Salix eleagnos
_IMG_37450.JPG)
Salix eleagnos, el sauce gris, també conegut com sarga, és un arbre de fronda de fins a 20 m d'alt, o arbust alt, de la família de les salicáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto que alcança els 6 metros d'altura, de numerosos peus principals, que pot aplegar a arbre de fins a 10 m. Brancas llargues i flexibles, fines, de corfa pardo-grisácea, pardo-groguenca o roig-obscura, badada en el pas del temps. Les ramillas naixen cobertes de pèls. Fulls molt estretes i allargades, de fins a 16 cm de llarc per uns 6 mm d'ample; sanceres o llaugerament dentadas en la mitat superior. Fes vert obscur, galbro i envés blanc o ceniciento, cobert de feltre, en el nervi prominent i el pecíol curt. Solen tindre el marge llaugerament enrollado cap al nervi. Els aments masculins són laterals, assentats o casi assentats, cilíndrics, d'1 a 3 cm, de llarcs, pelosos, en bràcteas verda-groguenques, tacades de pardo o roig en el àpiç,en un sol nectario i dos estams soldats en la mitat o terç inferior pels seus filaments. Els aments femenins es difirencian per la seua pistil lampiño i el seu curt pecíol. Són precoços i desprenen llavors empenachadas. Florix des de finals de l'hivern i en primavera.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Vores de rius, rieres i torrents de montanya, aixina com en gravas i terrenys de torrentada dels cursos d'aigua, en les hondonadas i fondos de vall frescs, preferentment en terrenys calizos. Ascendix des dels 200 fins a uns 1500 (2000) m d'altitut.
Distribució
[editar | editar còdic]En el centre i sur d'Europa, Àsia menor i nort d'Àfrica. En la península ibèrica és molt freqüent, especialment en les mitats oriental i septentrional; escasseja cap a occident i en el sur, a on no obstant alcança les províncies de Granada i Màlaga (Serra Nevada, Serranía de Ronda). Falta en Portugal.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Populus eleagnos va ser descrita per Giovanni Antonio Scopoli i publicat en Flora Carniolica, Editio Secunda 2: 257, en l'any 1772.[3]
Salix: nom genèric latino per al sauce, les seues branques i fusta.[4]
eleagnos: epítet
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: berguera, vímen, mimbrera, salciña, ixca, salguera, sarga, sarga comú, sarga de fabara, sargatilla, sargatillo.
- Aragonés: berduco, berdugué, berguera, ixalenca, salguera, salieto, sarga, sarguera.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vidaller Tricas (1987). , Osca:IEA de la Excma. Diputació Provincial. ISBN 84-398-8877-5.
- ↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ Salix eleagnos en Tròpics
- ↑ en Flora Vascular
- ↑ Salix eleagnos en PlantList
- ↑ Noms vernàculs en Proyecte Anthos.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. 7: i–xxii, 1–797. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Salix eleagnos.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salix eleagnos.- Este artícul conté una traducció derivada de «Salix eleagnos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.