Expedició de Francisco Hernández de Toledo (1570-1577)

Ilustració de Rivea corymbosa en una edició del Rerum medicarum Novae Hispaniae thesaurus, seu plantarum, animalium, mineralium història, de la que s'atribuïx l'autoria a Francisco Hernández.

L'expedició de Francisco Hernández de Toledo també coneguda com a Comissió de Francisco Hernández a Nova Espanya està considerada com la primera expedició científica al Nou Món, dirigida per Francisco Hernández de Toledo, un mege i naturaliste del temps de Felipe II, de gran fama en Espanya pels seus treballs en plantes medicinals.

Entre alguns dels resultats més importants de l'expedició varen ser els descobriment i la subsegüent introducció en Europa d'una cantitat increible de plantes noves desconegudes en el Vell Món, i que varen tindre una pronta i gran acceptació com la pinya, el gra de cacao, el dacsa, i un llarc etcétera.

Expedició

L'11 de giner de 1570 Hernández va ser nomenat "protomédico general de les Índies" per Felipe II per a dirigir una expedició científica a Amèrica per a estudiar les plantes medicinals de la regió. En agost de 1571 va partir cap al Nou Món, junt en el seu fill, i va desembarcar en febrer de 1572 en Veracruz. Durant tres anys va recórrer Mèxic i América Central junt en un geógrafo, pintors, botànics i meges natius, arreplegant i classificant espècimen botànics. També va estudiar la cultura i les pràctiques medicinals del poble Nahuas, prenent notes i preparant les numeroses ilustracions ajudat per tres pintors indígenes que havien segut batejats com Antón, Baltazar Elías i Pedro Vázquez.

Fruta de pinya

Entre els espècimen botànics l'expedició va descobrir la pinya, el cacao (conegut localment com cacahuatl), dacsa, Guaiacum officinale, Smilax regelii, Strychnos nux-vomica, la fruta de la passió, i vàries plantes en alucinogens, que s'utilisaven en rituals, com el peyote.

Des de març de 1574 fins a la seua tornada a Espanya en 1577, Hernández va viure en Mèxic a on va portar a terme numeroses proves mèdiques de les plantes, reunint tots els sabers en una gran recopilació de senyes. En 1576 durant la gran epidèmia que va afectar als asteques, Hernández va realisar autòpsia en l'Hospital Real de Sant Josep dels Naturals en colaboració en cirugià Alonso López de Hinojosos i el mege Juan de la Font. Hernández va descriure els síntomes en exactitut clínica.

Hernández també va portar a terme la traducció a l'espanyol del tractat d'Història Natural de Plinio el Vell.

La seua obra comprén un treball impressionant, compost de 24 llibres de plantes, un sobre la fauna, un de minerals, i dèu volums de pintures i ilustracions que es va dur a Espanya per a ser publicat. José d'Acosta va calcular que el cost total de l'expedició va representar aproximadament 60,000 ducados, una suma enorme per a eixe temps.

Publicacions

Hernández va retornar a Espanya en 1577 duent en ell una cantitat gran de llavors i plantes vives. Va preparar una breu introducció que va ser impresa, pero va morir ans que poguera vore el seu treball complet publicat. Tot el material es va guardar en la biblioteca del Monasteri de l'Escorial, pero la major part d'este llegat s'ha perdut per un incendi que es va originar casi un sigle més vesprada. Les numeroses descripcions de Hernández incloses moltíssimes plantes desconegudes sense la seua ilustració o la seua planta corresponent s'ha quedat incomprensible.

La recopilació va ser finalment publicada en Mèxic en 1615 baix el nom de Quatro llibres de la Naturalea, i virtuts de les plantes i animals que estan reunits en l'us de Medicina en la Nova Espanya, i el Método, i correcció, i preparació, que per a administrallas es requerix en lo que el Doctor Francisco Hernández escrit en llengua llatina pel monge Dominico Francisco Ximénez.