Gas natural liquat
El gas natural licuado (GNL) és gas natural que ha segut processat per a ser transportat en forma líquida. S'utilisa per a monetizar reserves a on no és econòmic dur el gas al mercat directament per gasoducte o consumir-ho localment. El gas natural és transportat en estat líquit, a pressió atmosfèrica i aproximadament -162 °C, temperatura a la qual el metà, el seu component principal, es condensa.[1]D'esta forma es fa rendable el seu transport ya que en dites condicions el volum ocupat és 1/600 del que ocuparà en el moment del seu consum. Es transporta en uns bucs especials cridats metaneros. El GNL és vàter, incoloro, la seua densitat (sobre l'aigua) és 0,45 i solament es crema si entra en contacte en aire a concentracions de 5 a 15 %.[2]


El mercat global de GNL ha creixcut de forma sostinguda en l'última década, impulsat en particular per la substitució del gas rus transportat per gasoducte en Europa despuix de l'invasió russa d'Ucrània en 2022, i per la creixent demanda de països asiàtics. Estats Units es va consolidar com el principal exportador mundial de GNL, mentres que països com Tastar i Austràlia mantenen un rol rellevant en l'oferta global.[3] Ademés del seu us tradicional en generació elèctrica i consum domèstic i industrial, el GNL s'ampra de forma creixent com a combustible en el transport marítim, ya que reduïx les emissions d'òxits de sofre, òxits de nitrogen i material particulado en comparació als combustibles derivats del petròleu tradicionalment usats pels bucs.
El GNL sol presentar-se com una alternativa en menors emissions que el carbó, pero el seu impacte ambiental depén de tota la seua cadena de producció i transport. Les fugues de metà (un gas d'efecte hivernàcul molt més potent que el CO₂ a curt determini) durant l'extracció, liqüefacció, transport i regasificació poden reduir o inclús anular eixa ventaja climàtica. Ademés, les terminals de GNL consumixen grans volums d'aigua de mar i poden generar abocades tèrmiques que alteren els ecosistemes costers, afectant a la biodiversitat marina i a organismes com el plàncton, ademés de produir aigües residuals industrials que requerixen tractament.
Impacte ambiental
Emissions de gasos d'efecte hivernàcul
El GNL ha segut promogut per part de l'indústria energètica i alguns governs com un "combustible pont" cap a una matriu energètica en menors emissions, argumentant que la seua combustió llibera menys CO₂ que el carbó o el petròleu.[4] No obstant, diversos estudis han qüestionat esta ventaja climàtica en incorporar en l'anàlisis les emissions de tota la cadena de valor — extracció, liqüefacció, transport marítim i regasificació — i no solament les de la combustió final.[5]
Emissions fugitives de metà
El metà (CH₄), component principal del gas natural, és un potent gas d'efecte hivernàcul que el seu potencial de calfament global és vàries voltes major que el del CO₂ en horisons curts de temps (20 anys), encara que sol reportar-se en un horisó de 100 anys que subestima el seu impacte climàtic de curt determini. Es produïxen fugues i venteos de metà en distintes etapes: en l'extracció i recolecció del gas, en les plantes de liqüefacció, i en el transport marítim, a on una part del carregament s'evapora ("boil-off gas") i en alguns bucs s'usa com a combustible de propulsió, en emissions no combustionades associades ("methane slip").[6]
Segons Carbon Tracker, les emissions fugitives de la cadena del gas natural no deurien superar aproximadament el 3% del volum produït per a que este conserve la seua ventaja climàtica front al carbó.[7] Senyes satelitals de l'Observatori Internacional d'Emissions de Metà (IMEO) de l'ONU mostren que, en algunes cadenes de suministrament, les fugues de metà detectades es varen triplicar entre 2024 i 2025, en increments particularment marcats en els principals països exportadors.[8]
Per a abordar este problema, l'Unió Europea va aprovar un Reglament del Metà (EUMR) que exigix als importadors de petròleu i GNL acreditar, a partir de l'1 de giner de 2027, sistemes equivalents de medició, reporte i verificació (MRV) de les seues emissions.[9]
Consum d'aigua i vertimientos
Les terminals de regasificació de GNL solen utilisar aigua de mar com a mig de calfament per a vaporizar el gas licuado i tornar-ho a estat gaseós abans d'injectar-ho en la ret de gasoductes.[10] Este procés implica captar grans volums d'aigua de mar, fer-la circular per bescanviadors de calor, i tornar-la al mig marí varis graus més freda (en el cas de la regasificació) o més calenta (en el cas de sistemes de refredat de les plantes de liqüefacció), lo que pot alterar la temperatura i salinitat locals de l'aigua.[11][4]
Segons organisacions ambientals, estos canvis físic-químics poden afectar a la biodiversitat marina propenca a les instalacions: s'han documentat en distints països casos d'impacte sobre mamífers marins i floració algals nocives associades a les abocades tèrmiques de plantes de GNL.[4] Ademés, els sistemes de captació d'aigua de mar poden actuar com una font de mortalitat per al plàncton i atres organismes arrastrats junt en l'aigua de refrigeració.[12]
La construcció de terminals de GNL en zones costeres ha generat controvèrsia en varis proyectes recents, en comunitats locals i organisacions ambientals qüestionant la suficiència dels estudis d'impacte ambiental previs a la seua aprovació, com en els casos de proyectes en el golf de Califòrnia (Mèxic) i en la costa rionegrina (Argentina).[13][11]
Història del GNL
Els orígens de la tecnologia de liqüefacció del GNL apareixen al voltant de 1920 quan es varen desenrollar les primeres tècniques de liqüefacció de l'aire. El primer us de GNL va ser per a recuperar heli del gas natural. El procés es basava en la liqüefacció dels hidrocarburs que contenien heli, deixant este últim en fase gaseosa; despuix de l'extracció de l'heli, el GNL es vaporizaba i es venia com a combustible.
En el passat, el gas natural es considerava un subproducte sense valor associat en l'extracció petròleu cru, fins que en 1920 es va fer evident que era una valiosa font de combustibles com el propà i el butà.
Vore també
Referències
- ↑ ENI(18/05/2023).«Gas Natural Licuado (GNL): Fiches de Senyes de Seguritat».ENI.
- ↑ [1]
- Archivat el 3 de novembre de 2014 archivat en Wayback Machine. qué és el gas natural licuado
- ↑ Diamant, Sofia (2026-03-04). «Crisis en Mig Orient: Qatar frena exportacions de GNL i l'Argentina firma el seu primer contracte en Europa» (en es). LA NACION. Consultat el 2026-08-09.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Talcahuano (2025-12-01). «GNL: la chafada ambiental que s'amaga darrere del relat vert» (en es-ar). Observatori Petroler Sur. Consultat el 2026-08-09.
- ↑ Roca, Ramón (2024-10-05). «El GNL és pijor que el carbó per al canvi climàtic» (en es). El Periódico de l'Energia. Consultat el 2026-08-09.
- ↑ Howarth, Robert W.(2024-11).«The greenhouse gas footprint of liquefied natural gas (LNG) exported from the United States».Energy Science & Engineering.12(11): 4843–4859.ISSN 2050-0505.doi:10.1002/eixe3.1934.Consultat el 2026-08-09.(en en)
- ↑ Carbon Tracker (2015-11-02). «283 000 millons de dólars de gas natural licuado no seran rendables d'ací a 2025» (en es-és). Carbon Tracker Initiative. Consultat el 2026-08-09.
- ↑ «Espanya triplica les fugues de metà del GNL importat en 2025» (en es). okdiario.com (2026-05-07). Consultat el 2026-08-09.
- ↑ «Reducció de les emissions de metà en el sector energètic | EUR-Lex» (en en). eur-lex. europa. eu (2024-08-04). Consultat el 2026-08-09.
- ↑ Molgas. «¿Qué és una terminal de GNL i cóm funciona?», Molgas, 2025-04-04. Consultat el 2026-08-09 (en es-és).
- ↑ 11,0 11,1 «GNL: advertixen per l'impacte ambiental i varen senyalar que la creació de fonts de treball “és una fantasia”» (en es). Vaca Morta News (2024-12-05). Consultat el 2026-08-09.
- ↑ (1990).«Evaluacion de l'impacte produït sobre el ictopplankcton marí per la operaction d'una central termoelectrica».Universitat Nacional Autonoma de Mexico.
- ↑ Carolina Gutiérrez Argüelles (2026-06-11). «Amic GNL va ser frenat: ¿qué passa ara en el proyecte?» (en es). Consultat el 2026-08-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gas natural licuado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.