Spartina alterniflora

Spartina alterniflora (Spartina alterniflora)

Spartina alterniflora (espartillo de cangrejal o borraza) és una gramínea perenne caducifolia que es troba en àrees inundades intermareales, especialment estuaris saladarés.

Distribució

És originària d'Amèrica del Nort i Sudamérica. Li la troba en: Canadà (Nou Brunswick, Newfoundland, Nova Escòcia, Illa Príncip Eduardo, Quebec); EE. UU. (Connecticut, Maine, Massachusetts, Nou Hampshire, Nova Jersey, Nova York [s.i.], Rhode Island, Alabama [s.], Delaware, Florida, Geòrgia [s.i.], Louisiana [s.], Maryland, Mississipi [s.], Carolina del Nort[i.], Carolina del Sur, Virginia [i.], Texas); Sudamérica: Carib: Guadalupe; Trinitat i Tobago, Guayana Francesa, Guyana, Surinam, Brasil [i.], Argentina (Buenos Aires), Uruguay (Riu Negre).

Descripció

Creix 1-1,5 m d'altura, i té talles plans, buits en fulls de 20-60 cm de llarc i 15 mm d'ample en la seua base. Com el seu parent Spartina patens, produïx florés i llavors en solament un costat de l'inflorescència. Flors groguenques verdes, marrons en hivern. Té raïls profundes, que en trencar-se resulten en creiximent vegetatiu asexual. Les raïls són important aliment d'ocas Chen caerulescens.

S. alterniflora es destaca per la seua capacitat d'actuar com una ingenieria d'ambients. Creix dins de l'aigua al nivell d'aigua de mar o de saladares, i acumula #sediment i proveïx hàbitat per a atres espècies hàbitat-ingenieriles. Eixa acumulació de #sediment i atres substrats gradualment altera el nivell del terreny per damunt de la vora d'inundació, i llavors atres espècies de menys tolerància poden aplegar a la nova terra. A mida que la marga acrece, S. alterniflora es desplaça per a seguir formant noves vores.

Problemes com a espècie invasora

Spartina alterniflora pot ser una maleza, per sí sola o hibridándose en spp. natives. Un eixemple d'híbrit invasor és Spartina alterniflora que es creua en S. anglica. S. anglica és un fèrtil poliploide derivat de l'híbrit S.alterniflora × townsendii (S. alterniflora × S. maritima), trobats quan S. alterniflora s'introduïx al sur d'Anglaterra en 1870 i entra en contacte en la local nativa S. maritima. S. anglica té una varietat de tretas que li permet guanyar en competència en les spp. natives: tolera alta cantitat de sal i habilitat de fer fotosíntesis a baixes temperatures, resultant més productiva que atres similars plantes. Pot créixer en un ampli ranc de sediments que atres espècies de Spartina, i sobreviu a inundació en aigua de mar per llarcs periodos de temps. S. anglica s'ha expandit pel noroest europeu, i (seguint a la seua introducció per a control d'erosió) en l'est d'Estats Units.

En l'Estat de Washington, Spartina alterniflora va ser provablement introduït accidentalment durant transplants en el XIX. En 2000, cobria 6000-10 000 ha. En contrast, en els 1950s, hi havia menys de 160 ha de Spartina alterniflora.

En Califòrnia, quatre espècies de Spartina exòtiques (S. alterniflora, S. densiflora, S. patens, S. anglica) varen ser introduïdes a la regió de la baïa de Sant Francisco. Spartina alterniflora està ben establida en la baïa de Francisco, des de 1973. Es demostra la seua habilitat en destronar a la nativa S. foliosa, potencialment l'elimina de la baïa de Sant Francisco (Callaway and Josselyn, 1992).

En Espanya, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.^[1]

Spartina alterniflora també es hibrida en S. foliosa, produint una competència pijor que en S. alterniflora sola (Anttila et al., 2000). L'híbrit modifica físicament l'ambient en detriment de les spp. natives (Ayres et al., 1999).

Taxonomia

Spartina alterniflora va ser descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps i publicat en Flora Gallica 719. 1807.^[2]

Etimologia

Spartina: nom genèric que deriva de les paraules gregues spartine (una corda feta d'esparto, Spartium junceum), referint-se als fulls fibrosas.^[3]

alterniflora: epítet llatío que significa "en flors alternes".^[4]

Sinonímia

Dactylis cynosuroides L.
Dactylis fasciculata C.Sm.
Dactylis maritima Schrad.
Limnetis glabra (Muhl. ex Elliott) Eaton & Wright
Spartina brasiliensis Raddi
Spartina dissitiflora Steud.
Spartina glabra Muhl.
Spartina intermija Bosc ex St.-Yves
Spartina laevigata Bosc ex Link
Spartina longispica Hauman & Parodi ex St.-Yves
Spartina merrillii A.Chev.
Spartina x merrillii A. Chev.
Trachynotia alterniflora Steud.^[5]

Vore també

Referències

↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
↑ «Spartina alterniflora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de febrer de 2015.
↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2016. Consultat el 25 de febrer de 2010.
↑ En Epítets Botànics
↑ «Spartina alterniflora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 3 de març de 2010.

Bibliografia

Anttila, C. K., R. A. King, C. Ferris, D. R. Ayres, i D. R. Strong. 2000. Reciprocal hybrid formation of Spartina in San Francisco Bay. Molecular Ecology 9: 765-770.
Ayres, D. R., D. L. Smith, K. Zaremba, S. Klorh, i D. R. Strong. 2004. Spread of exotic cordgrasses and hybrids (Spartina sp.) in the tidal marshes of Sant Francisco Bay, Califòrnia, USA. Biological Invasions 6: 221-231.
Ayres D.R.; Garcia-Rossi D.; Davis H.G.; Strong D.R. 1999. Extent and degree of hybridization between exotic (Spartina alterniflora) and native (S. foliosa) cordgrass (Poaceae) in Califòrnia, USA determined by random amplified polymorphic DNA (RAPDs). Molecular Ecology 8: 1179-1186.
Callaway, J.C., i M. N. Josselyn. 1992. The introduction and spread of smooth cordgrass (Spartina alterniflora) in South San Francisco Bay. Estuaries 15: 218-226.
Zuloaga, F. O. et al. 1994. Catàlec de la família Poaceae en la República Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 47

Enllaços externs

Wikispecies té un artícul sobre Spartina alterniflora.

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Spartina alterniflora.
Germplasm Resources Information Network: Spartina alterniflora
Noxious Weed IVM Guide- Smooth Cordgrass (Spartina)
Archivat el 31 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.
Invasive Plant Council – Spartina alterniflora
Archivat el 5 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine.
Spartina alterniflora – Smooth Cordgrass - A Problem Aquatic Plant in the Western US
Este artícul conté una traducció derivada de «Spartina alterniflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[rd2013-1] «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».

[Trop1-2] «Spartina alterniflora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de febrer de 2015.

[Poa-3] (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2016. Consultat el 25 de febrer de 2010.

[4] En Epítets Botànics

[Trop-5] «Spartina alterniflora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 3 de març de 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]