Magnolia grandiflora

Magnolia grandiflora (Magnolia grandiflora)

Magnolia grandiflora, de nom comú magnolia grandiflora, magnolia comú o, simplement, magnolia, és una espècie arbòrea pertanyent a la família Magnoliaceae, nativa del surest dels Estats Units i nort de Mèxic; encara que s'han tingut albiraments in situ en atres zones de Mèxic. És molt freqüent vore-la cultivada com planta ornamental.

Descripció

És un arbre perennifolio que pot aplegar a més de 30 m d'altura. Forma una densa copa llaugerament piramidal. Tronc gris o marró clar en corfa plana de jove tornant-se estriada en envellir. Les fulls alternes són simples, d'elíptiques a oblongo-ovadas o àmpliament ovadas i marge sancer. Medixen 10-20 cm de llongitut per 7-10 cm d'ample, en els màrgens sancers, de color vert lluent obscur i textura coriácea, en fes glabro i envés alguna cosa pubescente; pecíol en una lanosidad curta, com aterciopelada rojosa o blanca, de la mateixa manera que els ulls i les branques jóvens. Les fragants florés són hermafroditas, solitàries, de 15 a 30 cm de diàmetro en 3 sàpia-hos petaloides i 6 pétals —poden ser fins a 12— ovalats, de textura cerúlea; en numerosos estams. El frut és un agregat de múltiples frutillos (folículs) en 1 o 2 llavors d'envoltura rojosa (arilo) cada u, en forma de pinya allargada en textura leñosa.

Distribució i hàbitat

Espècie nativa del surest d'Estats Units, des de #Virginia fins a Texas i Florida.

Habita zones humides boscoses, prop de rius i llitorals a baixa altitut.

Ecologia

Magnolia grandiflora pot produir llavors als 10 anys d'edat, encara que la producció màxima de llavors s'alcança prop dels 25 anys d'edat. Al voltant del 50% de les llavors poden germinar i són transmeses per aus i mamífers. Se sap que les fardes, les zarigüeyas, les guales i el pavo es mengen les llavors.

Usos

S'utilisa habitualment en jardineria com a arbre ornamental per l'elegància del seu aspecte i el perfum de les seues enormes flors.

La fusta és apreciada en ebanisteria construcció per la seua calitat, encara que com a espècie de creiximent llent, no és econòmicament rendable.

Com planta medicinal s'han usat les llavors i corfa des de l'antiguetat per a aliviar dolències digestives i respiratòries. En Mèxic s'utilisen també les flors en infusió per a afeccions cardíaques.

La flor també té diversos usos en perfumeria.

Fitoquímica

La planta conté components fenòlics en propietats antimicrobianas. En estudis farmacològics el magnolol honokiol i 3, 5'-dialil-2'-hidroxi-4-metoxibifenilo han demostrat una gran efectivitat contra bactèries i fongos Gram-positius i acidorresistentes. Dels fulls i corfa s'ha aïllat un oli essencial, els alcaloides aztequina, talaumina i tiramina, beta-sitosterol, i costunólido.

Taxonomia

Magnolia grandiflora va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1082. 1759.

Etimologia

Magnolia: nom genèric otorgat en honor de Pierre Magnol, botànic de Montpeller (França).

grandiflora: epítet latino que significa "flors grans".

• Morfologia
• 
  Corfa
• Ull foliar
  Ull foliar
• 
  Capoll floral
• 
  Frut
• Llavors
  Llavors

Sinonímia

• Magnolia longifolia Sweet, Hort. Brit.: 11 (1826).
• Magnolia elliptica (W.T.Aiton) Link, Handbuch 2: 375 (1829).
• Magnolia lanceolata (Aiton) Link, Handbuch 2: 375 (1829).
• Magnolia obovata (W.T.Aiton) Link, Handbuch 2: 375 (1829), nom. illeg.
• Magnolia maxima Lodd. ex G.Dò in J.C.Loudon, Hort. Brit.: 226 (1830).
• Magnolia lacunosa Raf., Autik. Bot.: 78 (1840).
• Magnolia microphylla Ser., Fl. Jard. 3: 226 (1849), nom. inval.
• Magnolia obtusifolia, Fl. Jard. 3: 226 (1849), nom. inval.
• Magnolia tardiflora Ser., Fl. Jard. 3: 226 (1849), nom. inval.
• Magnolia tomentosa Ser., Fl. Jard. 3: 226 (1849), nom. inval.
• Magnolia ferruginea W.Watson, Bull. Misc. Inform. Kew 1889: 305 (1889).
• Magnolia foetida (L.) Sarg., Gard. & Forest 2: 615 (1889).
• Magnolia hartwegii G.Nicholson, Hand-List of Trees and Shrubs 1: 17 (1894), nom. inval.
• Magnolia hartwicus G.Nicholson, Hand-List of Trees and Shrubs 1: 17 (1894), nom. inval.
• Magnolia stricta G.Nicholson, Hand-List of Trees and Shrubs 1: 17 (1894), nom. inval.
• Magnolia glabra P.Parm., Bull. Sc. France Belgique 27: 251 (1896).
• Magnolia angustifolia Millais, Magnolias: 55, 83 (1927).
• Magnolia exoniensis Millais, Magnolias: 59 (1927).
• Magnolia galissoniensis Millais, Magnolias: 60 (1927).
• Magnolia gloriosa Millais, Magnolias: 61 (1927).
• Magnolia praecox Millais, Magnolias: 69 (1927).
• Magnolia pravertiana Millais, Magnolias: 69 (1927).
• Magnolia rotundifolia Millais, Magnolias: 70 (1927).

Història

En el XVI, Francisco Hernández de Toledo menciona que

esta planta és de naturalea calenta i seca, enfortix el cor, l'estòmec i estriñe notablement la pancha solta. El cocimiento mesclat en atres plantes i infundido en l'úter és un remei excelent de la esterilidad.

A finals de el XVIII, Vicente Cervantes senyala: els fulls són astringentes i corroborantes, el seu cocimiento s'usa per a la gota.

En el XIX, Eleuterio González cita: l'infusió de les flors és antiespasmódica, i la tintura tònica. S'han usat en la epilèpsia i la neurosis en general.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Magnolia grandiflora.