Metanero
El metanero[1] o gasero,[2] és un buc dedicat al transport de gas natural licuado, GNL, des dels països productors de gas natural als països consumidors.[3] Les característiques tecnològiques d'estos barcos són molt sofisticades, ya que el gas deu mantindre's a una temperatura de -160 °C per a llarcs recorreguts.[4][5] Són barcos en una capacitat de càrrega d'entre 100.000 i 266.000 m³.
Són bucs construïts expressament per a este transport i que no poden dedicar-se a un atre tipo de càrrega. Els primers es construïen en la possibilitat de transportar també gas licuado del petròleu (GLP) davant l'incertitut del transport de GNL.
Història
[editar | editar còdic]Encara que va haver estudis anteriors el primer metanero va ser el "Methane Pioneer", Este buc era originalment un carguero tipo C1-M-AV1, construït dins dels programes navals deguts a la Segona Guerra Mundial del Govern dels Estats Units. El seu nom original era "Marline Hitch", pero es dia "Normarti" quan va ser seleccionat per a estudiar la possibilitat del transport marítim de gas natural licuado.
Per a estudiar esta possibilitat es va constituir un equip en Lake Charles, en l'estat de Mississipi (Estats Units). Este equip va dissenyar i va decidir montar tancs d'alumini, en fusta de bassa com a aïllament. També va decidir el restant de l'equipament. Una volta realisades totes les proves en el moll el barco va eixir de Lake Charres el 25 de giner de 1959 en destí a Canvey Island (Regne Unit) en els seus tancs plens de GNL, 5.000 m³. Una cantitat molt chicoteta per als estàndarts actuals pero que va demostrar que el transport marítim de GNL era possible.
Durant els sèt viages que va realisar va trobar tot tipo de temps, que li va fer donar grans balanços sense tindre per això problemes. En això va quedar demostrada la possibilitat del transport de GNL per mar.
Una volta finalisades les proves es va dedicar al transport de GLP, ya que els seus tancs havien segut construïts pensant també en eixa possibilitat per ser massa chicotet per al transport de GNL comercialment. Solament prou anys més vesprada va transportar unes poques càrregues més de GNL.
A partir de 1959 en França es varen iniciar proves en varis tipos de tanc. Per a això es varen construir tres tancs dissenyats per diferents empreses. Es varen instalar diferents tipos de bombes i equipament en cada tanc, en un buc cedit pel Govern francés, el "Beauvais". Es varen realisar intensives proves de mar que han conduït a la preponderancia que l'indústria francesa ha conseguit des de llavors.
En 1964 varen entrar en servici els dos primers metaneros comercials, el "Methane Progress" i el "Methane Princess", encara que per no estar segurs de l'evolució del transport de GNL es varen construir en la possibilitat de transportar GLP. Tenien 27.500 metros cúbics de capacitat i han estat en servici fins a 1986 i 1997, respectivament. [6]
En 1969 varen entrar en servici els dos primers bucs en tancs de membrana, que seguixen en actiu en els noms de "SFC Arctic" i "SCF Polar".
En 1973 va entrar en servici el primer buc de tancs esfèrics, el "Norman Lady", que seguix en actiu en el mateix nom. Tant este com els anteriors eren d'uns 75.000 metros cúbics.
Poc despuix es varen escomençar a construir bucs de 125.000 m³, que han segut el tamany estàndar fins que fa pocs anys varen passar a ser-ho els de 140.000 metros cúbics. Recentment s'han escomençat a construir barcos de fins a 260.000 metros cúbics.
Tipos
[editar | editar còdic].es.png){kind=link}
Hi ha essencialment dos tipos de tancs per a estos bucs: esfèrics i de membrana, sent estos prismàtics.
- Els esfèrics són tipo Moss Rosenberg per ser dissenyats per esta empresa noruega. Estan construïts en acer inoxidable i són autoportantes, o siga que ells soporten la càrrega. Per l'infraestructura que deuen crear els drassanes per a construir-els han perdut mercat hui en dia sobre els de membrana. Són molt característics per tindre un sistema de contenció de càrrega molt particular, que inclou quatre o més grans tancs esfèrics, que les seues semiesferas destaquen sobre la coberta principal.
- Els de membrana estan hui dia dissenyats i llicenciats per Gaz Transport & Technigaz's, que és l'unió de dos empreses. El pes de la càrrega es transmet al caixco interior a través de les membranes i aïllament. Tenen varis dissenys, sent els més comuns el GT-96, el Mark III i el CS1.
El primer, GT-96, consistix en dos membranes planes d'Invar de 0,6 mm de gruixa. Este material té pràcticament un coeficient de dilatació tèrmica de 0. Entre les dos membranes i entre la segona i el caixco interior du caixes d'aïllament, reblixes de perlita.
Els atres dos, Mark III i CS1, són evolucions més modernes d'atres tipos. Tenen la membrana primària corrugada, o siga que absorbix les dilatació en el corrugado. La membrana secundària és d'un atre material, cridat tríplex en el cas del Mark III. Són més barats de construir que els GT-96, pero sembla que han produït prou problemes per pèrdues en dita membrana secundària.
Aproximadament el 60 % dels bucs de GNL actualment en servici conten en sistemes de contenció de càrrega de tipo «membrana», destacant fàcilment d'atres tipos de buc per l'elevada coberta sobre la coberta principal, ya que baix d'ella van els tancs.
Fins ara en ser bucs de preu elevat i contractats per un periodo llarc per a transportar càrregues entre dos punts molt determinats han segut molt ben mantinguts, presentant uns índexs de seguritat excelents. En escomençar a proliferar i haver baixat els nolieges per haver molts armadors licitant per contractes queda el dubte de si podran mantindre eixe mateix índex.
Vore també
[editar | editar còdic]- Gas natural licuado
- Prelude FLNG
- BW Tatiana UFAR
- Aframax
- Malaccamax
- Panamax
- Seawaymax
- Suezmax
- VLCC
- ULCC
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola, Diccionari de la llengua espanyola, 23.ª ed. Madrit: Espasa, 2014. Metanero = "Dit d'un buc: Destinat al transport de metà".
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (RAER), Diccionari de la llengua espanyola, versió en llínea de la 23ª edició, 2015. Gasero = "Buc destinat al transport de gas".
- ↑ «buc metanero» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- ↑ Romero (2002). «Capítul V. Mig de transport, el buc», El Transport marítim. Introducció a la gestió del transport marítim., Primera edició, Barcelona (Espanya), pp. 83-106. ISBN 84-86684-15-3. «LNG Carrier, buc per a la càrrega de gas natural licuado baix una pressió atmosfèrica i en una temperatura de -162º centígrats, que es deposita en uns tancs aïllats per una membrana.»
- ↑ «buc metanero» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- ↑ Natural gas by siga - The development of a new technology -- Roger Ffooks
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metanero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.