Mar de Alborán

Mar de Alborán

La mar de Alborán, històricament partix de la Mar Ibèrica (Mare Ibericum), és la part més occidental del mar Mediterrànea. Té per llímits: al nort, la costa peninsular d'Espanya; al sur, les costes africanes de Marroc, Espanya —per Ceuta, Melilla, Chafarinas, Espígols i Vélez de la Gomera— i Argèlia; a l'oest, l'estret de Gibraltar, que ho conecta en l'oceà Atlàntic; i a l'est, en general, una llínea imaginària que va des del veta de Gata (Almeria), en Espanya, fins al veta Fégalo, en Argèlia, a l'oest de la ciutat d'Orà.Este llímit oriental no sempre es manté, ya que a voltes també es considera com a llímit el meridiano que passa per la veta de Pals (Múrcia).

Deu el seu nom a l'illa de Alborán, la qual forma part del terme municipal d'Almeria, enquadrant-se com a part del barri de Peixcateria-La Chanca.

Geografia

La mar de Alborán s'estén a lo llarc d'aproximadament 180 km de nort a sur i alcança la seua major profunditat en la zona oriental. La seua profunditat mija és de 445 m i la màxima és d'1.500 m. Hi ha vàries menudes illas entre les que destaca l'illa de Alborán, situada en la zona central. La majoria d'estes illes estan baix sobirania espanyola, encara que es troben prop de la costa africana, i la seua sobirania és disputada per Marroc.

Geologia volcànica

La major part dels monts submarins són d'orige volcànic, llevat els que estan enfront de les costes africanes. Tots els monts volcànics estan composts de basalt i grans colades de lava que daten del Mioceno. El volcà submarí més conegut de la mar, és el banc de Chella (Sec de les Oliveres). Es tracta d'un estratovolcán submarí, situat front les costes d'Almeria. Data del Neoceno, i té un aspecte cònic en una gran caldera, erosionat a causa de les pressions marines. Atres zones volcàniques submarines són Djibouti, Avempace i Cabliers.

En la zona nort, en la província d'Almeria, es troba la falla de Dalías que ha segut objecte d'investigació per mig de treballs geodèsics. Des de 2006, la ret GNSS del Camp de Dalías monitoriza la deformació tectónica activa de la zona de major activitat sísmica de la costa nort de la Mar de Alborán. Els resultats obtinguts mostren que les taxes de deformació residual sobre la Placa Euroasiàtica oscilen entre 1,7 i 3,0 mm/any; Es produïxen desplaçaments aproximadament homogéneus cap a l'oest-suroest dels llocs del nort, mentres que les estacions situades més al sur evidencien desplaçaments irregulars cap a l'oest i noroest

Sismologia

En la Mar de Alborán es troba una de les zones sismológicas més actives del Mediterràneu occidental. L'elevada sismicidad d'esta zona es deu a l'interacció de les plaques tectónicas Euroasiàtica i Africana. A diferència d'atres llocs a on convergixen vàries plaques, l'interacció de les plaques en la Mar de Alborán no succeïx a lo llarc d'una sola falla, sino a través d'una àmplia zona plena de menudes i mijanes falles que produïxen terremots de menuda a moderada magnitut.

L'activitat sísmica en la Mar de Alborán es manifesta en térmens de numerosos terremots registrats anualment, molts dels quals són sentits principalment en localitats d'Almeria i Granada. En les últimes décades, varis terremots significatius s'han deixat sentir en esta àrea, com per eixemple el terremot de Berja en l'any 1993 i el terremot de Veta de Gata en el 2025.

La sismicidad de la Mar de Alborán ho convertix en un àrea d'alt interés per a la vigilància sísmica i els estudis geològics. Alguns organismes, com el IGN, monitorean la regió per a comprendre millor les dinàmiques d'impacte intern i reduir la vulnerabilitat sísmica de les àrees circumdants i millorar la preparació i resposta als impactes de tsunamis o terremots de major magnitut.