Saladar

El saladar és un sistema natural complex, en característiques ambientals molt particulars. La presència d'un saladar denota la presència d'un sol carregat de sals (principalment clorurs), que ademés sol posseir un nivell freàtic pròxim a la superfície, sent freqüent notar afloraments d'aigua, durant una part de l'any.

Estes sals poden tindre dos orígens:

• Procedir del llavat de materials salinos existents en la zona; o,
• Ser els restants d'un antic mar.

En estiu, al evaporar-se el aigua del sol, les sals són arrastrades fins a la superfície, a on són depositades formant la típica costra salina blanca.

Eixemples de saladares en Espanya:

• Plaja dels Saladares
• Saladares de Guadalentín en la Regió de Múrcia.
• Saladar de Jandía
• Saladares de Cordovilla (Albacete)
• Saladar de la Riera Guatén (Torrejón de Velasco, Madrit)
• Saladar de la Riera de la Cañada (Valdemoro, Madrit)
• En l'entorn del Mar Menor podem trobar el saladar de Lo Poyo i la marina del Carmolí en Cartagena.

Eixemples de saladares en Argentina:

• Sur de la Baïa de Samborombón (Parc Nacional Campos del Tuyú)

Vegetació halófita

Les plantes que poden créixer sobre terrenys salinos es denominen halófitas. Es tracta de plantas que creixen de manera natural en àrees afectades per salinitat en les raïls o aerosols (spray) de sal, com en els deserts salinos, llitorals. Un eixemple d'elles és la pastura de salares Spartina alterniflora.

L'adaptació a ambients salinos de les halófitas pot deure's a «tolerància a la sal» o a evasió de la sal. Les plantes poden escapar a los efectos de hipersalinidad, en este tipo d'ambients, sent llavors «halófitas facultatives» més que verdaderes, o obligatòries halófitas.