Quetzalcoatlus
Quetzalcoatlus, cridat aixina per la deidad azteca Quetzalcóatl, la serp emplumada, és un gènero extint de pterosaurio azdárquido del Cretácico superior, entre 68 a 66 en millons d'anys, durant el Maastrichtiense en lo que hui és Norteamérica, i un dels majors animals voladores coneguts de tots els temps. Era un membre dels azdárquidos, una família d'alvançats pterosaurios sense dents en colls rígits i inusualment llarcs.
Descripció
[editar | editar còdic]L'anàlisis de la material craneal (d'una espècie menor encara innombrada) mostra que Quetzalcoatlus tenia un pico molt agut i esmolat, contràriament a les primeres reconstrucció que mostraven un hocico romo, basades en l'inadvertida inclusió de material de la mandíbula d'una atra espècie de pterosaurio, possiblement d'un tapejárido o d'una forma relacionada en Tupuxuara. Una cresta craneal estava present pero la seua forma i tamany exactes són encara desconeguts.[1] Esta espècie va deure tindre un aspecte imponent.
Tamany
[editar | editar còdic]
Quan va ser descobert, els científics varen estimar que els majors fòssils de Quetzalcoatlus venien d'un individu en una envergadura tan gran com uns 15,9 metros, triant la mija de tres extrapolacions de les proporcions d'atres pterosaurios que varen donar estimacions d'11, 15,5 i 21 metros, respectivament. En 1981, estudis posteriors varen baixar eixes mides a 11-12 metros.[2] Estimacions més recents basades en un major coneiximent de les proporcions dels azdárquidos coloquen la seua envergadura en 10-11 metros.[3]
Els estimats de massa per als azdárquidos jagants són extremadament problemàtics degut a que no existixen espècies que compartixquen un tamany similar o una forma corporal semblant, i en conseqüència els resultats publicats varien àmpliament.[4] Mentres que alguns estudis han tirat sifres extremadament baixes per al pes de Quetzalcoatlus, tant com a penes 70 quilograms per a un individu de 10 metros, la majoria d'estimacions publicades en la década de 2000 han segut majors, i tendixen cap als 200 - 250 quilograms.[5][6]
Descobriment i espècies
[editar | editar còdic]
Els primers fòssils de Quetzalcoatlus varen ser descoberts en Texas, en la formació Javelina en el Parc nacional Big Bend (datat de fa prop de 68 millons d'anys en el Maastrichtiense[7]) en 1971 per un estudiant graduat de geologia de l'Escola Jackson de Geociencias de l'Universitat de Texas en Austin, Douglas A. Lawson. L'espècimen consistia en un ala parcial (en els pterosaurios estan compostes del braç i el quart dit allargat), d'un individu que més tart es va estimar que tenia uns 10 metros d'envergadura.[4] Lawson va descobrir un segon lloc de la mateixa edat, prop de quaranta quilómetros del primer, a on entre 1972 i 1974 ell i el professor Wann Langston Jr. del Museu Memorial de Texas desenterraron tres esquelets fragmentarios d'individus molt menors. Lawson en 1975 va anunciar la troballa en un artícul en la revista Science.[8] Eixe mateix any, en una carta posterior en la mateixa publicació, ell va fer a l'eixemplar gran original, TMM 41450-3, el holotip d'un nou gènero i espècie, Quetzalcoatlus northropi. El gènero es referix a la deidad mexica Quetzalcóatl, representada com una serp en plomes. El nom de l'espècie honra a John Knudsen Northrop, el fundador de la Corporació Northrop, qui estava interessat en dissenys aeronàutics sense coa d'ala volant similars a Quetzalcoatlus.[9] Al principi es va assumir que els eixemplars menors era jovenils o formes subadultas del tipo major. Més vesprada, quan més restants varen ser trobats, es va considerar que podrien ser d'una espècie separada. Esta possible segona espècie de Texas va ser provisionalment nomenada com Quetzalcoatlus sp. per Alexander Kellner i Langston en 1996, indicant que el seu estatus era molt incert com per a donar-li un nom complet d'espècie.[1] Els espècimen són més complets que els de l'holotip de Q. northropi, i inclouen quatre cràneus parcials, encara que són molt manco massius, en una envergadura estimada de 5.5 metros.[10]
L'espècimen holotip de Q. northropi encara té que ser descrit. Mark Witton i colegues en 2010 han considerat que els restants són indistinguibles del seu contemporàneu rumà Hatzegopteryx. Si Q. northropi està lo suficientment complet com per a ser distinguit d'atres pterosaurios (o d'una atra manera seria un nomen dubium), Hatzegopteryx pot representar el mateix animal. És provable que els grans pterosaurios com Q. northropi poden haver tingut amplis rancs geogràfics transcontinentales, fent la seua presència tant en Norteamérica com Europa poc sorprenent.[3] Mark Witton et al. varen senyalar que el material craneal de Hatzegopteryx i de Q. sp. diferixen massa com per a ser considerats del mateix animal, lo que faria provable que si Q. sp., no és idèntic a Quetzalcoatlus northropi, representa llavors un gènero distint.[3]
Una vèrtebra cervical d'un azdárquido, descoberta en 2002 en la formació Hell Creek del Maastrichtiano, pot pertànyer també a Quetzalcoatlus. L'espècimen (BMR P2002.2) va ser recuperat accidentalment quan este va ser inclós en un bloc recobert d'algeps preparat per a transportar part d'un eixemplar d'un tiranosáurido. A pesar d'esta associació en els restants d'un gran dinosauri carnívor, la vèrtebra no mostra evidència d'haver segut mastegada pel dinosauri. L'os ve d'un individu de pterosaurio azdárquido en una envergadura estimada entre 5 a 5.5 metros.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kellner, A.W.A., and Langston, W. (1996). "Cranial remains of Quetzalcoatlus (Pterosauria, Azhdarchidae) from Clapix Cretaceous sediments of Big Bend National Park, Texas." Journal of Vertebrate Paleontology, 16: 222-231.
- ↑ Langston, W. (1981). "Pterosaurs", Scientific American, 244: 122-136.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Witton, M.P., Martill, D.M. and Loveridge, R.F. (2010). "Clipping the Wings of Giant Pterosaurs: Comments on Wingspan Estimations and Diversity." Acta Geoscientica Sinica, 31 Supp.1: 79-81
- ↑ 4,0 4,1 Witton, M.P., and Naish, D. (2008). "A Reappraisal of Azhdarchid Pterosaur Functional Morphology and Paleoecology." PLoS ONE, 3(5): i2271. doi:10.1371/journal.posa.0002271
- ↑ Paul, Gregory S. (2002). Dinosaurs of the Air: The Evolution and Loss of Flight in Dinosaurs and Birds, Johns Hopkins University Press, pp. 472. ISBN 0801867630.
- ↑ Witton, M.P., Habib M.B. (2010). "On the Size and Flight Diversity of Giant Pterosaurs, the Use of Birds as Pterosaur Analogues and Comments on Pterosaur Flightlessness." PLoS ONE, 5(11): i13982. doi:10.1371/journal.posa.0013982
- ↑ Lehman, T.M., McDowell, F. and J. Connelly, J. (2006). "First isotopic (U-Pb) age for the Clapix Cretaceous Alamosaurus vertebrate fauna of West Texas, and its significance as a link between two faunal provinces." Journal of Vertebrate Paleontology, 26: 922-928.
- ↑ Lawson, D. A. (1975). "Pterosaur from the Latest Cretaceous of West Texas. Discovery of the Largest Flying Creature." Science, 187: 947-948.
- ↑ Lawson, D. A. (1975). "Could pterosaurs fly?", Science, 188: 676-678
- ↑ Buffetaut, E., Grigorescu, D., and Csiki, Z. (2002). "A new giant pterosaur with a robust skull from the latest Cretaceous of Romania." Naturwissenschaften, 89: 180-184.
- ↑ Henderson, M.D. and Peterson, J.E. "An azhdarchid pterosaur cervical vertebra from the Hell Creek Formation (Maastrichtian) of southeastern Montana." Journal of Vertebrate Paleontology, 26(1): 192-195.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quetzalcoatlus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.