Acreiximent
Acreiximent[2] és un terme que s'utilisa per a nomenar el creiximent d'un cos per agregació de cossos menors. La RAER admet la paraula acreció com a sinònima de l'anterior, més usada que ella en els texts de geologia. S'utilisa principalment en l'àrea d'astronomia i astrofísica per a explicar fenomens com els discs circunestelares o discs d'acreció, que poden pertànyer tant a planetes terrestres, com a estreles o cossos estelars. La teoria de l'acreció planetària va ser proposta pel geofísico rus Otto Schmidt en 1944.[3][4]
Actualment la teoria explica com les estreles, els planetes i certs satèlits es varen formar a partir d'una nebulosa. Que els planetesimals es formaren per acreció de partícules formades per condensació o, més exactament, sublimació inversa és menys acceptat.[5]
Atres usos
S'usa també en tectónica de plaques per a referir-se al creiximent de les masses continentals per adició de terrenys (vejau el concepte geològic d'acreció).
Referències
- ↑ «Revolucionarias imágenes de ALMA revelan una génesis planetaria». Consultat el 20 de julio de 2018.
- ↑
- ↑ «Podcast de Astronomía - A través del Universo : Acreción». universo.iaa.es. Consultat el 2026-02-02.
- ↑ «acreción (o acrecimiento) | Sociedad española de astronomía». www.sea-astronomia.es. Consultat el 2026-02-02.
- ↑ «CVC. Astronomía en el Instituto Cervantes. 100 Conceptos básicos de Astronomía. Temas. Acreción (o acrecimiento).». cvc.cervantes.es. Consultat el 2026-02-02.
