Mont McLoughlin
El mont McLoughlin és un empinat estratovolcán ubicat en la cordillera de les Cascades, al sur d'Oregó, Estats Units. És una dels cims volcànics dins de l'arc volcànic de les Cascades, a l'oest de Norteamérica. Per això, el mont McLoughlin està rodejat per atres prominents volcans: al nort el mont Shasta i al sur el llac de Cràter. A poca distància, a l'oest, es troba l'extens llac Upper Klamath.
Etimologia
[editar | editar còdic]El mont McLoughlin va rebre el seu nom de l'explorador John McLoughlin, líder de la Companyia de la Baïa de Hudson,[1] durant el seu estadía en la senda d'Oregó. El mont McLoughlin ha rebut varis noms a lo llarc de la seua història, com a mont Pitt (per causa del veí riu Pit), Gran Butte, M'laiksini Yaina (pels indígenes Klamath), Malsi (dels indígenes Takelma), mont Shasty (nom que va rebre el mont Shasta en l'expedició del sur en 1841 pel Wilkes), i Snowy Butte.
Geologia
[editar | editar còdic]En l'excepció d'un extracte escrit per Arthur B. Emmons en 1886, poc se sabia sobre la geologia del Mont McLoughlin. Molts de les senyes i l'informació que es maneja en el present sobre este volcà ve d'estudis realisats per LeRoy Maynard de l'Institut de Volcanoligia de la Universitat d'Oregó.
Els 4.2 km³ de volcàErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut varen passar per tres o quatre estadis de desenroll i va deixar en eixe punt de créixer, aproximadament durant l'era més recent de glaciació uns 25,000 anys arrere. El primer periodo de creiximent del volcà va ser explosiu i va produir un gran con a partir d'un ventadero o fumeral solitari que pot ser que haja alcançat la majestuosa altura de 910 metros, part de la qual cosa constituïx hui un terç de l'interior de la montanya. És també possible que hi haja hagut un preexistente volcà en escut en el seu interior lo que cause l'extraordinari tamany del seu con. La creació d'este con inicial pugues haver segut acompanyat de la presència de lava, encara que solament sembla haver estat confinat a les parts més baixes del con. El segon estadi en la creació del con volcànic es
va caracterisar per extensos fluix de lava adenosutica que va derramar sobre un cràter en el cim i que va acabar en el con volcànic.
Dos picos, un al nort i un atre al sur del costat oest del volcà, marquen els llocs d'obertura dels fumerals de lava principals d'este estadi segon. Existixen ademés atres punts de eyección menors sobre la montanya.
El tercer estadi sembla que va ocórrer en el Periodo holoceno, durant la última edat de gèl. Este periodo de desenroll del volcà es va deure a la falta d'efectes climàtics evidenciat per l'apariència fresca de la lava ya solidificada.
Una monumental capa de gèl que va aparéixer durant l'última edat de gèl, va cobrir la major part dels alts picos de la cordillera de les Cascades, incloent el Mont McLoughlin. Això va causar la formació de l'extrem sur de la montanya. La capa de gèl tenia entre 60 i 90 metros de gruixa sobre la montanya. Un gran glaciar assentat sobre el costat noreste del volcà severament va erosionar eixa cara de la montanya, creant l'actual asimetria del con. Part d'esta regió estava ocupada per un glaciar de circ fins als començos de el XX. La cresta del volcà està ubicat en l'extrem sur del fumeral volcànic. El seu cràter ha segut erosionat des de fa molt junt en uns 150 metros de la seua elevació original.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1991) Oregon Geographic Names, Sixth edició, Oregon Historical Society Press. ISBN 0-87595-237-2.
- ↑ «Capítul d'Introducció: Geologia del Suroest de Oregon». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 31 d'agost de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte McLoughlin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.