Francisco Hernández de Toledo

Francisco Hernández de Toledo

Francisco Hernández de Toledo o de Boncalo (La Pobla de Montalbán, Toledo; ca. 1514 a 1517 - Madrit, 28 de giner de 1587) va ser un mege, ornitólogo i botànic espanyol. És principalment conegut per la seua obra Rerum medicarum Novae Hispaniae. Va descriure per volta primera, entre uns atres, al itzcuintepotzohtli, un famós críptido.

Biografia

Ilustració de Rivea corymbosa en una edició del Rerum medicarum Novae Hispaniae thesaurus, seu plantarum, animalium, mineralium història, de la que s'atribuïx l'autoria a Francisco Hernández.

Va estudiar medicina en l'Universitat d'Alcalà i va eixercir durant varis anys en Toledo i Sevilla. També va eixercir en l'hospital del monasteri de Guadalupe, una funció prestigiosa que ademés estava ben remunerada. Va tornar a Toledo cap a l'any 1565 i pronte va ser transferit com a mege de la cort. D'una gran formació científica, va consagrar moltes energies a l'estudi de la naturalea. Posseïa una sòlida formació intelectual i científica i una mentalitat oberta a les novetats. Va haver un aristotelisme marcat en els seus estudis sobre la naturalea. Va ser elegit per Felipe II per a dirigir una expedició científica a Amèrica centrada especialment en el territori de Nova Espanya, coneguda com l'expedició de Francisco Hernández de Toledo. Hernández va dispondre de 60,000 ducados per a organisar el viage. En giner de 1570, el rei li nomena protomédico general de les nostres Índies, illes i terra ferma de la mar Oceà. Hernández va partir en agost de 1571, junt en el seu fill, i va desembarcar en febrer de 1572 en Veracruz. Durant tres anys va recórrer la Nova Espanya, especialment el replanell central. Les notes de les seues observacions no s'han conservat. L'expedició contava en un geógrafo, pintors, botànics i meges indígenes. Des de març de 1574 i fins al seu regrés a la península ibèrica en 1577, Hernández va viure en la Nova Espanya a on va formar una colecció, va estudiar les pràctiques medicinals locals i va realisar estudis arqueològics. Durant estos anys va formar també una considerable colecció de plantes seques o no, 38 volums de dibuixos i numeroses notes, tres de les quals estan escrites en náhuatl. Hernández va morir abans de vore la seua obra publicada. Donat el seu cost, Felipe II va encarregar al mege napolitano, Nardi Antonio Recchi, la publicació d'una versió abreviada. Els originals es varen conservar en la biblioteca de l'Escorial pero varen desaparéixer, segurament destruïts durant l'incendi de 1671. Per tant, només es coneixen fragments de la seua immensa obra. Successius retarts (l'editor va morir prematurament) varen dur a que l'obra abreviada no es publicara fins a 1635 i 1651. Una nova compilació pel mege Casimiro Gómez Ortega, publicada en 1790 i basada en material adicional trobat en el Colege Imperial dels Jesuïtes de Madrit, va ser titulat Francisci Hernandi, medici atque historici Philippi II, Hispan et Indiar. Regis, et totius novi orbis archiatri, opera: cum edita, tum inedita, ad autographi fidem et integritatem expressa, impensa et jussu regio. Hernández va descriure 230 espècies d'aus pero la falta d'ilustracions, que es varen perdre, fa la seua identificació molt difícil. Hernández va citar de forma sistemàtica els noms en náhuatl a partir dels quals és possible classificar les aus.

Cronologia

• 1514 - 1517 (?) o potser entre 1515 - 1520 (Somolinos), naix Francisco Hernández.
• 1535 - 1537 cursa estudis de medicina i cirugia.
• 1555 explora Andalusia i mostra interés per les plantes medicinals
• 1560 s'eixercita com a mege del monasteri i de l'hospital de Guadalupe.
• 1562 - 1568 per estos anys escriu el seu Compendio de Philosophia Moral segons Aristóteles (el text, està inclós en les obres completes publicades per la UNAM).
• 1567 és nomenat "mege de cambra" en la cort de Felipe II
• 1568, termina la traducció de la Història Natural de Plinio el Vell
• 1570 aplega a Amèrica acompanyat del seu fill Juan.
• 1571 - 1576 inicia intensa activitat científica en Mèxic, pese als seus problemes econòmics
• 1576 envia carta al rei Felipe II, fent un resum del seu treball i dels métodos amprats. Esta carta formarà part de quatre llibres.
• 1577 Hernández retorna a Espanya
• 1578 continua polint una part de les seues obres, mentres que les que estan terminades les conserva el rei.

• 1580 Felipe II nomena al Dr. Nardo Antonio Recchi com a mege de cambra. Recchi s'encarregaria de revisar i ordenar les obres de Francisco Hernández. En eixe mateix any, Hernández escriu el famós poema Ad Ariam Montanum, Virum Praeclamrissimum Atque Doctissinum, expressant el seu oix i protesta contra el rei.
• 1587 mor Francisco Hernández.

Hernandia, nom d'un gènero botànic lloc en honor a F. Hernández.

Honors

Eponimia

Ha segut homenajat en el nom del gènero botànic (Hernandiaceae) Hernandia L.

Publicacions

Portada de Quatro llibres de la naturalea i virtuts de les plantes i animals. Mèxic: 1615.

Nova història Roma, 1651

• Francisco Hernández. Quatro llibres de la Naturalea. Mèxic: Viuda de Diego López Davalos; 1615. [1] archivat en Wayback Machine..
  • Reproducció en facsímil electrònic, en Commons.
    • Reproducció facsimilar en PDF.
• Francisci Hernández. Rerum medicarum Novae Hispaniae Thesaurus, seu Plantarum, Animalium, Mineralium Mexicanorum Història cum notis Joannis Terentii Lineæi. Roma: 1649.
• Casimiro Gómez Ortega. Francisci Hernandi, medici atque historici Philippi II, Hispan et Indiar. Regis, et totius novi orbis archiatri, opera: cum edita, tum inedita, ad autographi fidem et integritatem expressa, impensa et jussu regio (1790).

• Els seus texts varen ser traduïts al anglés, en 2000, en el títul de The Mexican Treasury: The Writings of Dr. Francisco Hernández (Stanford University Press. xix + 281 pp.) per Rafael Chabrán, Cynthia L. Chamberlin & Simon Varey. El volum s'acompanya en Searching for the Secrets of Nature: The Life and Works of Dr. Francisco Hernández (Stanford University Press, 2000. xvi + 229 pp.), contenint comunicacions sobre la vida i obra d'Hernández.

Vore també

• Cristóbal de Vega
• Francisco Ximénez
• Nicolás Monardes
• Johannes van Heeck
• Francesco Stelluti
• Giovanni Faber

Bibliografia

• Dr, Francisco Hernández. 1946. Antiguetats de la Nova Espanya. Traducció dellatí i notes per Joaquín García Pimentel. Mèxic, D. F. Editorial Pedro Romero.
• José María López Piñero; José Pardo Tomás. 1996. L'influència de Francisco Hernández, 1515-1587, en la constitució de la Botànica i la matèria mèdica modernes, Institut d'Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència, Universitat de Valéncia: 260 pp. ISBN 84-370-2690-3
• Jacqueline Durand-Forest. 1986. Aperçu de l’histoire naturelle de la Nouvelle-Espagne d’après Hernández, els informateurs indigènes de Sahagun et els auteurs du Codex Badianus, Nouveau monde et renouveau de l’histoire naturelle (Centre d'Estudis interuniversitaris sobre l'Amèrica espanyola colonial (París) dir.), Publicacions de la Sorbonne: 3-28. ISBN 2-903019-51-7
• Sandra I. Ramos Maldonado (2006). Tradició pliniana en l'Andalusia del sigle XVI: a propòsit de la llabor filògica del Doctor Francisco Hernández, en M. Rodríguez-Pantoja (ed.), Les raïls clàssiques d'Andalusia. Actes de l'IV congrés Andalús d'Estudis Clàssics (Còrdova, 2002), Còrdova: Obra social i Cultural Caixa Sur, 2006, pp. 883-891. ISBN 84-7959-614-7

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francisco Hernández de Toledo.
• «Francisco Hernández». Diccionari Biogràfic Espanyol. Real Acadèmia de l'Història.
• Francisco Hernández
• Obres de Francisco Hernández en Internet Archive.
• Francisco Hernández en la Biblioteca Virtual de Polígrafos de la Fundació Ignacio Larramendi