Hybodus

Hybodus

Hybodus (del grec "dent joroba") és un gènero extint de taburó, al principi es creïa que va aparéixer cap al final del Pérmico i que va desaparéixer al principi del Cretácico Superior, per raons encara desconegudes. Pero estudis mes recents han determinat que Hybodus es llimita actualment a dos espècies: hauffiansis i reticulatus, abdós del Jurásico. Vàries espècies del Cretácico s'han traslladat a Meristodonoides. Tres espècies del Jurásico (bassanus, duffini, fraasi) s'han traslladat a Egertonodus basant-se en la morfologia del cràneu i les dents. Algunes espècies del Triásico ni tan sols són hibodontos i formen part dels Synechodontiformes, que també inclouen espècies del Pérmico, per lo que en els coneiximents actuals Hybodus és una espècie endemica del Jurásico.

Descripció

Hybodus fraasi en el Museu d'Història Natural de Berlín.

Hybodus mija prop de 2 metros de llongitut, i es creu que eren depredadors oportunistes. No era molt gran, pero tenia la clàssica forma d'un taburó. Posseïa dos aletes dorsals que li ajudaven a dirigir-se al seu assut en precisió. Tenien vàries característiques que ho feyen distinguir-se d'atres taburons primitius. En primer lloc, tenien dos tipos diferents de dents, lo que sugerix una dieta variada. Les dents més esmolades s'utilisarien per a atrapar a preses esvaroses, mentres que les dents més planes provablement els ajudava a esclafar als animals en closca. En segon lloc, tenien una làmina òssea en la seua aleta dorsal, que provablement tenia una funció defensiva. Els mascles posseïxen pterigopodios, òrguens especialisats que inserten directament l'esperma en la femella durant el apareamiento, i que encara estan presents en els taburons moderns.

Espècies

Fòssil de Hybodus hauffianus.

Vàries espècies de Hybodus, incloent a H. butleri, H. rajkovichi i H. montanensis, han segut reasignadas al gènero Meristodonoides.

• Hybodus houtienensis
• Hybodus obtusus
• Hybodus reticulatus
• Hybodus fraasi
• Hybodus basanus