Sinoesfera

La sinoesfera és l'àrea geogràfica del est i surest d'Àsia que la seua història i cultura naix i es relaciona en la regió històrica de China. Els països i territoris que entren de ple dins d'esta categoria són Corea del Sur, Corea del Nort, Taiwan, Japó, Vietnam, Singapur i la China mateixa.

Característiques

Sinogramas

Artícul principal → Sinograma.

El nom chinenc del concepte «sinoesfera» significa lliteralment «círcul cultural dels sinogramas» per lo que el concepte de l'us dels caràcters chinencs és determinant en el concepte.^{cita requerida} Els pobles de la sinoesfera es caracterisen per haver utilisat a lo llarc de l'història els sinogramas (caràcters chinencs), especialment en els treballs lliteraris i també en documents de govern. No obstant són molts els països actuals que formen la sinoesfera que no continuen el seu us:

• Vietnam: s'han substituït completament per una variant de l'alfabet llatí
• Corea del Sur: s'han substituït per l'alfabet coreà, Hangul pero se seguixen utilisant esporàdicament per a desambiguar paraules homófonas
• Corea del Nort: s'han substituït completament per l'alfabet coreà
• Mongòlia: s'han substituït completament pel alfabet cirílico

Encara que hi ha hagut propostes de substituir els sinogramas per un alfabet fonètic que anara menys complex, en Japó i China els sinogramas se seguixen utilisant per a la comunicació escrita i s'ha rebujat substituir-los perque estan considerats una traça essencial de les seues identitats nacional i cultural. Utilisen oficialment els sinogramas:

• Escritura chinenca
• Escritura japonesa

Idiomes

La sinoesfera no es caracterisa per el homogeneïtat llingüística. A nivell nacional les llengües de cada país pertanyen a famílies llingüístiques distintes: l'idioma mongol, pertany a la família de les llengües mongólicas; l'idioma coreà és una llengua aïllada, forma la llengua aïllada en més parlants del món; el japonés forma part de la família de llengües japónicas, anteriorment considerada com una llengua aïllada; el vietnamita és part de la família de llengües austroasiáticas; per últim, les diverses llengües conegudes conjuntament com chinenc formen part de les llengües sino-tibetanes i són parlades en estes àrees:

• China continental (中國大陸, 1300 millons de habitants);
• Taiwan (台灣, 23 millons);
• Hong Kong (香港, 7 millons);
• Macau (澳門, 520 000);
• Singapur (新加坡, 5 millons).

A nivell regional també existix gran diversitat llingüística, encara que pel prestigi històric de les respectives llengües nacionals les llengües regionals són parlades de forma minoritària. Hi ha numeroses minories en estos països com els ainus en Japó; Corea és relativament homogénea; en Mongòlia existixen multitut de diferents tribus nómades i sedentarias i en Vietnam hi ha una pluralitat de llengües minoritàries com les tai, muong o jemera.

En China es parla oficialment el chinenc parlat comú, forma regulada del chinenc mandarín, pero també hi ha numeroses atres varietats orals de chinenc (tals com el wu i el yue). Les regions autònomes tenen les seues pròpies llengües oficials ademés del chinenc (mongol, uigur, tibetano, etc.) i distints dialectes d'estes llengües; en Taiwan i Singapur, es parla oficialment el mandarín i també s'usa molt el minnan. En Hong Kong i en Macau, es parla cantonés i despuix de l'integració, cada volta més el mandarín. En Hong Kong ademés s'utilisa prou l'anglés.