Anar al contingut

Teatre Amazones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teatre Amazones

El Teatre Amazones és un teatre d'òpera ubicat en Maneu-vos, Brasil. És un dels teatres més importants de Brasil.[1] Sent la principal targeta postal de Maneu-vos.[2] Ha segut restaurat quatre voltes, en un primer moment en 1929, 1974 i més recentment entre 1988 i 1990, i este actualment té 701 assents coberts de vellut roig.cita requerida És àmpliament considerat com un dels teatres més bells del món.[3][4][5][6][7]

D'estil renaixentista en torno de la seua estructura externa en els detalls únics en la seua cúpula, el teatre es va convertir en un dels monuments més coneguts de Brasil, i, conseqüentment, el major símbol cultural de Maneu-vos, i una de les expressions arquitectòniques responsables per la fama de la ciutat de ser la Paris dos Tròpics (París dels Tròpics).[8] Per ser una obra singular en el país i representar l'apogeu de Maneu-vos durant la Febra del Caucho, va ser declarat com a Patrimoni Històric Nacional per la IPHAN (Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional) en 1966.[9] Està localisat més específicament en l'Avinguda Eduardo Ribeiro i rep prop de 288 mil visitants a l'any.[10]


En una decoració molt noble, el Teatre Amazones ya va ser naya no solament de grans peces teatrals, pero també de shows internacionals com el de la banda nortamericanes The White Stripes.[11] Deste 1997, el Festival Amazones d'Òpera és realisat en el teatre.[12] En 2008, el teatre va ser electe com una de les sèt maravelles brasileres en dos concursos promoguts per la Revista Cares en colaboració en el banc HSBC i un atre per l'oficina de disseny Goff.[13] En 2014, TripAdvisor, considerat com el major sitie web de viages del món, va elegir al Teatre Amazones com la tercera major atracció turística de Brasil.[14]

Història

[editar | editar còdic]

Idealisació, construcció i inauguració

[editar | editar còdic]

El teatre va ser construït durant la Belle Époque i Maneu-vos es trobava en l'auge de la Febra del Caucho, impulsada per la riquea provinent de l'extracció del làtex amazónico, altament valorat per les empreses nortamericanes i europees. El proyecte arquitectònic va ser triat pel Gabinet Portugués d'Ingenieria i Arquitectura de Lisboa en 1883.[15] La construcció del teatre Amazones va ser primer proposta en 1881 per un membre de la Cambra de Representants, Antônio José Fernandes Júnior.[15] L'idea seria construir un teatre que no fora una simple casa d'espectàculs, i si un majestuós edifici que acostara a Maneu-vos a una capital europea com París.[15]

Cúpula del Teatre Amazones sent construída, c. 1895

En l'any següent, la llegislatura estatal va aprovar una finançació llimitada, pero va ser considerada insuficient. En 1882, el president de la província, José Lustosa Paranaguá, va aprovar un presupost més gran i va iniciar un concurs per a la presentació de proyectes.cita requerida

El mobiliari, en estil Luis XV, gran part de la companyia Koch Fréres, va aplegar de París. D'Itàlia procedix el marbre de Carrara per a les escales, estàtues, i columnes.cita requerida Les parets d'acer varen ser demanades a Anglaterra. El teatre conta en un allumenament de 198 llànties d'aranya, 32 d'elles de cristal de Murano.cita requerida El teló, en la seua pintura de "La Reunió de les Aigües" va ser realisat en París per Crispim do Amaral, i representa l'unió del riu Negre i el riu Solimõés per a formar l'Amazones.cita requerida Els bells panels que decoren els sostres de l'auditori i de la cambra d'auditori varen ser pintats per l'italià Domenico d'Angelis.cita requerida


La decoració interna va estar a càrrec del decorador pernambucano Crispim do Amaral, en excepció del passadiç a l'àrea més luxosa de l'edifici, que va ser entregada a l'artiste italià Domenico d'Angelis. Coordenades per l'arquitecte italià Celestial Sacardim, les obres varen començar en 1884, varen prendre impuls en els anys 1890-1891, varen ser interrompudes, les varen reprendre en 1893 i, finalment, el Teatre Amazones va ser inaugurat el 31 de decembre de 1896.[15]

Primers anys

[editar | editar còdic]

El treball de decoració del teatre es va estendre per alguns anys més despuix de la seua inauguració oficial. L'edifici va ser construït en un predomínio d'elements neoclàssics, pero la presència d'atres estils la caracterisa com una construcció eclética. Per a la realisació de l'obra varen ser contractats artistes de renom en el escenário brasiler i europeu. El pernambucano Crispim do Amaral va ser el responsable de la decoració del saló intern. L'italià Dominico d'Angelis, que també va treballar en la decoració de la sala d'espectàculs del Theatro dona Pau, en Belém, va ser contractat per Crispim do Amaral per a fer l'ornamentació del saló noble. En el sostre del saló es destaca la pintura A glorificação dones belas arts na Amazônia (La glorificació de les belles arts en l'Amazones), dissenyada per De Angelis, ademés de 32 aranyes de cristal de Murano, busts de personalitats ilustres, columnes en base de marbre de Carrara i espills provinents d'Itàlia i França. El sol de disseny geomètric, també dissenyat per l'italià, és format per 12.000 peces de fusta encaixades entre sí. La cúpula està formada per 36.000 escamas de ceràmica vidriada i teixixques vidriadas provinents d'Alsàcia. Va ser adquirida en la Casa Koch Frères, en París, i la seua pintura ornamental va ser realisada per Lourenço Machado.[16]

Des de el XX fins a l'actualitat

[editar | editar còdic]

El Teatre Amazones és el principal monument cultural arquitectònic de l'Estat d'Amazones i va ser declarat patrimoni històric el 29 de novembre de 1966. L'edifici, que té capacitat per a 701 persones, va ser restaurat en 1975 pel govern de Enoque da Silva Reis. Actualment, el teatre abriga el Festival Amazones d'Òpera, un dels majors i més prestigiosos events en el context de la música clàssica brasilera.[16]

Museu del Teatre Amazones

El Museu del Teatre Amazones va ser creat en 1971, sobre la coordinació del compositor i cantant Pedro Amorim. El museu té l'objectiu de mostrar les peces més rares i equipaments usats pel Teatre Amazones en temps antics.[17]

Poden ser trobats en el lloc objectes d'us personal d'artistes, com les sabatilles dels ballarins Margot Fonteyn, Marcelo Mourão Gomes, Ana Estany i Mijaíl Barýshnikov. Gots de porcelana, gerros anglesos, escupideras de porcelana neerlandesa, llànties de 1896 i programes d'espectàculs de finals de el XIX formen part del acervo històric-artístic conservat a lo llarc de més de 120 anys del teatre.[18]

Les visites s'organisen segons els més moderns estàndarts, en guies bilingües, valorizando i diversificando la programació del tour.[18]

El teatre i la migració musical

[editar | editar còdic]

Maneu-vos s'ha convertit en el foc de la migració musical dels països més improvables. Alguns dels millors músics d'Europa de l'Est han segut tentats d'orquestes com la del teatre Kirov i han aplegat a Maneu-vos en salaris molt més alts. De fet, 39 dels de 54 membres de l'Orquesta Filharmònica d'Amazones són de Bulgària, Bielorússia i Rússia. Inclús el archivista és de Bielorússia".[19]

[editar | editar còdic]

Aspiració a Patrimoni Mundial de l'Unesco

[editar | editar còdic]

El Teatre Amazones, junt en el Theatro dona Pau, presentats baix la candidatura conjunta "Teatres de la Amazonía" brasilera, aspiren a convertir-se en Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Unesco durant la 48ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial que se celebrarà del 20 al 29 de juliol de 2026 en Busan, Corea del Sur.[25]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Opinião - Jorge Coli: Enquanto municipais de SP i Rio estão sem rumo, Manaus dá exemplo» (en pt-br). Folha de S.Paulo. Consultat el 2022-09-06.
  2. «Teatre Amazones: com Manaus fincou espaço no circuit cultural» (en pt-br). VEJA. Consultat el 2022-09-06.
  3. «Vos mais belos teatres do món» (en pt-br). Viagem i Turisme. Consultat el 2022-09-06.
  4. «Manaus's opulent Amazon Theatre – a history of cities in 50 buildings, day 15» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-09-06.
  5. «The 15 most beautiful opera houses in the world» (en fr-fr). Vogue France. Consultat el 2022-09-06.
  6. «The 15 Most Stunning Theaters in the World» (en en). Thrillist. Consultat el 2022-09-06.
  7. «Inside the world's most beautiful concert halls» (en en). Classic FM. Consultat el 2022-09-06.
  8. «Teatre Amazones é escolhido maior ícone de Manaus» (en pt-br). Rede Globo. Consultat el 2022-09-07.
  9. «Copia archivada». portal.iphan.gov.br. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 2022-09-07.
  10. «Portal dona Cultura AM». cultura.am.gov.br. Consultat el 2022-09-07.
  11. «Folha Online - Ilustrada - White Stripes abala Manaus com show dins i fora do teatre - 03/06/2005». www1.folha.uol.com.br. Consultat el 2022-09-07.
  12. «Folha de S.Paulo - Òpera é sucesso em Manaus i enche teatre Amazones - 16/4/1997». www1.folha.uol.com.br. Consultat el 2022-09-07.
  13. «Perquisició revela quais são, per a vos brasileiros, as 7 Maravilhas do país» (en pt-br). UOL Viagem. Consultat el 2022-09-07.
  14. «TRIPADVISOR ANUNCIA AS MELHORES ATRAÇÕES I PARQUES DO MUNDO» (en en). MediaRoom. Consultat el 2022-09-07.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Souza, João Mendonça de (1950). O gran Amazones: mítologia, história i sociologia (en pt-BR), Sergio Cardoso.
  16. 16,0 16,1 Maria Eugenia Bertarelli. «Teatre Amazones». Consultat el 10 de setembre de 2022.
  17. «Portal Cultura Amazones - Modo de Manutenção». cultura.am.gov.br. Consultat el 2022-09-18.
  18. 18,0 18,1 «Portal Cultura Amazones - Modo de Manutenção». cultura.am.gov.br. Consultat el 2022-09-24.
  19. Christina Lamb, "A night at the opera - and 14 days on the Amazon to get there", The Sunday Telegraph, London, 17th June 2001
  20. «Gran Rio - Samba-Enredre 2006 - Samba-Enredre» (en pt-br). Lletres.mus.br. Consultat el 2022-09-24.
  21. «[1]». Consultat el 2022-09-24 (en en-US).
  22. «Manaus Futebol Clube - Tricampeão Amazonense» (en pt-br). Manaus Futebol Clube. Consultat el 2022-09-29.
  23. «Manaós a Manaus: conheça a história secular de claves com nome dona capital» (en pt-br). globoesporte.com. Consultat el 2022-09-29.
  24. «Horário polític: vexa o que muda na programação dona TV Amazones» (en pt-br). redeglobo.globo.com. Consultat el 2022-09-30.
  25. «Els teatres d'òpera de la Amazonía brasilera aspiren a convertir-se en Patrimoni Mundial» (en és-us). Yahoo Vida i Estil. Consultat el 2026-07-19.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]