Ulmus laciniata
Ulmus laciniata és un arbre caduc, natiu de les selves humides de Japó, Coreja, nort de China, l'est de Siberia i Sajalin, creix junt a Cercidiphyllum japonicum, Aesculus turbinata, i Pterocarya rhoifolia,[1][2][3] en altures d'entre 700 i 2200 metros, encara que a voltes més baixes, en latitut més septentrionals, especialment en Hokkaido. L'arbre és similar a Ulmus glabra, i es va tractar originalment com a tal per Houtzagers i Henry, pero més tarde li va ser concedit és estat d'espècie, en gran mida, per la disjunció enorme en les seues respectives àrees; U. glabra s'estén per tota Europa fins als Urales, a varis mils de quilómetros de la U. laciniata en el Lluntà Oriente.
Descripció
Ulmus laciniata principalment es distinguix pels seus fulls, a sovint forma una incisió de tres a sèt lòbuls apicales, donant orige al seu nom comú, l'om de full tallat.[4] L'arbre pot alcançar un tamany de 27 m d'altura, encara que el tronc rara volta supera els 0,5 m de diàmetro. La corfa és obscura, grisa-marró i exfolia en làmines. Les ramitas en fulls usualment obtriangulares de <18 cm de llongitut. Polinisades pel vent són flors apétalas que es produïxen en el segon any des d'abril (més de març en Anglaterra), seguit per sàmares elíptiques de <20 × 14 mm en maig.[5][6][7]
Plagues i malalties
Les poblacions naturals de U. laciniata només tenen una resistència marginal a la malaltia de l'om holandés, classificat 2 de 5,[8] per baix del Olmo japonés.[9]
U. laciniata és severament danyat pels escarabats Xanthogaleruca luteola, de fet en Itàlia els controls químics són necessaris per a assegurar la supervivència dels arbres, a diferència dels seus compatriotes U. parvifolia i U. davidiana var. japonica que sobreviuen ilesos.
Referències
- ↑ Sasaki, Y. (1979) Der Verband Pterocaryon rhoifoliae in Japan. In: Vegetation und Landschaft Japans. Eds: Miyawaki, A., and Okuda, S. Bull. Yokohama Phytosoc. Soc. Japan. 16, 1979. pp. 213-226
- ↑ Ohwi, J. (1984). Flora of Japan. ISBN 978-0-87474-708-9
- ↑ Qian, H., Krestov, P., Fu, P.-Y., Wang, Q.-L., Song, J.-S. & Chourmouzis, C. Phytogeography of Northeast Àsia. http://www.biosoil.ru/files/00000052.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ En Asianflora
- ↑ Fu, L., Xin, Y. & Whittemore, A. (2002). Ulmaceae, in Wu, Z. & Raven, P. (eds) Flora of China, Vol. 5 (Ulmaceae through Basellaceae). Science Press, Beijing, and Missouri Botanical Garden Press, St. Louis, USA. [2]
- ↑ Ware, G. (1995). Little-known elms from China: landscape tree possibilities. Journal of Arboriculture, (Nov. 1995). International Society of Arboriculture, Champaign, Illinois, USA. [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ White, J & More, D. (2003). Trees of Britain & Northern Europe. Cassell's, London
- ↑ Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 9789050112819
- ↑ Heybroek, H. M. (1981). The Japanese elm species and their value for the Dutch elm breeding program. Proceedings of the Dutch Elm Disease symposium and workshop. October 5–9, 1981, Winnipeg, Manitoba. pp 78-90
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulmus laciniata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.