Berardius bairdii
El zifio o berardio de Baird o ballena picuda de Baird (Berardius bairdii) és una espècie de cetáceo odontoceto de la família Ziphiidae.[1] És, junt al zifio de Arnoux (Berardius arnuxii) l'espècie més grans de zifio. Va ser descrit per Leonhard Hess Stejneger en 1883, gràcies a un eixemplar trobat en la mar de Bering. En la prefectura de Chiba és molt apreciat per la seua carn.
Descripció
El zifio de Baird medix uns 12-13 m de llongitut i pesa entre 10 i 11 tonellades. Té el cos allargat, casi cilíndric. Presenta un morro llarc i prominent. El maxilar inferior és més llarc que el maxilar superior, i les dents anteriors són visibles aun cuando la boca està totalment tancada. El meló és particularment abultat. Hi ha poc dimorfisme sexual en esta espècie. Els mascles apleguen a 84 anys i les femelles a 54 anys.
Població i distribució
Habita en l'oceà Pacífic Nort, la mar de Japó i la part meridional del mar de Ojotsk. Semblen preferir els fondos més abruptes a la vora de la plataforma continental. Els espècimen s'han registrat tan al nort com la mar de Bering i al sur fins a la península de Baixa Califòrnia. L'estimació de població per a esta espècie és de l'orde de 30 000 individus.
Comportament
Solen desplaçar-se en grups compactes de fins a dèu animals, en un màxim de 30. Quan els perseguixen, tots els membres del grup fugen conjuntament, sumergint-se i eixint a la superfície sincrónicament. A pesar de que esta espècie s'ha caçat durant molt temps, la composició de les manades no s'ha estudiat en profunditat. Sorprén el fet de que més de dos terços dels espècimen capturats siguen machos, a pesar de que les femelles són més voluminoses, lo que deuria convertir-les en un assut més desijat. Els varamientos en massa són poc habituals. No obstant en una ocasió va varar un grup integrat per sèt animals, incloent quatre mascles madurs i dos femelles madures.[2]
Els berardios de Baird solen ser esmonyidiços. A voltes boten, otean i colpegen la superfície de l'aigua en les aletes pectorals o la coa. De tots modos, passen la major part del temps llunt de la superfície, bucejant en aigües profundes. Típicament permaneixen sumergits una mija hora, a voltes una hora o més, i generalment no passen més de cinc minuts en la superfície entre immersions consecutives. Per a alimentar-se, solen bucejar a més de 1000 metros de profunditat. De tots modos, esta habilitat no sembla mantindre'ls a resguart dels depredadors. S'han trobat restants de berardios de Baird en l'estòmec de vàries orcas. Alguns dels eixemplars capturats en aigües japoneses presenten les cicatrius llineals característiques de les ferides infligidas per orcas.
Reproducció
Existix una gran incertitut entorn a la reproducció del berardio de Baird. Els estudis dels animals capturats en les costes japoneses indiquen que la gestació podria durar entre 10 i 17 mesos. Provablement les femelles donen a llum cada tres anys. Esta espècie representa una excepció entre els cetàceus pel fet de que els mascles maduren abans i semblen viure molt més que les femelles, per lo que sempre hi ha més mascles sexualment madurs que femelles en la població. Els mascles de més edat provablement eixerciten un paper social important. Alguns investigadors han especulat que els mascles tal volta colaboren en el conte de les críes desmamades, lo que permetria que les femelles donaren a llum més a sovint.
Alimentació
S'alimenten de calamars i peixos que viuen en aigües profundes. Busquen aliment sobretot prop del fondo de la mar, entre 1000 i 3000 metros de profunditat. Front a les costes de Japó, esta espècie té una important àrea d'alimentació durant l'estiu i l'autumne, lo que provablement està relacionat en la corrent freda subsuperficial d'Oyashio, associada a una gran productivitat.
Estatus i conservació
No existix cap estimació sobre la població mundial d'estos berardios pero és provable que no siguen més d'unes poques decenes de mills. Només se sap que en la costa occidental de EE. UU. hi ha uns 4000 (excloent els de Alaska). Els censos de Japó varen permetre fer una estimació d'uns 6000 animals, dos terços dels quals residien en la costa pacífica. En els últims anys, el govern japonés ha establit un cupo anual de caça d'un màxim de 54 #espècimen. Estos berardios es varen explotar més en el passat. Entre 1948 i 1986 es varen matar casi 4000 (en més de 300 en l'any 1952). Ademés, els balleneros soviètics varen informar haver capturat 176 entre 1933 i 1974, i els que faenar en les costes nortamericanes varen matar uns 60 entre 1912 i 1966. Cada any moren alguns a causa dels aparejos peixquers, sobretot en quedar atrapats en rets de deriva colocades en aigües profundes. En l'actualitat esta espècie no es considera amenaçada.
Referències
- ↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Urbán Ramirez J., Jaramillo Legorreta A.M. Segon varamiento de Bararidus bairdii en la baïa de la Pau , B.C.S.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berardius bairdii.
Wikispecies té un artícul sobre Berardius bairdii.- Informació
- En Chile
- Detalls