Magnoliaceae

Archiu:Sweetbay1082.jpg

Magnoliaceae

Magnoliaceae, les magnoliáceas, o magnolias són una família d'Angiosperma pertanyent al orde Magnoliales. El número total de gèneros està en disputa. S'accepten 17, uns atres accepten solament dos: Magnolia i Liriodendron, en unes 225 espècies, que es distribuïxen per Àsia tropical i templada i Amèrica boreal i meridional.

Distribució i hàbitat

Les magnoliáceas són una família d'arbreés i arbustos que es distribuïxen àmpliament en zones templades i tropicals del surest d'Àsia, i en Centre i Suramérica tropical i en Norteamériica. En el Neotrópico es coneixen prop de 45 espècies de magnoliáceas (Lozano 1994), distribuïdes en Centroamérica, les Antilles, el Va chocar Biogeográfico, l'orient de les Guayanas, els Vages, l'alvertent andino-amazónica i el surest de Brasil. En Colòmbia es concentra la major diversitat de magnoliáceas del Neotrópico en 33 espècies (incloent dos possibles espècies noves), totes del gènero Magnolia. De les espècies colombianes, 29 són exclusives del país, i es localisen principalment en boscs humits i molt humits, des del nivell de la mar fins a 3000 m s. n. m., en la franja andina i subandina, i en el Va chocar Biogeográfico (lozano 1983,1994,Velásquez & Serna 2005)

Descripció

Les magnoliáceas són arbres fàcils de reconéixer pels seus tallos monopódicos i fullage dens. Ademés, sobre el sol a on creixen és freqüent trobar un mant format pels seus fulls secs de consistència coriácea i fes lustroso (raó per la qual vàries d'estes espècies són conegudes com hojarasco; este mant està acompanyat de bràctees foliares i florals, sépals i tépals carnosos, i restants de fruts de parets grosses i receptàculs leñosos.

Les poblacions menys pertorbades de magnoliáceas tenen una distribució gregaria i, inclús, en algunes ocasions, poden aplegar a formar rodales densos, en grans arbres adults emergents i numeroses plántulas. Un eixemple d'això són algunes poblacions de Magnolia yarumalenis localisades sobre la cordillera Occidental en el suroccidente de Antioquia. Per lo general les poblacions que creixen en hàbitats fragmentats i aïllats estan compostes únicament pels arbres adults ocasionals, localisats en la perifèria dels fragments i en una escassa generació natural.

La polinisació d'estes plantes és realisada generalment per coleòpters (escarabats), mentres que la dispersió de les seues llavors en freqüència és portada a terme per aus o mamífers. L'aïllament de les poblacions deteriorades dificulta la dinàmica d'estos processos puix disminuïx el fluix genètic entre elles, lo que pot dur-les a l'extinció local.

Archiu:171 Magnolien.JPG

Cultivar ornamental de magnolio en flor.

• Arbreés o arbustos, glabros o en indumento de pèls simples, de creiximent monopódico o simpódico.
• Fulls simples, mijanes a grans, sanceres o 2-10-lobuladas, en espiral, pinnatinervias, persistents o caduques, en estípulas grans, lliures o parcialment adnatas al peciol, en principi rodejant i protegint l'ull terminal, posteriorment caduques i deixant una cicatriu anular en el nuc. Estomas solament en el envés foliar, paracíticos, rarament anomocíticos.
• Talles en nodos en 6 o més estanys, en radis amplis, floema secundari estratificado.

• Florés bisexuales terminals o pseudoaxilares sobre un braquiblasto axilar, perfectes, rarament unisexuales, pedúncul en una o més bràcteas espatáceas caduques que deixen cicatrius anular. Periant espiral o espirocíclico (3-4 verticilos ternados), uniforme no diferenciat en cáliz i corola, 6-18 tépals caducs, lliures, imbricados. Receptàcul allargat. Estams 50-200, lliures, espirals, filaments curts o llarcs, anteras adnatas, lineares, 2-loculares, tetrasporangiadas, de dehiscencia introrsa, latrorsa o rarament extrorsa, conectivo usualment prolongat; carpelos (1-)20-200, apocárpicos o sincárpicos, espirals, gineceo sésil o estipitado, estil curt, estigma terminal, sec, allargat o no; òvuls (1-)2-12(-20) per carpelo, anátropos, bitégmicos, crasinucelados, placentaació marginal, biseriada en la sutura ventral, funícul en obturador.
• Frut apocárpico o sincárpico, els carpelos s'òbrin per la sutura dorsal o ventral, rarament circuncísiles o indehiscentes, o una càpsula loculicida; usualment endurits, leñosos, a voltes carnosos, abayados.
• Llavors 1 o més per carpelo, grans, en els carpelos dehiscentes usualment colgantes del funícul allargat, en els indehiscentes la testa ariloide adherente al endocarpo, endospermo abundant, oleoso, no ruminado, embrió quin.
• Polen reniforme a navicular, en un colpo distal, rarament tricotomosulcado, ectexina diferenciada en tectum, columelas i capa basal, tectum perforat i ruguloso, endexina fina, lamelada o ben absent, intina més grossa que l'exina, en capes lameladas.
• Número cromosòmic: x = 19; cromosomes chicotets; poliploidía freqüent en espècies de zones templades o del Himalaya.

Vore també

• Kmeria

Bibliografia

1. Hutchinson, J. 1964. The genera of flowering plants (Angiospermae). Dicotyledones. Vol. 1. Clarendon Press, Oxford, xiii + 516 págs.
2. Nooteboom, H.P. 1993. Magnoliaceae. En: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. Springer-Verlag.
3. Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. http://delta-intkey.com [1] archivat en Wayback Machine.