Disc de acrecimiento
Un disc de acrecimiento o disc d'acreció és una estructura en forma de disc, compost de gas i pols girant entorn a un objecte central massiu. El material del disc, per pèrdua d'energia rotacional, tendix a decaure cap al centre, a on la massa se sumixca a la de l'objecte central. La dinàmica d'estos objectes astrofísics està governada principalment per la llei de conservació del moment angular. El disc pot ser extens verticalment donant lloc a una estructura de tipo toroidal. Els discs de acrecimiento poden trobar-se al voltant de forats negres, núcleus de galàxies actius (en anglés més cridats pel seu acrònim: AGN Active Galactic Nuclei), o al voltant d'estreles molt jóvens en procés de formació. En este últim cas, es denominen també discs circunestelares i usualment, els sistemes planetaris s'originen a partir de discs d'este tipo. Despuix, la diferència de densitat de matèria en el disc d'acreció, causarà que es formen cúmuls d'a on el restant dels elements del sistema es terminen de formar, cóm planetes i els seus satèlits. L'estudi dels modos d'oscilació en els discs d'acreció es coneix com discosismología.[1][2][3]
En estos sistemes astrofísics d'altes densitat d'energia, partícules carregades com protones i núcleus atòmics poden ser accelerats a velocitats relativistes i generar rajos còsmics d'ultra-altes energies, els quals són un tipo de radiació còsmica en un espectre d'energia més alt a l'habitual observat en astronomia.[4]
A modo d'eixemple, quan es deixa caure mel llentament des d'un envàs, es crea una espècie de disc de acrecimiento entre la Terra i la mel de l'envàs, per la gravetat. Açò és, bàsicament, un disc de acrecimiento ya que es forma en principis similars en qüestions gravitatorias. Podria dir-se que, en la Terra, la consistència de la mel (i líquits similars) posseïx un comportament semblat al de la massa estelar que constituïx un disc de acrecimiento, el qual està fet del plasma que compon les estreles.
Una estrela o un atre astre situat en un sistema binario pugues també formar un disc de acrecimiento furtant matèria de les capes exteriors de la seua companyera. Esta matèria forma un anell entorn a l'estrela captora, podent aplegar a caure sobre la superfície de la mateixa despuix de descriure una trayectòria en espiral. Per les enormes velocitats que alcança la matèria en dita caiguda s'observa una forta emissió de rajos X, que ha servit per a detectar objectes que no emeten radiació per sí sols, com és el cas de les estreles de neutrons o els forats negres. Estos sistemes binarios es coneixen com binarias de rajos X.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ New Astronomy Reviews.doi:10.1016/j.newar.2008.03.012.
- ↑ Astrophysical Journal..doi:10.1086/170465.
- ↑ Rozelot, J.-P. (Jean-Pierre), 1942-; Neiner, C. (Coralie), {{{nom2}}} (2013). The environments of the sun and the stars, Springer. OCLC 808632033. ISBN 9783642306488.
- ↑ Proceedings of the 2013 CERN–Latin-American School of High-Energy Physics, Arequipa,Peru.doi:10.5170/CERN-2015-001.169.Consultat el 7 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disco de acrecimiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.