Volcà Racó de la Vella
El volcà Racó de la Vella és un estratovolcán complex ubicat en Costa Rica, localisat en el noroest del país, en el cantón d'Upala en la província d'Alajuela i en el cantón de Llibèria en la província de Guanacaste, a 23 km NNE de la ciutat de Llibèria. Posseïx una altura de 1895 m s. n. m., en una extensió entre 100 i 130 km².[1]
El Racó de la Vella és un dels volcans actius i bells de Costa Rica. El seu cim està compost d'a lo manco nou obertures eruptivas localisades en un arc NO-SE. Una de les seues característiques principals és la presència de gran cantitat d'activitats secundàries (solfataras, fumarolas, volcans de fanc, fonts termals i uns atres), algunes de les quals s'utilisen per a la producció d'energia geotèrmica. La seua última erupció va ocórrer el 20 de juliol de 2026.
El volcà Racó de la Vella forma partix del parc nacional Racó de la Vella, pertanyent al Àrea de Conservació Guanacaste (ACG), administrada pel Sistema Nacional d'Àrees de Conservació de Costa Rica, i declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1999. Creat el 23 d'octubre de 1973 i en una extensió és de 14 300 hectàrees, el Racó de la Vella és el parc nacional més visitat de el ACG.
Toponímia
[editar | editar còdic]La menció més antiga del nomene Racó de la Vella es troba en el document "Estadística de les facendes i ganados de la província de Nicoya", del vicari D. Tomás Gómez Tenorio, en 1751.
En 1861, l'explorador alemà Alexander von Frantzius ho registra com a volcà La Vella o volcà Racó de la Vella. Per a este explorador, el nom del volcà és compost:
En 1917, els investigadors Calvert i Calvert varen sugerir que l'orige del nom podria deure's a la presència, en esta zona montanyosa, d'una dòna molt vella o matrona. Segons el seu relat, els pobladors del lloc es referien al lloc a on ella vivia com "el racó de la dòna vella".
En el context costarricense, la paraula racó no solament denota una taibola o lloc apartat dins d'una casa, sino també un lloc remot o de difícil accés. Per això, l'expressió "el racó de la vella" hauria segut utilisada popularment per a aludir tant a la figura de la vella com al caràcter inhòspit i lluntà del lloc.
El seu nom també s'atribuïx a una antiga llegenda Chorotega, en la qual la vella seria una temible bruixa a la qual els indígenes duyen el seu sustente en vasijas de ceràmica, pero que, després de ser reptada per un retor, va quedar atrapada entre el fanc espés i calent de l'estany del volcà.[2][3]
Aspectes físics
[editar | editar còdic]
El volcà Racó de la Vella posseïx nou focs cratéricos, alineats casi paralels a l'eix de la cordillera volcànica. El cim del volcà té forma d'aresta allargada i estovada, relativament plana, en un esgambi entre 1 i 1.5 km, disposta de noroest a surest. El primer cràter es troba en un con molt derruït per l'erosió, al noroest del complex. Li seguix un segon con en un cràter de 1 km de diàmetro i a 1700 m s. n. m. L'actual cràter actiu del volcà (#4 de noroest a surest) medix casi 700 m de diàmetro i conte en el seu interior en un estany calent termo mineral de vàries centurias d'edat, que posseïx colors, volum i temperatura variables, marcada acidea, activitat de fumarolas, sent el foc de les principals erupció històriques en els últims 3500 anys.
A l'est del cràter actiu, es troba el cràter #3, localisat en el con Von Seebach, d'uns 300 m de diàmetro i a 1895 m s. n. m. El cràter #5 es troba per complet cobert de vegetació, lo que ho diferencia dels atres cràters. Medix 600 m de diàmetro i posseïx un chicotet estany. En el cim del massiç principal es troba, a 1560 m s. n. m., un estany de represamiento d'aigües meteorològiques, ubicada entre els cons quart i quint.
Cap al surest del cràter principal del Racó de la Vella, es troba el volcà Santa María (a 1916 m s. n. m.), que constituïx el sèptim cràter del complex i a la seua volta és con bessó del Racó de la Vella. Este volcà posseïx un estany que ocupa un cràter de 500 m de diàmetro. A l'est del Santa María es troben els cràters octau i nové.
Petrográficamente, el complex volcànic del Racó de la Vella està conformat per cons composts baixos en colades de lava, localisats sobre un massiç eruptivo de major dimensió i edat. Les pedres volcàniques més recents són principalment andesitas i piroclastos, escasses andesita basálticas i dacitas.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 60
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 71
- ↑ Zeledón Cartín, 2012, p. 70
- ↑ Alvarado Induni, 2009, p. 60-62
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Rincón de la Vieja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.