Belemnoidea

Fòssil complet de belemnites, incloent les parts blanes.

Fragments de closques fòssils de belemnites (conegudes popularment com "bales de moro").

Concha fòssils de belemnites.

Els belemnoideos (Belemnoidea), coneguts popularment com belemnites, són un grup extint de moluscs cefalòpodes de la subclasse dels coleoideos. Eren similars als calamars i a les sépies actuals; posseïen una closca interna que ha fosilizado en molta freqüència. Vivien en la mar, agrupats en bancs i eren depredadors, alimentant-se d'atres animals. Els belemnites es varen extinguir al final del Cretácico (fa 65 millons d'anys), en l'extinció massiva del Cretácico-Terciario, que va acabar també en els dinosauris i moltes atres formes de vida.

Molt coneguts des de l'antiguetat, la seua forma ha donat orige als noms populars "bales de moro" o "puntes de raig" ya que es creïa que es formaven quan una llampada tocava terra.^{cita requerida}

Encara que ya en el Carbonífero (fa uns 345 millons d'anys) varen sorgir animals pareguts, els verdaders belemnites varen escomençar a ser abundants en el Mesozoico, sobretot vivint en les mars del periodo Jurásico i Cretácico.

Morfologia

El cos dels belemnites tenia forma de torpedo en un cap gran i forts tentàculs proveïts de ganchos per a subjectar als assuts. Com tots els cefalòpodes, els belemnites es movien a reacció, emetent una chorrada d'aigua. De la mateixa manera que el calamar i l'escut, podien lliurar-se dels seus depredadors (taburons i ictiosaurios) llançant tinta per a ocultar-se mentres fugien a un amagatall segur; açò se sap perque alguns fòssils excepcionalment ben conservats tenen els restants del sac de tinta.

Tenien una closca dividida en cambres i plena de gas. Açò els permetia surar entre dos aigües, de forma pareguda als ammonites, en els que varen compartir les mars de l'antiguetat. Pero la closca es diferencia de la dels ammonites per ser interna, totalment recoberta de pell i múscul.

La closca dels belemnites tenia una estructura sòlida de forma de bala, lo que era la zona anomenada rostre, que solia tancar part del fragmocono i estava disposta en la part posterior de l'animal. Com estava format per un fragment sòlit de calcita, el rostre es fosilizaba fàcilment i és ara el restant més comú de belemnites.

La closca dels belemnites consta de tres parts:

• Rostre. De forma allargada i cilíndrica. En freqüència mostra clavills llongitudinals que degueren ser senyals d'aletes que servirien a l'animal per a estabilisar-se. El rostre és la part que generalment trobem fosilizada.

• Fragmocono. És la closca pròpiament dita. De forma cònica, està format per cambres separades.

• Prostaco. És una prolongació dorsal del fragmocono i que molt rarament es conserva fosilizado per la seua fragilitat.

Classificació

Nota: totes les famílies extintes

Cohorte Belemnoidea

• Basal i no resolt

Gènero Jeletzkya

• Orde Aulacocerida

Família Aulacoceratidae

Família Dictyoconitidae

Família Hematitidae

Família Palaeobelemnopseidae

Família Xiphoteuthididae

• Orde Belemnitida

Suborden Belemnitina

Família Cylindroteuthididae

Família Hastitidae

Família Oxyteuthididae

Família Passaloteuthididae

Família Salpingoteuthididae

Suborden Belemnopseina

Família Belemnitellidae

Família Belemnopseidae

Família Dicoelitidae

Família Dimitobelidae

Família Duvaliidae

• Orde Belemnoteuthina

Família Belemnotheutididae

Família Chitinobelidae

Família Sueviteuthididae

• Orde Diplobelida

Família Chondroteuthididae

Família Diplobelidae

• Orde Phragmoteuthida

Família Phragmoteuthididae