Ulmus glabra

El om montano, om de mont o om de montanya (Ulmus glabra), entre uns atres, és un arbre de la família de les ulmàcees, típic de les montanyes de tota Europa.

Ulmus glabra

Flores.

Fulls asimètrics i sàmares.

Ilustració en Carl Lindman, Bilder ur Nordens Flora, 1917–1926.

Característiques

El tronc s'eleva recte i pot aplegar als 40 metros d'altura, en una corfa més fibrosa que la del om comú. És un arbre de fulls estipulades simples, alternes i caedizas, serrades, molt asimètriques en la base i largamente acuminadas que presenta freqüentment un eixint a cada costat. Les flors, inconspicuas, hermafroditas i apétalas, apareixen en grupitos de 10-20 abans que els fulls, és dir, a principis de la primavera. Els fruts (sàmares) - que són un element important per a la determinació específica - tenen forma suborbícular en un tamany d'uns 2,5 per 2 cm, ales de vores planes i llavor en posició central.

Distribució i hàbitat

Este om es troba des de la península ibèrica fins al Caucas, els Apenins, el sur de Bretanya i Noruega. En el centre i nort d'Europa creix a altituts més baixes. És el tipo d'om més comú en Escandinavia.

Distribució en Espanya

Es tracta d'un arbre escàs en Espanya, que creix habitualment dispers o en chicotets rodales en boscs mixts, hayedos o abetales, sempre en ambients umbrosos. Preferix els sols frescs i pedregosos, al peu de cantiles i vores dels rius. Creix des del nivell de la mar fins als 1800 m.

En Espanya l'om de montanya es distribuïx pel nort, pero sobretot en Catalunya i la seua zona pirenaica, si ben també en Aragó, País Vasc, Cantàbria, Astúries i Galícia. També es pot trobar en el Sistema Central. La zona més meridional en la que podem trobar este tipo d'om està en les serres de Segura i Cazorla en Jaén (Rossignioli & Gènova, 2003).