Samba-enredre

La Samba-enredre, també cridada samba d'enredre, és un subgénero de la samba. Les sambas-enredos són compostes específicament per al desfilades de carnestoltes d'escoles de samba. La samba-enredre està formada per lletres i melodia creades a partir de temes elegits, cada any, per a la desfilada de cada escola. La lletra conté un "enredre" (en espanyol: "trama" o "argument") o siga, una narrativa - preferentment en un inici, mig i final - a partir de la qual s'elabora tot el llibret de l'espectàcul.

Abans els primers "sambas-enrdedos" cantats per les escoles eren de creació lliure i generalment parlaven de la mateixa samba o de l'ambient dels sambistas. A partir de mediats de la década de 1930, la creació de la competició oficial entre les escoles de samba de Riu de Janeiro va dur a eixes agremiacions a comprometre's en desfilades temàtiques. En 1934 va sorgir el primer estatut d'escoles de samba, escrit per la recent formada "Unió d'Escoles de Samba" (UES), destinada a oficialisar i reglamentar les desfilades de les escoles de Riu de Janeiro. Es va fer, llavors, obligatòria l'adopció de temes nacionals en les desfilades, casi sempre extrets de la historiografia oficial i en un biaix verdaderament patriota. Després es varen incloure també llocs, personalitats i personages lligats al cine, teatre i lliteratura. En els anys 1980, també es varen incloure qüestions socials i polítiques. En 1981, Já anos 1980, também a questõés sociais i polítiques passaram a ser tema dos enredos. Em 1981, l'Arranque, d'Engenho de Dins, va criticar la falta de llibertat per a elegir en la samba-enredre "Ou isto ou aquilo" (en espanyol: "O açò o allò"). D'ahí en avant, varis atres eixemples es varen seguir donant.

Anualment, les escoles de samba acostumen promoure concursos interns a on vàries cançons són presentades al públics en les seues quadres i, normalment entre els mesos de setembre i octubre, una d'elles és elegida com la "samba-enredre" oficial para el Carnestoltes de l'any següent. Algunes voltes, s'opta per fondre dos o més sambas enredos que siguen de l'agrade dels membres de l'escola. La samba guanyadora acompanya a l'escola durant la fase de preparació i els ensajos tècnics fins a la seua presentació en el desfile de carnestoltes. Per a que una samba siga considerada com una "samba-enredre", la mateixa deu retratar l'enredre elegit per la comissió de carnestoltes de l'escola. La samba-enredre és una de les categories utilisades en la calificació de la desfilada de les escoles. L'evolució de l'escola depén molt del desenroll de la samba i el seu pas per l'avinguda. Algunes escoles preferixen que la samba siga més calmada i unes atres que siga molt agitada o més romàntica. Tot depén de l'estil de la seua desfilada que pot canviar d'un carnestoltes per a un atre. Les escoles de samba que tradicionalment es presenten en una gran cantitat de components, en general utilisen un ritme més accelerat per a apurar el moviment dels danzantes en l'avinguda i mantindre el harmonia del conjunt.

Història

Es considera que la primera "samba-enredre" va ser "O Món do Samba" (en espanyol: "El món de la Samba") d'Units dona Tijuca, cantat en la desfilada de 1933, encara que existixen controvèrsia sobre el tema.

Fins a 1947, les escoles de samba cantaven durant la desfilada dos o tres sambas que no havien alusió a l'enredre. Es cantava un refrà definit anteriorment i, durant la desfilada, es feyen improvisacions. En 1946, l'institució que organisava les desfilades en eixa época, va prohibir l'improvisació exigint que totes utilizen la samba-enredre que ya havia segut adoptat per algunes escoles. Es va fer famós, eixe any, el cas de l'escola de samba Prazer dona Serrinha, que va ensajar la samba-enredre "Conferência de São Francisco" (de Silas d'Oliveira i Mà Décio dona Viola) pero, en el moment de la desfilada, va terminar presentant una samba de terreiro, lo que li va donar una mala ubicació i va precipitar l'aparició de la dissident Império Serrano, a l'any següent.

La primera "samba-enredre" gravada va ser "Exaltação a Tiradentes" (en espanyol: "Exaltació a Tiradentes"), de Fernando Barbosa Júnior i Mà Décio dona Viola, Estanislau Silva i Penteado, cantat per Roberto Silva. En el títul reduït únicament a "Tiradentes", va ser composta per al carnestoltes de 1955 pero va tindre poca repercussió. Originalment, la samba ya havia segut presentada per Império Serrano en 1949. En 1967, la samba-enredre de Mangueira "O Món Encantat de Monteiro Lobato" va tindre èxit en tot el país en la gravació d'Eliana Pittman, estimulant el llançament del primer àlbum de "sambas-enredos", que incloïa totes les sambas d'eixe any, en 1968 titulat "Festival do Samba".