Pterigopodio

Es diu pterigopodio a cada u dels òrguens que poden ser amprats pels peixos cartilaginosos mascles en la reproducció.
Són de forma cilíndrica, i el resultat d'una modificació de la part posterior de les aletes pèlviques de manera enrollada i en les vores sobrepostes. Els pterigopodios dels eixemplars adults estan reforçats en sales de calcio.
Cada pterigopodio conte a la seua volta en un orgue subcutàneu, cridat sifón, la funció del qual consistix en omplir-se d'aigua per a despuix expulsar-la mesclada en esperma. Abans de la còpula, el pterigopodio s'empina i el seu sifón s'ompli d'aigua per un orifici a l'efecte; en la majoria dels casos, només ho fa un dels pterigopodios, que és l'únic en el que es farà la penetració (com ocorre en el semipene dels reptils escamosos).
Despuix d'omplir-se d'aigua, el pterigopodio és introduït en la vagina i s'obri com un paraigües. L'eyaculació és d'aigua i esperma.
Els mascles de les quimeres tenen uns apèndixs semblats en el cap; es considera que els ampren per a ajudar-se a subjectar a la femella.
Etimologia
És una paraula formada per dos vocables grecs: pterigo = ala o aleta, Pode = peu.
Vore també
- L'apartat dedicat als òrguens reproductors masculins en l'artícul sobre els taburons.
- L'apartat dedicat al cicle vital en l'artícul sobre el taburó de sec de punta blanca.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pterigopodio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.