Hernandiaceae

Les hernandiàcees (Hernandiaceae) són una família d'angiosperma de l'orde Laurales. Consta de 5 gèneros en unes 59 espècies, que es distribuïxen per les àrees tropicals del planeta, algunes d'elles àmpliament distribuïdes en les costes.

Sobre la base de la morfologia, els números cromosòmics, la distribució geogràfica i els anàlisis filogenético, la família es dividix clarament en 2 grups als que se'ls ha donat la categoria de subfamílies: Hernandioideae i Gyrocarpoideae.

Descripció

• Arbres, arbusts més o menys trepadores, o bejucos, aromàtics, en olis essencials i mucílac. Tomento unicelular, freqüentment curvat en l'àpiç; pèls glandulares immersos en l'epidermis foliar (Hernandioideae).
• Fulles alternes, sanceres a palmatilobadas o palmaticompuestas, pinnatinervias, palmatinervias o pedatinervias, pecioladas, sense estípulas. Els bejucos trepen en ajuda de zarcillos peciolares o de uncinos. Les fulles adultes solen diferir prou de les jovenils, sent estes molt més lobuladas (Hernandia, Gyrocarpus). Estomas parasíticos (Hernandioideae) o anomocíticos (Gyrocarpoideae).
• Talles en nodos unilacunares i en 2-9 rastres foliares.
• Plantas hermafroditas, polígamas o monoicas, rarament dioicas.
• Inflorescèncias tirsoides (arracada en inflorescència parcials cimosas, regularment trifloras, en dos flors masculines i una femenina, o unifloras) o en dicasio, bracteolas presents o absents, les de la flor femenina freqüentment formant una envolta protectora del frut en la madurea, lliures o soldadas en una cúpula.
• Flors perfectes o unisexuales, més o menys actinomorfas, epíginas. Periant format per dos verticilos de 3-4(-6) tépals o en un verticilo de 4-8(-10), quincunciales, imbricados o valvados. Estams en un verticilo de 3-5(-7), filantéreos, lliures, opositisépalos, filaments usualment en un parell de glàndules nectaríferas dorsals o basals, anteras biloculares, basifijas, latrorsas, de dehiscencia per valvas llongitudinals; estaminodios a voltes presents (3-7) en Gyrocarpoideae. Carpelo 1, ínfero, estil curt o llarc, en un clavill ventral, estigma terminal, peltado; òvul un per carpelo, péndola, anátropo, bitégmico, crasinucelado, placentaació apical.
• Fruts en aquenio (indehiscente, sec) o drupáceo, en endocarpo endurit i freqüentment tancat en les bractéolas acrescentes, a sovint samaroide (en ales apicales o laterals produïdes per la paret ovàrica).
• Llavor una per carpelo, sense endospermo, embrió en 2 cotiledones, carnosos o oleosos, en Gyrocarpoideae els embrions contortuplicados en cotiledones cordados, en la majoria de les espècies de Hernandia es presenta un tipo de ruminaació extrema (llavors laberínticas).
• Polen esferoidal, inaperturado, exina pràcticament absent, pelicular, espinosa o globulosa, intina en una capa basal no estratificada i una capa externa grossa, radialment acanalada. Els grans de Hernandioideae són grans (90-160 μm de diàmetro) mentres que els de Gyrocarpoideae són menors (19-45 μm).
• Número cromosòmic: en Hernandioideae, 2n = 20, 30, 40, 60 i n = 10; en Gyrocarpoideae, 2n = 48, 96 i n = 15, 24.

Ecologia

Erro al crear miniatura:

Hernandia moerenhoutiana

El modo de dispersió és variable entre les espècies del mateix gènero. Aixina, la majoria de les espècies de Hernandia tenen cúpules roges que sugerixen zoocoria, mentres que Hernandia guianensis és hidrócora en aigua dolça, i Hernandia nymphaeifolia i Gyrocarpus americanus lo són en aigua marina. Les distribucions intercontinentals en Àfrica de Gyrocarpus americanus i Gyrocarpus hababensis, de caràcter relíctico, semblen deure's a transgressions marines en el passat.

Es distribuïxen per les àrees baixes dels tròpics, sobretot en selves humides, encara que algunes espècies entren en zones subtropicals o àrides.

Notes

De les referències consultades, no queda clar si la placentaació deu considerar-se apical, com s'ha pres ací, o marginal, i tampoc si el frut és un aquenio (sec) o una drupa (carnoso), pero sí que és indehiscente.

Referències

• Kubitzki, K. 1993. Hernandiaceae. En: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. Springer-Verlag.
• Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. http://delta-intkey.com [1] archivat en Wayback Machine.