Anar al contingut

Planta de Liqüefacció de Riu Gran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Planta de Liqüefacció de Riu Gran és una planta industrial gasífera boliviana de GNL que es troba ubicada en la localitat de Riu Gran pertanyent al municipi de Caps de la província Cordillera en el departament de Santa Creu. La planta realisa la liqüefacció del gas natural congelant-ho a -160 °C graus baix zero fins a convertir-ho en Gas Natural Licuado (GNL). La seua construcció va començar a partir del 20 de setembre de 2013 i després de casi tres anys va ser finalment inaugurada el 15 de febrer de 2016 durant el tercer govern del president Evo Morales Ayma (2015-2019).

cal mencionar que a diferència d'alguns països que utilisen les seues plantes de liqüefacció per a l'exportació de gas natural a l'estranger, Bolívia va decidir utilisar esta planta per a abastir principalment al mercat intern bolivià per a aplegar en el gas natural a les poblacions més alluntades del país a on no es pot aplegar en grans gasoductes.

Història

[editar | editar còdic]

L'història de la construcció de la planta de liqüefacció en el país ha segut una de les més polèmiques en tota la història de Bolívia aplegant a ser inclusivament un dels principals factors que va contribuir en el desenllaç de la terrible Guerra del Gas que va ser un greu disturbi social que va ocasionar la renúncia del propi president Gonzalo Sánchez de Lozada i que finalment va terminar en la mort de casi 70 persones en Bolívia durant les protestes i manifestacions de l'any 2003.

Segon Govern d'Hugo Banzer (1997-2001)

[editar | editar còdic]

Va començar a partir de l'any 2002 quan l'expresident Jorge Quiroga Ramírez va propondre davant el país l'idea de construir una planta de liqüefacció boliviana pero en ports chilens en la finalitat que des d'ahí es puga exportar GNL als països de Norteamérica com Mèxic i Estats Units. No obstant en ocupar solament la presidència de forma transitori i interina, Quiroga va decidir llavors deixar este proyecte en les mans del següent govern (que entraria al poder de forma constitucional per mig d'eleccions) per a que d'eixa manera siga un president democràticament electe per la població el que prenga finalment la decisió de construir o no construir una planta en territori chilé.

[editar | editar còdic]

Després d'haver guanyat les eleccions generals de 2002, el polític emenerrista Gonzalo Sánchez de Lozada va assumir la Presidència de Bolívia el 6 d'agost de 2002 i va decidir reprendre el proyecte de l'expresident Jorge Quiroga Ramírez d'exportar gas a través de ports chilens. No obstant, Sánchez de Lozada va entropeçar en moltes dificultats puix el fort sentiment anti-chilé que existix en gran part de la societat boliviana (per l'històrica pèrdua del Llitoral Bolivià en la guerra del Pacífic de 1879) va desencadenar en greus protestes i manifestacions ciutadanes contra el seu govern. cal mencionar que la solament idea de vendre el gas bolivià a través dels ports chilens va causar indignació en una gran part de la població boliviana la qual cosa va anar un més dels molts motius que varen tindre com a conseqüència el començ de la guerra del Gas de 2003 que va terminar finalment en la renúncia a la presidència del propi Sánchez de Lozada i el derrocament de l'històric partit polític Moviment Nacionaliste Revolucionari del poder.

Proyecte sistema virtual de distribució de GNL

[editar | editar còdic]

cal mencionar que Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians (YPFB) va dissenyar un proyecte denominat Sistema Virtual de Distribució de Gas Natural Licuado que consistia en la construcció d'una Planta de Liqüefacció ubicada en la localitat de Riu Gran, un sistema de transport (cisternes), 25 plantes de regasificación, construcció de rets primària i secundària, 147.096 instalacions internes, Tráiler de Transport i Estacions de GNV. L'objectiu d'este proyecte era beneficiar a les ciutats intermiges i poblacions que es trobaven aïllades del sistema de distribució gasífera, aixina també es beneficiarien del proyecte més de 5.383 comerços, 5 termoelèctriques, 172 indústries i 21.297 vehículs.

L'1 de decembre de 2010, YPFB Corporació va llançar una convocatòria pública a nivell nacional per a licitar els estudis de l'Ingenieria Bàsica Estesa (IBE) del proyecte en l'objectiu de beneficiar a les poblacions aïllades dels sistemes de distribució.

Ya una volta llançada la licitació per a la construcció, l'empresa estatal Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians (YPFB) va comunicar a l'opinió pública que les empreses espanyoles Sener Indox i l'hispà-argentina Cobra Tecna competien per a adjudicar-se el disseny d'ingenieria per a la construcció i posada en marcha" d'una planta de liqüefacció de gas, estacions de "regasificación" i l'adquisició de cisternes.

Al final YPFB Corporació va decidir adjudicar a les empreses espanyoles Sener Ingenieria i Sistemes S.A. i Ros Roca Indox Cryo Energy S.L., el contracte de treball d'ingenieria, procura, construcció i posada en marcha (IPC) de la Planta de Gas Natural Licuado, aixina com la construcció d'estacions de regasificación i adjudicació de cisternes per un monte total de USD 137 075 000 dólars.

Referències

[editar | editar còdic]