La Soufrière (francés: "la azufrera"), també conegut com La Gran Soufrière ("la gran azufrera") o La Vieille Dona'm ("la vella dama"), és un estratovolcán actiu andesítico ubicat en el parc nacional de Guadalupe de l'illa de Basse Terre, Departament d'Ultramar de la Guadalupe. Forma part del Arc volcànic de les Antilles Menors.

La Soufrière
Per a el volcà situat en l'illa Sant Vicente vore La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines).
Per a atres usos d'este terme vore Soufrière.

No deu ser confòs en Soufrière Hills en l'illa de Montserrat ni en La Soufrière en Sant Vicente i les Granadines. Tampoc confondre en el districte de Soufrière de l'illa de Santa Lucía, en les Antilles Menors.

Geologia

 
El llac hirviente Flammarion, complex La Soufrière.

L'archipèlec de Guadalupe està constituït per 9 illes. La de Basse-Terre, en la que es troba La Soufrière, és montanyosa i està formada per roques terciarias i cuaternarias.[1]

L'illa volcànica de Basse-Terre és la suma de sèt complexos volcànics principals. Ells són, enumerats de més antic a més jove: el Complex Basal, la Cadena del Nort, la Cadena Axial, la Cadena de Bouillante, els Montes Caribes, el Complex de Trois-Rivières-Madeleine i el Massiç actiu de La Gran Découverte-Soufrière. Sumats, formen una massa volcànica de 55 km de llongitut i 25 km d'ample orientada en direcció nornoreste.

Formació dels complexos

El vulcanisme de Basse-Terre va començar fa 3 millons d'anys en la formació del Complex Basal i de la Cadena Nort, en l'extrem nort de l'illa. Les datacions radiométricas permeten determinar que tots els demés fenomens volcànics varen ocórrer en l'últim milló d'anys.

En el periodo comprés entre 600.000 i 250.000 anys existien ya tres complexos actius: la Cadena Axial, la Cadena de Bouillante i els Montes Caribes.

L'activitat del complex La Gran Découverte-Soufrière va començar fa 200.000 anys, i la del de Trois-Rivières-Madeleine fa uns 150.000.

En l'estat dels nostres coneiximents actuals, les erupció de la Soufrière són les més recents del complex, i comprenen solament els últims 10.000 anys.[1]


Referències