Anar al contingut

Spartina densiflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Spartina densiflora (Spartina densiflora)


Spartina densiflora (esparto o espartillo) és una espècie fanerógama, perenne, pertanyent a la família Poaceae.


Descripció i hàbitat

[editar | editar còdic]

Les làmines de les fulls són angostes (5-9 mm), i semienvainadas, de coloració verda-grisácea, en 3-15 dm d'altura. l'inflorescència és una mechó molt angosta, de 6 a 30 cm de llarc, i flors diminutes, denses i compactes. És tolerant a sals, i creix erecta en mates denses, cespitosas. Viu be en ambients encharcados i salinos, competint molt millor que Spartina argentinensis en l'ocupació de les valls d'inundació de cursos d'aigua. Fòra de la seua distribució natural, pot ser una espècie invasora.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Spartina densiflora va ser descrita per Adolphe Theodore Brongniart i publicat en Voyage Autour du Monde 2(2): 14. 1829.[1]

Etimologia

Spartina: nom genèric que deriva de les paraules gregues spartine (una corda feta d'esparto, Spartium junceum), referint-se als fulls fibrosas.[2]

densiflora: epítet llatío que significa "dens de flors".[3]

Sinonímia
  • Chauvinia chilensis Steud.
  • Spartina juncea var. laxiflora St.-Yves
  • Spartina juncea var. montevidense (Arechav.) St.-Yves
  • Spartina montevidensis Arechav.
  • Spartina patagonica Speg.[4]

Espècie invasora en Espanya

[editar | editar còdic]

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Burkart, A. I. 1969. Gramíneas. 2: 1–551. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  2. Cabrera, A. L. 1970. Gramíneas. 4(2): 1–624. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  1. Longhi-Wagner, H. M., V. Bittich, M. dones G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. 1: 1–292. In M. G. L. Wanderly, G. J. Shepherd & A. M. Giulietti (eds.) Fl. Fanerog. Estat São Paulo. Editora Hucitec, São Paulo.
  2. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  3. Nicora, I. G., M. I. D. Paula, A. M. Faggi, M. d. Mariano, A. M. M. A., L. R. Parodi, C. A. Petetin, F. A. Roig & Z. R. Agrasar. 1978. Gramineae. 8(3): 1–583. In M.N. Correja (ed.) Fl. Patagónica. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Peterson, P. M. 2001. Spartina. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): II. Subfamily Chloridoideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 41: 195–200. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons