Parc nacional Canaima
El parc nacional Canaima està situat en el surest de Veneçuela, en l'estat Bolívar, i inclou la regió de la Gran Sabana. Llimita al sur en Brasil i a l'est en Guyana. Va ser creat el 12 de juny de 1962 i declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1994. En una superfície d'aproximadament 30 000 km², és el tercer parc nacional més gran del país i un dels majors d'Amèrica del Sur. És conegut pels seus tepuyes —replanells de roca precámbrica— i per albergar el Bot Ángel, la cascada més alta del món.
Patrimoni de la Humanitat

En 1994 el parc nacional Canaima va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, per ser una reserva natural que conta en relleus abruptes especials i únics en tot lo món, els tepuyes, que són espècies de replanells de millons d'anys d'antiguetat, en parets verticals i cims casi plans.[1]
Els tepuyes més coneguts són el mont Roraima,[2] el més alt i fàcil d'escalar de tot el parc, i l'Auyan-tepui,[3] el més visitat, puix en este es troba la catarata o caiguda d'aigua més alta del món, el Bot Ángel.
Els tepuy són roques areniscas i daten del periodo en que Amèrica i Àfrica formaven un supercontinent. A este tipo de relleu se li coneix comunament com Massiç Guayanés.
El parc és llar del poble pemón. Estos tenen una relació en els tepuyes i creuen que són la llar dels esperits «Mawari».[4] El parc està en un lloc lluntà a la civilisació. Conta en poques carreteres que conecten en atres ciutats propenques, com Ciutat Guayana. El mig de transport més comú per a recórrer-ho és a través de canoas.
Característiques
Fauna
Canaima posseïx una fauna molt variada, la qual està distribuïda a lo llarc del parc d'acort a múltiples factors ambientals com l'altura i el tipo de vegetació. Entre les espècies que podem trobar estan:
- Armadillo jagant (Priodontes maximus)
- Gos d'aigua jaganta (Pteronura brasiliensis)
- Gose formiguer jagant (Myrmecophaga tridactyla)
- Puma (Puma concolor)
- Jaguar (Panthera onca)
- Gos de dos dits (Choloepus didactylus)
- Mona viuda (Pithecia pithecia)
- Mona capuchino del Orinoco (Chiropotes satanas)
- Rosegador endèmic del tepuy Roraima (Podoxymys roraimae)
- Marsupial endèmic del tepuy (Marmosa tyleriana)
- Àguila arpía (Harpya harpyja)
- Guacamaya nana (Llaura nobilis)
- Cotorra morada (Pionus fuscus)
- Sapito miner (Dendrobates leucomelas)
- Iguana Caribenya (Iguana delicatissima)
- Colibrí (Trochilinae)
- Diverses espècies de Túcan (Gènero Ramphastidae)
- Serp Cuaima-Pinya (Lachesis muta)
- Diverses espècies de loros i guacamayos
Flora
Existixen més de 300 espècies endèmiques solament en La Gran Sabana. I com són una gran varietat , solament els deixem estos dos eixemples:
- Gèneros endèmics: Achnopogon, Chimantaea, Quelchia, Tepuia, Mallophyton, Adenanthe.
- Abundants espècies insectívores dels gèneros: Bromelia, Drosera, Heliamphora, Utricularia.[5]
Hidrografia
El parc inclou la totalitat de la conca de la marge dreta del riu Caroní, i dos dels bots d'aigua més alts del món, el bot Ángel i el Kukenán i gran cantitat de catarates de menor altura.
Relleu

L'única forma de relleu són els tepuyes, que són replanells en característiques inigualables, entre les que destaquen les seues parets verticals i els seus cims pràcticament plans, encara que hi ha varis tepuyes que no complixen estes regles. Geològicament constituïxen restants d'una cobertura sedimentaria formada per arenisca molt antiga que se superpon a una base de roques ígneas (granit, principalment) que és encara més antiga (casi 3 000 millons d'anys). Sobre els seus cims habita una cantitat molt important d'espècies endèmiques molt específiques, tant de vegetals com d'animals. Algunes espècies vegetals endèmiques estan categorisades com a “carnívores”, que troben d'esta manera, un recapte d'aliments (insectes, principalment) que són tan escassos en els cims. Estes formacions tenen una edat geològica que oscila entre 1 500 i 2 000 millons d'anys, lo que les convertix en unes de les formacions més antigues del planeta. Els tepuyes més coneguts són: el Auyantepuy (d'a on es desprén el Bot Ángel), El Roraima, El Kukenan i El Chimantá entre molts uns atres. La serra de Rinocote, és una formació montanyosa la mateixa comprén des del monte Roraima , incloent les serres de Supamo i Carapo. La serra es troba coberta en part per una densa selva pròpia del escut guayanés.[6][7][8]
Punts d'atracció turística


Sector occidental
- Bot del Yuri
- Bote el Sapo
- Ràpits de Mayupa
- Pou de la Felicitat (Saró Marú)
- Illa Orquídea
- Illa Rata
- El Bot Ángel o Kerepakupai Merú
- l'Auyantepuy
- Poblat Indígena de Kavac
- Cova Uruyén
- Poblat Indígena de Kamarata
- Comunitat Indígena de Wareipa
- Bote l'Encant
- Comunitat indígena Avak
- Poblat Indígena de Santa Creu de Apauken
- Plaja Roberto
- Comunitat Indígena Kanwaripa
- Riu Caroní
- Llogaret Indígena La Maloca
- Cuevas de Kavac
- Imawarí Yeutá
Sector oriental
- La Pedra de la Verge
- Bote El Danto
- La Arenaria
- Monument al Soldat Pioner
- Riu Aponwao I02
- Balneari Tarotá
- Quebrada Torhhjoncito
- Bot Toron merú
- Bot Karuay
- Bot Chinak merú (bot Aponwao)
- Parupa
- Anotén
- Bot Chivatón
- Missió de Kavanayen
- Ràpits de Kamoirán
- Bot Kama merú
- Arapán merú (Quebrada de Pacheco)
- Riu Soruapa o Woimeri
- Comunitat Indígena Sant Francisco de Yuruaní
- Kako Parú o Quebrada de Jaspi
- Urué merú
- Bot Cuquenán ( en el Tepuy Kukenán o Matawí )
- Pont Riu Kukenán
- Comunitat Indígena Paraitepui de Roraima
- Comunitat indígena Wonkén
- Mont Roraima
Vore també
Referències
- ↑ «Parc Nacional Canaima». portal.unesco.org. Consultat el 2 de setembre de 2019.
- ↑ «TEPUY RORAIMA, CANAIMA, LA GRAN SABANA, SALTO ANGEL, VIDEO I FOTOS». www.lagransabana.com. Archivat des d'el original, el 2012-04-23. Consultat el 2026-03-21.
- ↑ Myers, Charles W.; Donnelly, Maureen A. (2008). The Summit Herpetofauna of Auyantepui, Veneçuela: Report from the Robert G. Goelet American Museum-Terramar Expedition (en en), American Museum of Natural History.
- ↑ «qui-són-els-pemones-per-que-es-parla-tant-de-ells/ ¿Quí són els pemones? ¿Per qué es parla tant d'ells?» (en és). Aleteia.org | Espanyol - valors en ànima per a viure feliç. Consultat el 2026-03-21.
- ↑ Señaris, Lew i Lasso (2009). Fundació la Salle (ed.). el%20Parc%20Nacional%20Canaima.pdf Biodiversitat del Parc Nacional Canaima (en Espanyol), Fundació la Salle.
- ↑ Torres, I.N. & D.D. Martín (November 2007). Plantilla:PDFlink Millorant La nostra Herència.
- ↑ Lindsay Elms. "Mount Roraima: An Island Forgotten by Clave". http://members.shaw.ca/beyondnootka/articles/roraima.html.
- ↑ Otto Huber and John J. Wurdack. 1984. History of Botanical Exploration in Territori Federal Amazones, Veneçuela. Smithsonian Institution Press, City of Washington, www.sil.si.edu/smithsoniancontributions/botany/pdf_hi/sctb-0056.pdf
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Canaima.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Canaima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.