Anar al contingut

Tapejaridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tapejaridae

Els tapejáridos (Tapejaridae, nom que significa "sers antics") són una família de pterosaurios pterodactiloides que varen viure durant el periodo Cretácico. Els membres d'esta família són actualment coneguts de llocs d'Amèrica del Sur, Europa i Àsia, a on els gèneros més primitius s'han trobat, indicant que la família va tindre un orige asiàtic.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Tapejarines mmartyniuk.png
Perfils reconstruïts de tres espècies brasileres; de dalt avall, Tapejara wellnhoferi, Tupandactylus navigans i Tupandactylus imperator.

Els tapejáridos eren pterosaurios de tamany menut a mijà en vàries característiques úniques compartides, majorment relacionades en el cràneu. Molts tapejáridos posseïen una cresta òssea que sorgia des del hocico (majorment formada pels ossos premaxilares de la punta de la mandíbula superior). En algunes espècies, esta cresta òssea se sap que era el soport d'una cresta encara major composta de teixit suau fibroso que s'estenia cap a arrere a lo llarc del cràneu. Els tapejáridos es caracterisen també pel seu gran fenestra nasoanteorbital, la principal obertura en el cràneu en frente de els ulls, la qual s'expandia a lo manco a la mitat de la llongitut total del cràneu en esta família. Les conques oculars eren més be menudes i en forma de pera.[2] Estudis dels neurocràneus de tapejáridos mostren que tenien una molt bona visió, més que en atres grups de pterosaurios, i provablement depenien més de dit sentit a l'hora d'alimentar-se o d'interactuar en atres membres de les seues espècies.[3] Els tapejáridos tenien omóplatos inusualment reduïts que podrien haver reduït extraordinàriament les seues cintures escapulares que s'han penjat baix en el tors, lo que resulta que les ales descollaven de prop la pancha en lloc de prop de l'esquena, una disposició de "fondo de dos pisos" que recorda a alguns avions.[3]

Classificació

[editar | editar còdic]
Archiu:Azhdarchoidea creta inf 120 maf brasile.jpg
Pata atrassera d'un tapejárido indeterminat, que preserva almohadillas dels peus, escamas i coberta còrnea de les garres.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tapejaridae va poder haver estat composta de dos subfamílies: Tapejarinae que inclou a "Huaxiapterus" corollatus, Sinopterus, Tapejara, Tupandactylus, i Thalassodrominae que inclou a Thalassodromeus i Tupuxuara.[4] Alguns estudis, com el realisat per Lü et al. en 2008, va trobar que els talasodrominos estan més cercanamente relacionats en els azdárquidos que als tapejáridos,[5] i els varen situar en la seua pròpia família (la qual a voltes ha segut referida com Tupuxuaridae,[6] encara que Thalassodrominae va ser nomenat abans[4]). A lo manco un estudi ha trobat que els Chaoyangopteridae, freqüentment considerats com a propencs als azdárquidos, representen un linaje dins de Tapejaridae, més cercanamente relacionats en els tapejarinos que als talasodrominos. Felipe Pinheiro et al. (2011), per esta raó reclasificaron eixe grup com una subfamília de Tapejaridae, Chaoyangopterinae.[2]

Filogenia

[editar | editar còdic]

Les relacions exactes dels tapejáridos en els atres pterosaurios azdarcoideos històricament no han segut clares, en diferents estudis produint cladogramas (arbres familiars) significativament distints. Tampoc està clar quins pterosaurios pertanyen exactament als Tapejaridae; alguns investigadors han trobat que els talasodrominos i els chaoyangopterinos són membres d'esta família,[4][2] mentres que atres estudis els han considerat com més relacionats en els azdárquidos (en el clado Neoazhdarchia).[8] Alguns estudis inclús han considerat la possibilitat de que els "tapejáridos" com tradicionalment s'han considerat són un grup parafilético, és dir, que poden no representar un grup natural sino que representen branques seqüencials d'un arbre genealògic que du als més alvançats neoazdarquianos.[8] Avall es presenten dos cladograma alternatius: el primer, realisat per Felipe Pinheiro i colegues en 2011, mostra als tapejáridos com un clado monofilético que inclou als talasodrominos i als chaoyangopterinos. El segon, realisat per Dave Martill i Darren Naish en 2006, els mostra com un grau parafilético.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lü, J., Jin, X., Unwin, D.M., Zhao, L., Azuma, Y., and Ji, Q. (2006). A new species of Huaxiapterus (Pterosauria: Pterodactyloidea) from the Lower Cretaceous of western Liaoning, China with comments on the systematics of tapejarid pterosaurs. Acta Geologica Sinica 80(3):315-326.
  2. 2,0 2,1 2,2 Pinheiro, F.L., Fortier, D.C., Schultz, C.L., D'Andrade, J.A.F.G. and Bantim, R.A.M. (2011). "New information on Tupandactylus imperator, with comments on the relationships of Tapejaridae (Pterosauria)." Acta Palaeontologica Polonica, 56 (3): 567–580. doi:10.4202/app.2010.0057
  3. 3,0 3,1 Eck, K., Elgin, R.A. and Frey, E. (2011). "On the osteology of Tapejara wellnhoferi KELLNER 1989 and the first occurrence of a multiple specimen assemblage from the Santana Formation, Araripe Basin, NE-Brazil." Swiss Journal of Palaeontology, 130(2): 277-296. doi:10.1007/s13358-011-0024-5
  4. 4,0 4,1 4,2 (2007).Boletim do Museu Nacional.75
    1–14.
  5. Lü, J., Unwin, D.M., Xu, L., and Zhang, X. (2008). "A new azhdarchoid pterosaur from the Lower Cretaceous of China and its implications for pterosaur phylogeny and evolution." Naturwissenschaften,
  6. Martill, D.M., Bechly, G., and Heads, S.W. (2007). "Appendix: species list for the Crato Formation." In: Martill, D.M., Bechly, G., and Loveridge, R.F. (eds.), 2007. The Crato Fossil Beds of Brazil: Window into an Ancient World. Cambridge University Press, Cambridge. Pp. 582–607.
  7. Manzig, P.C.; Kellner, A.W.A.; Weinschütz, L.C.; Fragoso, C.E.; Vega, C.S.; Guimarãés, G.B.; Godoy, L.C.; Liccardo, A.; Ricetti, J.H.C.; Moura, C.C.(2014).PLOS ONE.9(8)
    i100005.doi:10.1371/journal.posa.0100005.
  8. 8,0 8,1 Martill, D.M. and Naish, D. (2006). "Cranial crest development in the azhdarchoid pterosaur Tupuxuara, with a review of the genus and tapejarid monophyly." Palaeontology, 49: 925-941.