Tarawera
El mont Tarawera és un volcà actiu al surest de Rotorua en illa Nort (Et-Ika-a-Maui en idioma maorí) en Nova Zelanda. Està constituït per tres domo de lava riolítica (Wahanga, Ruawahia i Tarawera) que es varen formar a partir d'una erupció entorn a 1314.
El volcà situat en la regió de Bay of Plenty manté la seua activitat ya que la seua última erupció va tindre lloc durant juny i agost de 1886 i el fluix de lava va crear un desfiladero de 17 km de llarc i va destruir el monument natural de les Terrats Roses i Blanques. S'enquadra entre els volcans del centre volcànic d'Okataina que han mantingut activitat fins a 1981.[1]
Erupció de 1886
[editar | editar còdic]L'erupció de 1886 va diferir d'episodis previs en que es va tractar d'una erupció de magma basáltico en lloc de riolítico com havia segut en erupció prèvies, des de l'erupció de Kaharoa, Tarawera hi havia estat callat.
La cronologia de l'erupció pot reconstruir-se per mig de relats de testics i de l'estudi dels depòsits de l'erupció de fins a 75 metros depositats a lo llarc de la fissura eruptiva durant l'erupció.
A la 1:30 una explosió freàtica va donar com resultat l'obertura seqüencial dels cràters a lo llarc d'una fissura que es va obrir en direcció SW; al voltant de les 2:00 es varen observar enormes columnes de cendra sobre Wahanga i Ruawai, i cap a les 02:30 tota la secció de la fissura que comprenia Tarawera estava en erupció i produïa una columna eruptiva de 10 km d'altura; a les 03:20 es va produir un terremot massiu associat a l'obertura de la secció SE que s'estén a lo llarc de 9 km i als principals events eruptivos en Rotomahana. Les erupció freàtiques massives varen tindre com resultat un enorme núvol de vapor i cendra i en un fluix piroclástico format per fanc, cendra i vapor que va viajar 4-6 km des de Rotomahana fins als tossals circumdants, encara que algunes morts es varen produir per estos fluix, la majoria ho varen anar pel desplome de les teulades per l'acumulació de cendra pesada, després l'erupció va continuar pels 50 orificis oberts fins que es va desvanir al voltant de les 06:00.
Les erupció plinianas basálticas són extremadament rares ya que es tracta d'un magma decorregut en comparació d'atres materials més viscosos com la riolita, la andesita o la dacita.
L'erupció del Tarawera va tindre un Índex de Explosividad Volcànica ( IEV ) de 5 provocant més de 100 morts i alterant el paisage circumdant destruint el monument dels Terrats Roses i Blanques
Ademés del monument natural dels Terrats Roses i Blanques la lava va destruir tres ciutats i va causar més de cent morts.[2] En conseqüència es varen crear o varen modificar els llac adjacents de Tarawera, Rotomahana, Rerewhakaaitu, Okataina, Okareka, Tikitapu (Blue Lake) i Rotokakahi (Green Lake).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Smithsonian National Museum of Natural History. «Global Volcanism Program. Okataina» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- ↑ TeAra.govtz.nz. «Historic volcanic activity. Tarawera» (en anglés). The Encyclopedia of New Zealand. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarawera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.