Oceà de Piemont-Ligúria

La conca de Piemont-Ligúria o el oceà de Piemont-Ligúria (a voltes solament s'usa un dels dos noms, per eixemple: oceà de Piemont) va ser un antic fragment de corfa oceànica que es considera part del oceà Tetis. Junt en atres conques oceàniques que varen existir entre els continents d'Europa i Àfrica, l'oceà de Piemont-Ligúria es denomina oceà de Tetis occidental o alpí.

Història geològica

Archiu:100 global.png

L'oceà de Piemont-Ligúria, situat entre la placa adriática i el continent europeu (Mega Laurrusia) durant el Cretácico (fa uns 100 millons d'anys), es pot apreciar en el marge noroest del globo.

L'oceà de Piemont-Ligúria es va formar durant el Jurásico, quan els paleocontinentes Laurasia (al nort, en Europa) i Gondwana (al sur, en Àfrica) varen començar a separar-se. La corfa oceànica que es va formar entre abdós continents va donar orige a l'oceà Piemont-Ligúria. Durant el Cretácico, este oceà s'ubicava entre Europa (i una placa menor anomenada placa ibèrica) al noroest i la placa adriática (una subplaca de la placa tectónica africana) al surest.

Quan la placa adriática va començar a desplaçar-se cap al noroest a finals del Cretácico, la corfa del Piemont-Ligúria va començar a subducir baix ella. En el Paleoceno, l'oceà de Piemont-Ligúria havia desaparegut per complet baix la placa adriática, i es va iniciar la colisió continental entre Apulia i Europa, lo que donaria lloc a la formació dels Alps i els Apenins durant el periodo Terciario.

Restants

Fragments de la corfa oceànica de Piemont-Ligúria es varen preservar com ofiolitas en els mants de corriment (nappes) penínicos dels Alps i els mants toscanos dels Apenins. Estes unitats varen ser subducidas, en ocasions a grans profunditats en el mant, abans de ser obducidas de nou. Per les altes pressiones en dites profunditats, gran part del material es metamorfoseó en facies d'esquisto blau o eclogita.