Anar al contingut

Archelon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archelon

Archelon és un gènero extint de tortugas marines de la família Protostegidae de gran tamany, fins a 4,6 m de llongitut, que habitaven en Amèrica en el Cretácico Superior (entre 75 i 66 millons d'anys arrere).

Descobriment

[editar | editar còdic]
Espècimen tipo (YPM 3000) de Archelon ischyros en el Museu Peabody d'Història Natural, Universitat de Yale.
Fòssil montat d'un Archelon.

El primer espècimen de Archelon (YPM 3000) va ser recolectat en la Calcàrea de Pierre en Dakota del Sur per Dr. G.R. Wieland en 1895 i va ser descrit per ell en l'any següent (Wieland, 1896).[1] El major fòssil de Archelon, trobat també en la Calcàrea de Pierre en la década de 1970, medix més de 4 metros de llongitut i prop de 4,9 metros d'ample d'aleta a aleta. Era una tortuga marina, que el seu més propenc parent viu és la tortuga llaüt.[2][3] Els fòssils de Archelon' daten de fa 75-65 millons d'anys en el periodo Cretácico Superior,[3] quan una mar poca profunda cobria la major part del centre d'Amèrica del Nort. Molts dels restants coneguts s'han trobat en Dakota del Sur i Wyoming. Encara que anatómicamente era molt similar a l'espècie anterior Protostega gigues, era molt major.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

Estes grans tortugues carien de la pesada closca de vàries plaques (que només tenen les tortugas terrestres i les d'aigua dolça), pero tenien una closca composta per una estructura de puntales travesseres, constituïts per les costelles òssees que se situaven a partir de la seua columna vertebral. Atres característiques distintives inclouen una coa aguzada, un cràneu estret, una closca relativament prima en una volta alta, i una pronunciada sobremordida.[2] El pes en vida de Archelon ischyros s'estima en més de 2200 quilograms. Provablement tenien una forta mossegada, podent alimentar-se de moluscs pelágicos com els calamars.[5] S'estima que l'espècimen exhibit en el Naturhistorisches Museum de Viena hauria vixcut per prop d'un sigle, i pot haver mort mentres estava en brumación en el fondo de l'oceà.[5]

Història natural

[editar | editar còdic]

Estos grans reptils eren omnívoros, tenien un pico en el qual atrapaven peixos, cucs i atres chicotets animals. Eren depredados per mosasaurios i taburons primitius com Hybodus.

Archelon es movia llentament i es passejava per les aigües poc profundes; quan les femelles tenien que posar els seus ous anaven a les vores i cavaven un clot a on els depositaven com ho fan les tortugas marines actualment.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carpenter, K. (2003). "Vertebrate Biostratigraphy of the Smoky Hill Chalk (Niobrara Formation) and the Sharon Springs Member (Pierre Shale)." High-Resolution Approaches in Stratigraphic Paleontology, 21: 421-437. doi:10.1007/978-1-4020-9053-0
  2. 2,0 2,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 17 d'agost de 2012.
  3. 3,0 3,1 «Archelon». BBC - Science & Nature. Consultat el 25 de maig de 2009.
  4. Marine Turtles
  5. 5,0 5,1 «BHI/Fossils & Minerals/Rept. and Amph./Archelon». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2016. Consultat el 16 d'agost de 2012.

Referències publicades

[editar | editar còdic]
  • Hi ha, O. P. 1908. The fossil turtles of North America. Carnegie Institution of Washington, Publication No. 75, 568 pp, 113 pl.
  • Wieland, G. R. 1896. Archelon ischyros: a new gigantic cryptodire testudinate from the Fort Pierre Cretaceous of South Dakota. American Journal of Science, 4th Séries 2(12):399-412, pl. v.
  • Wieland, G. R. 1902. Notes on the Cretaceous turtles, Toxochelys and Archelon, with a classification of the marine Testudinata. American Journal of Science, Séries 4, 14:95-108, 2 text-figs.
  • Wieland, G. R. 1906. The osteology of Protostega, Memoirs of the Carnegie Museum, 2(7):279-305.
  • Wieland, G. R. 1909. Revision of the Protostegidae. American Journal of Science, Séries 4. 27(158):101-130, pls. ii-iv, 12 text-figs.

Referències en Internet

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]