Illa d'Hațeg
L'illa d'Hațeg va ser una gran illa situada en la mar de Tetis la qual va existir durant el periodo Cretácico, provablement entre les époques del Cenomaniense al Maastrichtiense.[1] Estava situada en un àrea corresponent a la regió de l'actual zona d'Hațeg, en Hunedoara, Romania.[2] Fòssils del Maastrichtiano de dinosauris de chicotet tamany s'han trobat en les roques antigues de l'illa.[3]
Va ser formada principalment per un alçament tectónico durant l'inici de l'orogènia alpina, causada pel moviment cap al noroest de la placa adriática a través del mar de Piemont-Ligúria cap al fi del Cretácico. No té un verdader anàlec en l'actualitat, si be en térmens generals l'illa de Hainan (front a la costa de China) és potser propenca pel que fa a la seua clima, geologia i topografia, encara que no és particularment similar. La vegetació, per eixemple, era molt distinta de l'actual, aixina com lo era la seua fauna.
El paleontòlec hongarés Franz Nopcsa va considerar que els "llimitats recursos" trobats en l'illa comunament tenen l'efecte de "reduir el tamany dels animals" a través de les generacions, produint una forma localisada de nanisme. La teoria de Nopcsa del nanisme insular és àmpliament acceptada en la comunitat científica.
Geografia
Encara que hi ha un bon número d'estimacions per al tamany de l'illa prehistòrica que s'han donat en els anys, l'estimació més confiable indica que mediria aproximadament 80,000 quilómetros quadrats durant el Maastrichtiano, unes dimensions comparables a l'illa moderna de L'Espanyola. Estava situada just dins de la llínea equatorial, en una latitut de 27°N.[1]
L'illa de Hateg es localisava provablement a lo manco a 200 quilómetros de distància de les massa terrestres més propenques. Al noroest hi havia una illa corresponent al massiç de Bohèmia, al surest estava una illa corresponent al massiç Balcans–Ródope (incloent a l'actual regió de les Montanyes Ródope), i a l'occident es trobava una gran illa corresponent a part de l'actual massa terrestre de la península ibèrica. Les masses terrestres continentals més propenques eren parts de la regió austro-alpina a l'oest i la regió del Adriático al sur.[1]
L'illa de Hateg en sí mateixa estava rodejada principalment per una profunda conca submarina, a diferència d'algunes de les illes i masses terrestres contemporànees que estaven delimitades per mars poc profundes.[1]
Clima i ecologia
Durant el Maastrichtiano, el clima de l'illa de Hateg era subtropical, en una temperatura promig de 20-25 graus centígrats.[1] L'illa experimentava temporades seques i plujoses molt diferenciades, a pesar de lo que la vida vegetal de l'illa era majorment de tipo tropical. Els isòtops de carbono indiquen condicions de "boscs secs". Esta aparent contradicció entre el clima estacionalment sec i les espècies de plantes tropicals pot explicar-se pel fet de que les plantes podien prosperar en un ambient en monsons estacionals sempre i quan tinguen accés a suficients cantitats d'aigua durant tot l'any, i sembla que l'ambient de Hateg estava dominat per rius trenats i llac. Les capes rocoses més antigues estan conformades sobretot de depòsits volcànics, pero estos no apareixen ya en les capes més altes, lo que indica que l'activitat volcànica va descendir durant eixa época.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Benton, M.J., Csiki, Z., Grigorescu, D., Redelstorff, R., Sander, P.M., Stein, K., and Weishampel, D.B. (2010). "el_2010.pdf Dinosaurs and the island rule: The dwarfed dinosaurs from Haţeg Island." Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 293(3-4): 438–454.
- ↑ Csikia, Z., and M. J. Bentonb (2010). “An island of dwarfs — Reconstructing the Clapix Cretaceous Hațeg palaeoecosystem”. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 293 (3–4): 265–270. doi:.
- ↑ “Rediscovery of a 'forgotten land': The last three decades of research on the dinosaur-bearing deposits from the Hațeg Basin” (2005). Acta Palaeontologica Romaniae 5: 191–204.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Hațeg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.