Terremot de Berja de 1993

Terremot de Berja de 1993

El terremot de Berja del 23 de decembre de 1993 és un dels seismes de major intensitat registrats dins dels llímits de la província d'Almeria. Va sacsar principalment a les localitats de Berja i Adra a on va provocar danys en més de 5000 vivendes i a la ciutat d'Almeria, Espanya. El seisme es va produir a les 15:22 hora local, el seu epicentre es va localisar al suroest de la serra de Gádor, prop del Barranc mal en el terme municipal de Berja i els seus efectes es varen sentir en tota la província d'Almeria. Va tindre una magnitut de 5,0 (M_L) i li va succeir una rèplica de magnitut 4,9 (M_L) tan sol 12 dies despuix, en concret, el dia 4 de giner de 1994 a les 09:03 hora local. El moviment sísmic va ser sentit també en les províncies de Granada, Múrcia, Jaén, Màlaga, Còrdova, Ciutat Real, Albacete, Toledo i inclús en algunes zones de la ciutat de Madrit.

Múltiples rèpliques es varen produir despuix del principal sisme del dia 23, si be la del dia 4 de giner de 1994, 12 dies despuix del principal moviment, va ser la de major magnitut, en 4,9 en l'escala de magnitut de moment, i que va poder sentir-se novament en la majoria de províncies anteriorment mencionades.

La província d'Almeria, en la que es troba Berja, és, junt a les de Granada i Múrcia, la província en major risc sísmic d'Espanya i per això, és una de les regions sismológicamente més actives d'Espanya.

Geologia

Magnitut i localisació

El principal terremot va tindre una magnitut de 5,0 (M_L) i va ocórrer en terra el 23 de giner a les 15:22 hora local (15:22 UTC), aproximadament a 7 quilómetros de Berja i uns 8 quilómetros d'Adra. El epicentre estava situat baix la serra de Gádor i el hipocentro del terremot va ser molt superficial, a uns 8 quilómetros de profunditat. El seisme es va deixar sentir en tot el surest peninsular, en especial força en la província d'Almeria. Molt prop de la zona, en el mar de Alborán es localisa el llímit de plaques entre la placa africana i la euroasiàtica. Ademés, en tota eixa regió es troben múltiples falles que han produït mils de terremots a lo llarc de l'història, provocant en les poblacions confrontants més de 5000 morts en els últims 2000 anys. L'Institut Andalús de Geofísica i Prevenció de Desastres Sísmics va estimar que l'orige del terremot va ser la fractura d'una falla secundària propenca a una atra falla major, provablement la falla de Carboneras o una subjacent a esta. Les estimacions inicials del Servici Geològic dels Estats Units varen indicar una magnitut de 5,3 (M_w), mentres que l'Institut Geogràfic Nacional va estimar la magnitut en 5,0 (M_L).

El terremot va ser intensament percebut per la població per la mescla entre poca profunditat de l'epicentre, magnitut, i rodalia a la població. Tot açò va donar com resultat una gran tremolació que es va sentir en especial virulència en tota la província d'Almeria. En Berja i Adra, prop de l'epicentre del seisme, l'intensitat registrada va escalar fins a VII en la escala de Mercalli, mentres que atres zones propenques es va aplegar a registrar valors de fins a VI, novament en l'escala Mercalli.

Sismes i principals rèpliques

Terremot de Berja de 1993 i les seues rèpliques fins a abril de 1995. Els dos punts taronges corresponen als dos moviments més importants, sent el de més al nort el principal de magnitut 5,0 (M_L).

El Terremot de Berja i les seues principals rèpliques

Data	Magnitut (MW)	Lloc	Observacions
23/12/1993	5,0	Berja (S)	Terremot
23/12/1993	3,8	Adra (SE)	Rèplica
24/12/1993	3,6	Adra (SE)	Rèplica
03/01/1994	3,8	Adra (I)	Rèplica
04/01/1994	4,9	Alborán Nort	Rèplica més forta
04/01/1994	3,6	Alborán Nort	Rèplica
04/01/1994	3,5	Alborán Nort	Rèplica
16/01/1994	3,5	El Ejido (SO)	Rèplica
26/01/1994	3,7	El Ejido (S)	Rèplica
02/02/1994	3,7	Alborán Nort	Rèplica
26/10/1994	3,6	Alborán Nort	Rèplica

Nota: s'inclouen les principals rèpliques de magnitut igual o superior a 3,0 M_W durant els dèu mesos posteriors al terremot. Senyes segons el Institut Geogràfic Nacional.

Danys del terremot

Danys materials

A conseqüència del terremot, el 80 % de les vivendes de Berja (unes 5000) varen sofrir algun tipo de dany en fronteres i tabics. Per la seua banda, en Adra més de 1500 vivendes varen sofrir danys pel sisme, entre els que s'inclouen danys en tots els centres educatius, en el mercat municipal, en l'iglésia, en l'ermita i inclús en múltiples edificis de formigó armat, ademés, dos vivendes varen ser declarades en estat ruïnós. Una de les zones més afectades va ser la del núcleu urbà, encara que també es va resentir de manera important la barriada de La Alquería. Els danys es varen sifrar en 4000 a 5000 millons de les antigues pessetes (24 a 30 millons d'euros) segons l'evaluació global de Protecció Civil, el servici tècnic municipal i el consorci de segurs.

A pesar de la violència en la que va colpejar especialment a estes dos localitats almeriense, cap edifici es va derrocar durant ni despuix del terremot ni va caldre demolir cap edificació pels danys d'estos seismes. Açò és en part gràcies a la Norma de Construcció Sismorresistente per la que es rigen els arquitectes i constructors en zones en alt risgo sísmic a l'hora de dissenyar i construir qualsevol tipo d'edifici.

També varen ser reportades clavills en edificis (sobretot antics o de calitat constructiva precària) en Darrícal, Turón, Murtas, Lucainena de les Torres, Ugíjar, Alcolea, Dalías, Pampanico, El Ejido, Pont del Riu, Balanegra, Balerma i Albuñol. Ademés, es varen produir alteracions temporals de fonts (com s'explica en major deteniment en la següent secció), i algunes solsides de roques, entre els que destaca el de Adra, que va obligar a tallar al tràfic de l'antiga carretera comarcal 331, l'actual A-347, per una afonada.

Limnígrafo que mostra la variació de nivell piezométrico que va sofrir un pou situat al sur de la depressió de Berja.

Alteracions hidrogeológicas

Durant l'estudi de camp realisat una volta començada la série de sismes que varen donar començ a raïl del Terremot de Berja del 23 de decembre de 1993, es varen poder detectar numeroses anomalies hidrogeológicas que be poden ser indicis de canvis significatius en la pressió de decorreguts durant la dita série sísmica. En numeroses fonts situades en la Conca de Berja, el cabal va aumentar sobtadament despuix del primer event. Un eixemple d'este fenomen es va poder registrar en el limnígrafo d'un pou situat en l'extrem sur de la Depressió de Berja, a on el primer terremot, el del 23 de decembre, va ocasionar una pujada de nivell piezométrico del pou de més de 2 metros. Al dia posterior, este nivell va disminuir, pero el nivell mig va quedar per damunt del que existia abans del terremot. Únicament la font de Hirmes, en Berja, situada en la zona més alta i pròxima a la zona de falla extensional de l'oest de Gádor, va disminuir de cabal despuix del primer seisme.

Danys personals

Cap persona va fallir a conseqüència d'este terremot ni de les seues rèpliques posteriors. No obstant durant el terremot les escenes de pànic es varen succeir en els principals núcleus de població de la Costa d'Almeria, mils de persones varen evacuar les seues llars i varen permanéixer durant hores en el carrer o en descampats. cal mencionar que durant més d'una hora i mija les llínees telefòniques varen deixar de funcionar, es dona per fet que pel colapse d'estes. En el cas de la principal rèplica del dia 4 de giner de 1994 i de magnitut 4,9 en produir-se a les 09:03 hores del matí, molts veïns de Adra i Berja despuix d'eixir en estampida al carrer, molts d'ells en pijama, varen decidir passar el restant de la nit fòra de les seues llars, dormint en alguns casos en descampats propencs o en els seus propis coches en el carrer.