, com un mig que els negres tenia per a enfrontar l'acossament policial i el rebuig social. S'han vist events culturals negres en la suposta violació dels valors morals, assignant-los com a simples sorolls fins a suposts rituals demoníacs, image distorsionada que els racistes han atribuït al Candomblé, que de fet era l'expressió religiosa dels negres en innegable importància per al seu poble.

Orígens

El "Samba" hauria segut inspirat principalment d'un ritme africà, cridat "Semba", i s'hauria format a partir de les referències de diversos ritmes tribals africans. Note's que la diversitat cultural, inclús dins de la raça negra en Brasil, va ser molt notable, ya que els amos d'esclaus triaven a l'encert als seus súbdits, i en això separaven als africans afins, pertanyents a la mateixa tribu, que aixina s'unien a tipos d'africans diferents, alguns vinculats a tribus que eren hostils en el seu continent original. Això va transformar sériament l'entorn social dels negres, no lo suficient per al nou lloc en on viurien, i açò en gran mida ha influït en la formació de l'originalitat de la samba brasilera, en la creació de formes musicals en un context social diferent i divers. Samba de Roda és també molt similar a la jongo.

Estils derivats

En la modernisació i l'urbanisació del samba, varen tindre varis noms. En 1916 es té el primer registre del disc de samba, "Pèl Telefone" pel cantant i compositor Donga, i en el temps, varen vindre atres cantants de samba i autors: Ataulfo Alves, Pixinguinha, Noel Rosa, Cartola, Nelson Cavaquinho, entre molts uns atres.

Dels derivats dels ritmes del samba el més polèmic va ser la Bossa Nova, en la década de 1950. Llançat al mercat per artistes com Antonio Carlos Jobim i João Gilberto (este últim, bahiano de Juazeiro i inventor del ritme en la guitarra), la Bossa Nova va ser acusada per l'historiador de la música brasilera, José Ramos Tinhorão, d'haver-se distanciat de l'evolució natural del samba i es llimitarà només a prendre part del seu pas en unir-se a l'influència del jazz i de estandards (una popular música de la película d'Hollywood, l'ídol de la qual era Frank Sinatra). Els defensors de la Bossa Nova, no obstant, encara reconeixent que el ritme té poc que vore en la realitat dels barris pobres (per cert, alluntada dels principals barris de la zona sur pels governs estatals en els anys 50 i 60), no obstant argumenten que la Bossa Nova, sense lloc a dubtes, ha contribuït a l'enriquiment de la música brasilera i el reconeiximent de la samba en l'estranger.

Contemporaneidad

L'acontenyiment cultural, en la seua forma contemporànea, està present en obres de compositors com les dels bahianos Dorival Caymmi, João Gilberto i Caetano Veloso. En la década de 1980, el Samba va estar representat per noms com Zeca Pagodinho i Dudu Nobre. Des de finals de 1990, el Pagode va començar a sofrir una decadència i va mostrar la manera en que el samba, quan atres gèneros comencen a perdre popularitat, es manté com la principal forma d'harmonia musical brasilera, encara que sempre canviant, en l'adquisició de noves influències. Aixina, recentment esta ha presentat per mig del Samba-reggae el nou gènero, que reunix totes les influències del passat, al mateix temps innova en la guitarra en la part de cordes, que ha substituït al ukelele.

Història

El Samba va començar al voltant de 1860, com una manifestació de la cultura dels africans que varen aplegar a Brasil. D'acort a l'investigació històrica, Samba de Roda va ser una de les bases de la formació de la samba.

La manifestació es dividix en dos grups distintius: el samba "chula" i el samba "corregut". Al principi, els participants no varen fer la samba, mentres que els cantants cridaven la "chula" (una forma de poesia). La dansa s'inicia només despuix de la recitació, una persona en eixe moment es para en el centre de la roda en el sò dels instruments i palmes. Ya en la samba "corregut", tots samban quan dos solistes i el cor alternen la vora.

La samba de roda està relacionada en el cult als orixás (deïtats) i els caboclos (indis), la capoeira i el menjar en oli. La cultura portuguesa també es troba present com una manifestació cultural per mig de la guitarra, de la pandereta i del llenguage utilisat en les cançons.

Va ser considerada per l'Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional (IPHAN) com a patrimoni immaterial. El ritme de la dansa té la seua candidatura en el Llibre de Tombo, que registra els patrimonis inclosos per el IPHAN, llançat el 4 d'octubre de 2004 i, despuix d'una extensa investigació sobre la seua història, el Samba de roda va ser finalment registrada com a patrimoni immaterial el 25 de novembre de 2005, situació que atrau molts beneficis a la cultura popular i en especial a la cultura de Reconcavo, lloc de naiximent de la Samba de roda.

Gravacions de Samba de roda es troben les veus Donya Edith do Prato, naixcuda en Sant Amaro dona Purificació, nodriça germans Velloso, i amiga de la senyora Cano. Donya Edith tocava samba en una faca (gavinet) en un plat, del que prové el renom i la seua música continua sent respectada. El CD "Vozes dona Purificação" (en espanyol, Veus de la Purificació) conté sambas de roda, la majoria de domini públic, cantat per la senyoreta Edith i el cor Vozes dona Purificação.

Una atra cantant va fer un gran èxit en la Samba de roda i en la cultura popular de Reconcavo, és Mariene de Castro, en el CD "Obri Caminhos" (en espanyol, Obri Camins) en el que interpreta la música de Roque Ferreira i d'atres compositors, en apanys a on es pot gojar el coneiximent profunt de la cantant. Mariene ya va cantar en Daniela Mercury i Beth Carvalho entre unes atres.

Vore també

• Samba