Fusió parcial

Les lava procedixen de la diferenciació química de magma formats per fusió parcial.

Fusió parcial és un estat que travessen les roques, o els sòlits heterogéneus, abans de fondre's completament.^{cita requerida} La majoria de les roques es componen de varis minerals en diversos punts de fusió, i per tant els seus diagrames de canvi de fase de sòlit a líquit solen ser complexos.^{cita requerida} En les pressions que es donen en la corfa o el mant superior de la Terra, només una chicoteta fracció de fusió parcial pot ser suficient per a que eixe decorregut siga espremut i separat de la matriu i migre (per la seua menor densitat) cap a la superfície.^{cita requerida} Les roques rarament es fonen ^{cita requerida} més d'un 50% per la capacitat de separació per gravetat de les fraccions fosa i sòlida.

Quan una roca es fon, el líquit es coneix com magma primari, que encara no ha experimentat cap diferenciació i no representa la composició originària del magma. En la naturalea és rar trobar magma primaris, sent un eixemple els leucosomas de migmatitas. Quan és impossible trobar la composició primitiva o primària del magma, és a sovint útil procurar identificar el magma parental.

La situació de fusió parcial es produïx entre el denominat punt de solidus, temperatura en la que escomença a fondre's una roca, i el punt de liquidus, temperatura en la que la fusió és total.

Implicacions geoquímicas de la fusió parcial

El grau de fusió parcial és crític per a determinar qué tipo de magma es produïx. El grau de fusió parcial requerit per a formar un determinat magma pot ser estimat medint l'enriquiment relatiu d'elements incompatibles front a elements compatibles. Els elements incompatibles inclouen comunament el potassi, bari, cesi i rubidi. Els tipos de la roca produïts per graus menuts de fusió parcial en la corfa són típicament alcalinos (calcio, sodi) i potásicos.

Els factors principals que controlen la fusió parcial de les roques són:

• Contingut d'aigua.
• Temperatura.
• Pressió.
• Composició de les fonts parentals.

D'estos factors, uns dominaren sobre uns atres depenent de l'ambient tectónico en el qual es genere el magma. En les zones de subducción com el Carib o Japó, el factor crític és el contingut d'aigua en el mant. En les dorsals oceàniques com la centroatlántica o la dorsal del Pacífic oriental, el factor crític és la disminució de la pressió en l'eix d'extensió. En les zones de colisió continental, com els Alps, ho és l'increment de la pressió i de la temperatura en la base de la corfa. En alguns monts marins com Hawái o Islàndia, el factor principal és l'increment de la temperatura generat per anomalies tèrmiques (plomes mantélicas o punts calents) provinents de la base del mant inferior.

Tant la presència d'aigua com una disminució de la pressió poden baixar els punts de solidus i liquidus, facilitant la formació de magma sense aumentar la temperatura.