Anar al contingut

Llínea d'andesita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'anell de fòc del Pacífic es troba paralel a la llínea d'andesita

La llínea d'andesita és la distinció geològica regional més significativa en la conca del oceà Pacífic.

Separa dos zones:

a) Roques volcàniques basálticas máficas de la conca del Pacífic Central de les àrees continentals parcialment sumergides

b) Roques volcàniques andesíticas més felsicas en els seus màrgens.

La llínea d'andesita és paralela a les zones de subducción i a les fosses oceàniques profundes al voltant de la conca del Pacífic. És l'expressió en superfície de la fusió dins i per damunt de la placa que subduce. Seguix la vora occidental de les illes front a Califòrnia i pansa al sur del arc Aleutiano, seguix a lo llarc de la vora este de la península de Kamchatka, les illes Kuriles, Japó, les illes Marianes, Yap, Palaos, les illes Salomón, Fiji, Tonga i illa Nort de Nova Zelanda. La llínea continua cap al norest a lo llarc de la vora occidental de les montanyes dels Vages des d'Amèrica del Sur fins a Mèxic, i després retorna a les illes de Califòrnia.

Indonèsia, Filipines, Japó, Nova Guinea i Nova Zelanda es troben fòra de la llínea d'andesita.

Dins del árera delimitada per la llínea d'andesita es troben la majoria de les fosses oceàniques, dels monts submarins sumergits i de les illes volcàniques oceàniques que caracterisen la conca del Pacífic. Ahí és a on les lava basálticas fluïxen suaument des dels clavills per a construir enormes montanyes volcàniques en forma de cúpula els cims erosionats de la qual formen arcs, cadenes i grups d'illes, i guyots (sumergits). Fòra de la llínea d'andesita, el vulcanisme és de tipo explosiu. El cinturó de Fòc del Pacífic corre paralel a la llínea i és el cinturó de vulcanisme explosiu més important del món.

El terme «llínea d'andesita» és anterior a la comprensió geològica de la tectónica de plaques. El terme va ser utilisat per primera volta en 1912 pel geólogo neozelandés Patrick Marshall (1869-1950) per a descriure els distints llímits estructurals i volcànics que s'estenen des de l'est de Nova Zelanda fins a Fiji i el nort de les Noves Hébridas i les illes Salomón.


Referències

[editar | editar còdic]