Parc nacional Volcà Poás
El Parc Nacional Volcà Poás és un parc nacional de Costa Rica que cobrix un àrea d'aproximadament 65 km² (16 000 acres). Fundat el 25 de giner de 1971, es troba ubicat en la província de Alajuela, a 45 km al noroest de Sant Josep, capital del país, dins de l'àrea de conservació de la Cordillera Volcànica Central, adscrita al Sistema Nacional d'Àrees de Conservació.
El principal atractiu del parc és el volcà Poás, un estratovolcán complex i molt actiu que alcança els 2708 m s. n. m., i una dels principals cims del país. És considerat un dels centres eruptivos més importants de Costa Rica i una de les maravelles naturals del país. A la seua volta, el parc que ho acarona és el més visitat a nivell nacional. El parc conta en un centre de visitants, servicis bàsics i senderes.
El massiç volcànic del Poás està compost per tres cràters: Principal (actiu), Von Frantzius (per Alexander von Frantzius, mege i explorador alemà) i Botos (en referència als originaris que vivien en la zona). El cràter principal té 300 m de profunditat i un diàmetro d'aproximadament 1,32 km en direcció nort-sur, lo que ho fa el cràter tipo géiser més gran del món[1] i un dels cràters més grans del món.[2] Es conserva actiu en l'actualitat, en menudes emissions de gasés i un estany àcida. Les últimes erupció importants varen ser entre 1952 i 1954, 2014 i, des d'abril de 2017, presenta erupció freàtiques de considerable magnitut, que varen motivar el tancament indefinit del parc per seguritat, fins que es va autorisar la seua reobertura en agost de 2018.
El cràter Botos és un llac en aigua color vert per la cantitat d'àcit sulfúric en l'aigua i té un diàmetro de 365 m. Es troba rodejat de bosc núvol, lo que ho fa un dels principals atractius del lloc, junt a l'observació del cràter principal.
La zona del Poás és una regió rica en biodiversitat i producció agrícola. El parc posseïx gran varietat de vida selvada com fardes, vàries classes d'aus, saínos i decenes d'orquídeas i bromelias.
Etimologia
[editar | editar còdic]
Durant l'época prehispánica, el volcà Poás va ser conegut com Chibuzú, paraula provinent del idioma cabécar que significa la montanya de Sibú, deidad màxima d'algunes tribus precolombinas de Costa Rica. El nom Poás deriva d'una atra paraula indígena d'orige huetar, poasi o puasi, de significat incert. En algunes époques, al volcà se li ha denominat indistintament com Poás, Poas, Púas i Puás. En 1663, es va registrar per primera volta el nom Poás per a referir-se a uns terrenys (els potreros de Puás) ubicats a l'oest del riu Púas (hui riu Poás), entre Alajuela i Grècia. Precisament, en 1782, l'actual ciutat de Grècia era coneguda en el nom de Poás, aixina com també l'actual poble de Sant Pedro de Poás es coneixia en eixe llavors com Púas.[3]
Una atra hipòtesis apunta a que el nom Poás fa referència a una planta natural de la zona, una piñuela de la família de les bromeliáceas, els fulls de la qual semejan espines (en llatí, púa). Una atra planta abundant de la regió és el espino, un arbust en espines verdes que semejan púas.[3]
En 1747, el llavors governador de Costa Rica, Juan Gemir, va registrar el nom del volcà com a Volcà Els Botos. Esta tribu indígena va habitar les faldes de la montanya des de l'época prèvia a la Conquista, i inclús es registren llegendes de sacrificis humans en el cràter per a aplacar al deu del volcà. La paraula botos sembla provindre del idioma otomí: box-to (rastoll). El mege, naturaliste i explorador alemà Alexander von Frantzius, qui va escalar el volcà en 1861, va plantejar una atra hipòtesis. Von Frantzius reporta que en 1815, un sacerdot de llinage Arias va batejar al volcà en el nom de Juan de Deu, i narrava una anècdota segons la qual, en 1834, una erupció de cendra va destruir els pasturages aledaño al volcà, per lo que els feligresos varen fer vots per a assossegar-ho, raó per la qual li cridaven Volcà dels Vots.
Aspectes físics
[editar | editar còdic]El Poás és un estratovolcán complex, les dimensions del qual medixen de 300 a 478 km² i 96 km³.[4] Té forma subcónica irregular, el cim de la qual és vasta i en forma de planicie. Esta posseïx falles i depressió, alguns cons volcànics i tres cràters.[4] Petrográficamente, les lava del volcà són andesitas, andesita basálticas, dacitas i basalts.[5]
Geològicament, el parc nacional Volcà Poás posseïx una estructura geològica complexa que inclou el volcà Congo, l'estany Hule i l'estany de Riu Quart, ademés del territori del volcà Poás pròpiament dit. El cim del volcà Póas presenta una caldera de forma ovalada d'orientació nort-sur, de 9 x 7 km de diàmetro, formada fa uns 40 000 anys. Es poden diferenciar tres cràters:
Cràter principal
[editar | editar còdic]
El cràter principal, l'únic que mostra activitat volcànica, posseïx forma semicircular, en un diàmetro nort-sur d'1.320 m i una profunditat de 300 m entre el mirador (2.560 msmn) i l'estany.[4] Cap al sur, el fondo del cràter posseïx una plaja intracratérica en depòsits llacustres i piroclásticos. El cràter posseïx quatre unitats morfogenètiques: el replanell oriental, l'estany, la cúpula de lava i la plaja. Este cràter posseïx un estany en aigües molt àcides i calentes, la qual medix 300 m de diàmetro i 40 m de profunditat. Les parets del cràter presenten forts pendents. En la partix sur, posseïx cárcavas i barrancs. Varis contorns semicirculares en l'interior d'este cràter senyalen l'existència d'antics cràters ara deformats per processos volcànics i erosivos.
Cap al nort, es trobava l'domo, una cúpula de lava formada durant el cicle eruptivo de 1953, i destruïda per les erupció que varen marcar la reactivació del volcà en abril de 2017.[6] L'domo era de forma hemiesférica i media 30 m d'altura, la seua part nort presentava fumarolas. En l'activitat eruptiva del 2017, l'domo va ser destruït i es va formar una nova boca a on es concentren les erupció del colós.[7] L'activitat volcànica del cicle eruptivo de 2017 va formar un nou con piroclástico en la partix sur del cràter principal.[8]
En la partix nort, per efecte erosivo, es pot observar una seqüència completa de productes eruptivos estratificados de varis milenis d'edat, que revela l'història geològica del volcà. Una série de caños naturals simulen gàrgoles esculpidas, donant-li a les parets internes del cràter un aspecte hivernal, ombrós i/o dantesco. En la part este, s'observen varis terrats volcànics de gruixa variada producte d'antigues colades de lava. El replanell oriental és un ampli terrat de 500 m de llarc, sostinguda per una colada de lava de 30 m de gruixa, i ubicada a 100 m d'altura sobre el fondo del cràter. L'estany cratérica és de tipo termo-mineral, en un nivell de pH pràcticament de 0, convertint-la en una dels estanys naturals més àcides del món.[9] Per l'intensa activitat eruptiva de 2017, este estany es va evaporar, quedant únicament un espill d'aigua en el sector nort.[10]
Per l'activitat, en juliol de 2017 el llac cratérico va desaparéixer en la seua totalitat (solament queden remanentes a modo d'una charca rojosa producte de l'oxidació; tot el fondo sec de l'antic llac posseïx fumarolas i fonts termals). Ademés, es va confirmar l'existència de 2 boques i 2 borbollones. Hi ha un con de escorias (boca A) molt activa, en el lloc de la cúpula de lava (domo) que emet molts gasos, a voltes cendra i en ocasions blocs. Hi ha una atra boca (boca B) que emet molts gasos i coloide sulfurats groc verdosos. Ademés, 2 hornillas o borbollones C (prop de la boca A) i borbollones D (prop de la boca B), que és circular en fanc hervir.[11]
A inicis de 2018, per les pluges intenses que es varen presentar i el tancament de conductes varen ser les raons per les quals va tornar a aparéixer el llac en les afores del cràter.[12]
Cràter Von Frantzius
[editar | editar còdic]Es localisa a 1 quilómetro al nort del cràter principal, sobre un con de 2.639 m s. n. m. El seu diàmetro és de 250 m. El con del Von Frantzius posseïx un pseudocráter en la seua part sur i presenta un major desenroll cap al nort, a on s'adossa al massiç del Poás. Posseïx extenses colades de lava que s'estenen fins al volcà Congo. El cràter Von Frantzius és el foc eruptivo més antic del volcà Poás.[13]
Cràter o Estany Botos
[editar | editar còdic],_Poas_Volcano_Ntl_Park_CAPS_0_08_2009.jpg){kind=link}
Ubicat 1 quilómetro al sur del cràter principal, alcança els 2.708 m s. n. m., lo que ho constituïx en el cim més elevat del Poás. Posseïx 750 m de diàmetro, dels quals 400 m estan ocupats per un estany de 14 m de profunditat màxima. L'aigua, d'orige pluvial, posseïx una temperatura entre 10 i 14 °C, per lo que també se li coneix com a Estany Fret, per a diferenciar-la de l'estany calent del cràter principal. L'edat geològica del con de l'estany Botos, segons determinacions de radiocarbono, és de 8300 anys.[13] Rodejada de bosc núvol, l'estany Botos és un dels punts turístics més atractius del volcà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Volcà Poás: L'geiser més gran del món» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2010. Consultat el 2 d'agost de 2010.
- ↑ «Volcà Poás» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2013. Consultat el 2 d'agost de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Alvarado Induni, 2009, p. 181
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alvarado Induni, 2009, p. 161
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 166
- ↑ «[1]». Consultat el 17 d'abril de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 163-167
- ↑ «[4]». Consultat el 2 de juny de 2017.
- ↑ «[5]». Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «[6]». Consultat el 11 de febrer de 2018.
- ↑ 13,0 13,1 Alvarado Induni, 2009, p. 164
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Volcán Poás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.