Anar al contingut

Hatzegopteryx

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hatzegopteryx

Hatzegopteryx (el nom del qual significa "ala de la conca Hațeg") és un gènero extint de pterosaurio azdárquido, conegut de restants incomplets trobats en Transilvania, en Romania. Els fragments del cràneu, el húmer esquerres, i atres restants fosilizados indiquen que va estar entre els majors pterosaurios, en una envergadura de 10-12 metros, pero en un coll més curt, robust i més musculado en comparació a atres azdárquidos. La espècie tipo i única coneguda és Hatzegopteryx thambema. En absència de terópodos grans, Hatzegopteryx va anar provablement el superdepredador de l'ecosistema insular de la illa d'Hațeg durant el Cretácico Superior, atacant a assuts proporcionalment majors que les d'atres azdárquidos.

Descobriment i denominació

[editar | editar còdic]
Mapa mostrant la localisació dels afloraments de la Formació Sebeş (marcats en estreles).
A, húmer esquerre en vista ventral; B, vista distal.

Els primers restants de Hatzegopteryx varen ser trobats en la zona superior de la Formació Densuș Ciula en Vălioara, al noroest de la Conca d'Hațeg, en Transilvania, a l'oest de Romania, la qual ha segut data de finals de l'época del Maastrichtiense del periodo Cretácico, fa uns 66 millons d'anys. El holotip de Hatzegopteryx, FGGUB R 1083A, consistix de dos fragments de la part posterior del cràneu i la part proximal danyada d'un húmer esquerre.[1] Un d'estos fragments, identificat com la regió occipital, va ser assignat inicialment a un dinosauri terópodo.[2] Una secció mija de 38,5 centímetros de llarc d'un fèmur trobat prop, FGGUB R1625, pot haver pertanygut a Hatzegopteryx.[3] FGGUB R1625 va poder haver pertanygut a un individu més menut de Hatzegopteryx (assumint que pertanyga a este gènero), en una envergadura de 5 - 6 metros. Espècimen adicionals reportats de la localitat inclouen una mandíbula sense descripció formal, també d'un individu gran.[4][5]


Nous espècimen de Hatzegopteryx han segut recuperats d'atres localitats. De la localitat de Vadu, es va trobar un escapulocoracoides mijà, el qual provablement pertanyia a un individu en una envergadura de 4,5 - 5 metros. De la localitat Râpa Roşie en la Formació Sebeş, la qual és contemporànea i adjacent a la Formació Densuș Ciula, es va trobar una única vèrtebra del coll, el "espècimen RR" o EME 215.[4][5] Encara que la carència d'elements comparables evita que este espècimen siga referit definitivament a Hatzegopteryx thambema, la seua distintiva estructura òssea interma, aixina com la falta d'evidència d'un atre tipo de azdárquido jagant en l'àrea, garantisen que pot ser referit a lo manco com H. sp. (és dir, com a espècie indeterminada).[6]

El gènero va ser nomenat en 2002 pel paleontòlec francés Eric Buffetaut, i els paleontòlecs rumans Donen Grigorescu i Zoltan Csiki. És conegut només de la espècie tipo, Hatzegopteryx thambema. El nom genèric es deriva de la conca Hatzeg (o Hațeg) de Transilvania, l'aixina cridada illa d'Hațeg, a on els seus ossos varen ser trobats, i del terme grec pteryx (ἡ πτέρυξ, -υγος (també ἡ πτερύξ, -ῦγος), és dir "ala". El nom de la espècie thambema es deriva de la paraula grega per a "mònstruo" o "terror" (τό θάμβημα, -ήματος[7]), en referència al seu enorme tamany.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Hatzegopteryx aparentment tenia un robust cràneu ampliat en la part posterior, i una enorme mandíbula. La seua mandíbula inferior presenta una regata única en la seua punt d'articulació, també vist en atres pterosaurios, que li podria haver permés l'animal alcançar una molt àmplia obertura. Molts dels ossos fòssils de Hatzegopteryx s'assemblen als del cercanamente relacionat Quetzalcoatlus sp., encara que en Hatzegopteryx el cràneu tenia una constitució molt més pesada, i posseïa una articulació de mandíbula marcadament diferent, similar a la vista en Pteranodon. Basant-se en comparacions en atres pterosaurios, com Nyctosaurus i Anhanguera, Buffetaut i colegues en la seua descripció inicial dels espècimen varen estimar que el cràneu de Hatzegopteryx era provablement de casi tres metros de llarc, lo que ho faria major que el de la major espècie de Quetzalcoatlus i entre els majors cràneus de qualsevol animal no marí.[1]

Archiu:Hatzegopteryx. caps block 31
Model de Hatzegopteryx

El cràneu de Hatzegopteryx també era únic en la seua constitució pesada i robusta. Molts cràneus de pterosaurios estaven fets de làmines molt llaugeres i de puntales. En Hatzegopteryx, els ossos del cràneu són sòlits i robusts, en grans àrees solcades d'inserció muscular. En la seua descripció de 2002, Buffetaut i colegues varen sugerir que per a poder volar, el pes del cràneu devia haver estar reduït en alguna forma no convencional (encara que ells admetien que va poder haver segut un animal no volador, ho varen trobar poc provable per les similituts dels seus ossos alares en els de atres pterosaurios voladores). Els autors teorizaron que la reducció de pes necessària va ser conseguida per l'estructura interna dels ossos craneals, la qual estava plena de menuts fossos i buits (alvéolos) de més de 10 milímetros de llarc, separats per una matriu de puntales d'os increiblement prims (trabéculos), una característica també trobada en algunes parts dels ossos alares de Hatzegopteryx. Els autors varen senyalar que esta constitució inusual, la qual diferix significativament de l'estructura interna irregular d'atres cràneus de pterosaurios, és molt similar a l'estructura del telgopor o icopor, la substància usada per a fabricar desbroma de poliestireno. Ells varen notar que açò va poder haver permés una forta constitució resistent a les tensions sense deixar de ser llaugera, lo que a la seua volta li hauria permés a este animal de gran cap volar.[1]

Vèrtebres cervicals

[editar | editar còdic]
Sèptima vèrtebra cervical referida.

Una gran vèrtebra cervical atribuïda a Hatzegopteryx és curta i inusualment robusta. La secció preservada medix 240 milímetros de llarc, estimant-se que la vèrtebra sancera mediria provablement 300 milímetros de llongitut.[4] Els pterosaurios tenien nou vèrtebres en el coll;[8] i les fòrmules de regressió indiquen que el conjunt de vèrtebres cervicals de la tercera a la sèptima hauria medit 1,508 metros de llarc. Entretant, eixes mateixes vèrtebres en Arambourgiania, un pterosaurio de tamany similar, medirien 2,652 metros; açò indica que el coll de Hatzegopteryx té un 50-60% de la llongitut que seria esperable per a un azdárquido de la seua talla.[6]


La superfície inferior de la vèrtebra cervical és ademés inusualment grossa, medint entre 4 a 6 milímetros. En molts atres azdárquidos, incloent a Arambourgiania, esta superfície té menys de 2,6 milímetros de gruixa. Encara que l'espina neural de la vèrtebra no es va preservar completament, l'ample de la part preservada sugerix que era relativament alta i robusta en comparació a la d'atres pterosaurios. Atres aspectes de la vèrtebra s'assemblen prou a la sèptima vèrtebra cervical de Azhdarcho, un gènero menor: els clavills d'articulació (cotilos) són menys profundes que els arcs neurales, i són quatre voltes més amples que altes; posseïx un procés en la superfície inferior de la vèrtebra, coneguda com hipapófisis; els processos en la zona frontal de les vèrtebres, les prezigapófisis, són biselados; i la vèrtebra té una "cintura" ahusada en el mig del centre vertebral.[6] Encara que va ser identificada inicialment com una tercera vèrtebra cervical,[4] este conjunt de traces recolzen la seua identificació com una vèrtebra de la zona posterior del coll, més exactament com una sèptima vèrtebra.[6]

Mapa mostrant la distribució global de les fauna en azdárquidos jagantes i menuts

Els autors varen estimar el tamany de Hatzegopteryx comparant el fragment de l'húmer, de 236 milímetros de llarc, en el de Quetzalcoatlus, del com l'espècimen TMM 41450-3 tenia un húmer de 544 mm. Observant que el fragment de Hatzegopteryx presentava menys de la mitat de l'os original, ells varen establir que possiblement este havia segut "lleument més llarc" que el de Quetzalcoatlus. Ells varen notar que l'envergadura d'este últim havia segut estimada en 1981 entre onze a dotze metros, mentres que les primeres estimacions l'havien excedit prou, entre quinze a vint metros. D'açò varen concloure que una envergadura estimada de dotze metros per a Hatzegopteryx era conservadora "si este húmer era inclús alguna cosa més llarc que el de Q. northropi". En 2003 ells varen moderar les seues estimacions a prop de dotze metros i a un cràneu de 2,5 metros de llarc.[3] En 2010 Mark Witton va establir que l'aparent major tamany de l'húmer de Hatzegopteryx respecte a l'espècimen TMM 41450-3 de Quetzalcoatlus havia segut causat per una distorsió de l'os despuix de la fossilisació i que per lo tant l'espècie provablement no tenia una envergadura major que la de Quetzalcoatlus, actualment estimada entre dèu a onze metros.[9] L'espècimen FGGUB R1625 va pertànyer a un individu en una envergadura de cinc a sis metros. Açò representa fragments d'animals de talla mija.[10]


S'havia sugerit, en base en la vèrtebra cervical ampla i robusta referida a Hatzegopteryx, que la totalitat de la columna vertebral de l'animal estava expandida de forma similar, incrementant el seu tamany total.[4] No obstant, provablement açò no és correcte, ya que les vèrtebres del coll dels pterodactiloideos grans tendien a ser més amples i grans que el restant de les vèrtebres. Encara que les estimacions de tamany de pterosaurios basades solament en vèrtebres no són particularment confiables, el tamany d'esta vèrtebra és consistent en un animal que medira 10 - 12 metros d'envergadura.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Buffetaut, E., Grigorescu, D., and Csiki, Z. (2002). "A new giant pterosaur with a robust skull from the latest Cretaceous of Romania." Naturwissenschaften, 89(4): 180-184. Abstract
  2. «Dinosaur Distribution», The Dinosauria, 2nd edició, University of Califòrnia Press, p. 593. ISBN 9780520254084.
  3. 3,0 3,1 Buffetaut, E., Grigorescu, D. and Csiki, Z. (2003). "Giant azhdarchid pterosaurs from the terminal Cretaceous of Transylvania (western Romania)", Geological Society, London, Special Publications 217: 91-104
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 New faunal elements from the Clapix Cretaceous (Maastrichtian) continental deposits of Sebeş area (Transylvania)” . Acta Musei Sabesiensis 2: 635-684.
  5. 5,0 5,1 A New Azhdarchid Pterosaur from the Clapix Cretaceous of the Transylvanian Basin, Romania: Implications for Azhdarchid Diversity and Distribution” . PLoS ONE 8 (1). doi:10.1371/journal.posa.0054268.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Neck biomechanics indicate that giant Transylvanian azhdarchid pterosaurs were short-necked arch predators” . PeerJ 5. doi:10.7717/peerj.2908.
  7. «θάμβ-ημα». Tufts University.
  8. A new specimen of the pterosaur Scaphognathus crassirostris, with comments on constraint of cervical vertebrae number in pterosaurs” . Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen 271 (3): 327-348. doi:10.1127/0077-7749/2014/0392.
  9. Witton, M.P. and Habib, M.B. (2010). "On the Size and Flight Diversity of Giant Pterosaurs, the Use of Birds as Pterosaur Analogues and Comments on Pterosaur Flightlessness." PLoS ONE, 5(11): i13982.doi:10.1371/journal.posa.0013982
  10. Vremir, M., Kellner, A.W.A., Naish, D., Dyke, G.J., 2013, "A New Azhdarchid Pterosaur from the Clapix Cretaceous of the Transylvanian Basin, Romania: Implications for Azhdarchid Diversity and Distribution", PLoS ONE 8(1): i54268. doi:10.1371